Divendres, 13/11/2015
838 lectures

El disseny de la persona

Si hi ha un dissenyador avançat a la seva època és Dèdal -fa més de 2700 anys. No importa gaire si era o no un personatge de ficció, en tot cas algú va saber veure que l’ésser humà podia imaginar coses que podien superar la natura encara que imitant-la.

Diuen alguns relats que va construir un fabulós robot de bronze que defensava l’illa de Creta i va dissenyar el laberint per custodiar el monstre Minotaure -sense gaire èxit sembla- i també va construir unes ales enganxant les plomes amb cera per escapar de la persecució del rei Minos; ell va aconseguir arribar a Sicília però el seu fill, que l’acompanyava ,es va acostar massa al sol i se li van desfer les ales. Els errors i la gosadia formen part de la invenció.

L’exposició +Humans al Centre de Cultura Contemporània a Barcelona és una mostra d’aquesta gosadia, i també una reflexió als possibles errors. La insatisfacció forma part de la naturalesa humana i no solament busquem una llar més confortable o un millor aliment; tan aviat se'ns presenta l’oportunitat busquem la manera d’incrementar les nostres capacitats sensorials o físiques, compensar les nostres deficiències o refer les pèrdues. Ja sigui imitant o corregint la natura cerquem sempre la manera de modificar-nos, de redissenyar-nos. Com va fer Dèdal amb les ales.

Qui vagi a l’exposició +Humans veurà pròtesis, impressores per fer òrgans, implants sensorials, màquines sensibles i instruments poètics: màquines dintre l’orgànic i organismes dintre de màquines. Estranya, però no inusual simbiosi.

És evident que l’avanç tecnològic és el que permet desenvolupar noves possibilitats i superar les deficiències humanes, però és molt interessant observar que la major part de les propostes exposades al CCCB són obres d’artistes -o que s’anomenen artistes- tot i que em costaria dir que es tracta d’una exposició d’art.

Una cosa tan fonamental com el desenvolupament de les capacitats humanes és discutida, proposada i reconsiderada per artistes. Realment les paraules art i tecnologia tenen el mateix origen, l’una prové del llatí i l’altra del grec, però les dues es efereixen a fer coses, construir, realitzar.

Però des del renaixement gairebé mai havien estat tan properes la tecnologia i l’art. En els últims cinc-cents anys els dos conceptes s’havien anat distanciant, però tal i com veiem en aquesta exposició, la cosa ha retornat als orígens. La tecnologia necessita de la imaginació i de la sensibilitat humana, i l’art no evoluciona sense el coneixement i la sistemàtica de la tècnica. Cal dir que una disciplina com el disseny ha defensat sempre aquesta visió integradora.

L’exposició es subtitula “El futur de la nostra espècie”. És reconfortant, malgrat ser una temàtica tan inquietant, que la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i el saber se n’ocupin. Això és del que parlem quan parlem de disseny.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.