Divendres, 7/7/2017
1919 lectures

Amadeu Font, l’obra del sofriment ètic

En la memòria, 8 juliol 2013

Algú m’hi devia portar. Era una exposició col·lectiva al bar Genus (actual Bindu, a la Rambla Sant Ferran) a l‘abril de 1982; coneixia alguns dels expositors, d’altres no. L’exposició va ser l'inici i l’ocasió d’una colla de trobades on vam fer amistats i projectes. Entre els expositors i contertulians hi havia l’Amadeu Font; tot i que ja portava una història llarga i reconeguda com artista, per a mi era una novetat.

Però va ser a l’agost d’aquell mateix any que, per la Festa Major, es va fer una exposició retrospectiva de l’Amadeu i em va suposar una revel·lació. El 3 de setembre, en el primer número de La Veu de l’Anoia (aviat farà 35 anys), vaig fer un comentari a la seva obra i, d’alguna manera, als dos ens va marcar.

L’Amadeu era indòcil, murri. Eixut com pocs, et mirava de reüll esperant la teva reacció; sabia que provocava, sabia que havia anat molt més enllà del que l’espectador es podia esperar, i et posava a prova; però l’obra que et mostrava estava sempre meticulosament realitzada, extremadament treballada. Si ell era eixut l’obra t’emmudia.

Havies de treballar per entrar-hi, l’obra obligava i esperonava, i llavors, en un acte d’empatia, senties aquell esforç i aquella exigència que ell hi havia posat: en el traç, en la pinzellada, en les formes, en els colors… 

Tot aquest esforç i exigència era el reflex de la seva actitud en la vida. S’exigia i exigia honestedat per sobre de tot i era, a més a més, una exigència sofridora, la seva obra era –és– una obra de pensament tràgic que elaborava mentalment amb dificultat i patiment fins que els pinzells l’alliberaven.

Però la tragèdia, viscuda íntimament, era –és– també tendra: en la suavitat dels colors austers, el matisos i tonalitats, les ratlles inacabades com carícies de tacte fràgil, allà hi veiem la presència de la feminitat, que ell admirava i respectava, expressada en formes essencials.

El proper dia 28 de juliol s’inaugura una exposició al Museu Comarcal amb les obres que la família ha cedit a la ciutat.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

1 Comentaris

E

Eduard

Igualada

9 de juliol 2017.09:15h

Respondre

Gràcies Xavier, de nou, pels teus comentaris, des de la sensibilitat de l’artista, que de ben segur ens ajudaran, als profans, a descobrir, i gaudir, dels matisos de l’obra pictòrica... Llegir més d’Amedeo Font en l’anunciada exposició en el Museu Comarcal

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.