Dimecres, 4/5/2016
3450 lectures

Qüestió d'interpretacions

Hi havia una vegada una escriptora que opinava... o potser eren dues. O més. Depèn. Todo depende, que deia aquell. La cançó. Però de què? Uf! Depèn. Del com, del quan, del qui. Del perquè. De tu i de mi. O potser dels altres? Potser. Pot ser. O pot ser no... Depèn del temps. Que fa, que en fa. Què en fem o desfem. De l’humor— propi i aliè. De l’amor... També? Tres quarts del mateix. Un, dos tres. Carn o peix? Depèn. Del gust. Del sentit i del saber. O no. Del ser o de pensar. D’acord. To be or not to be. Però... depèn, és clar. Del lloc. En el que estem, estic, estàs. En el món, en la vida, en l’univers. Mirant, veient. Vivint, pensant. Depèn de la perspectiva. La distància. L’experiència. Del punt de vista. Seguit o a part. Qui sap, de què depèn... O de qui. Tot. Plegat— i desplegat, també. De nosaltres? D’ells? De tothom? De ningú? Ho sento. Visc, llegeixo, penso. Jo, primera persona del singular. Avui, ara, aquí. I escric. Per reflexionar. Per compartir. Per escoltar. Crec. De creença i de trencar-se. O partir-se (si puc triar, millor de riure).

La vida... Sí: m’agrada escriure.

Imatge de Traducete.com

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.