Divendres, 9/6/2017
335 lectures

Evolucions i metamorfosis

L’exposició de Subirachs que es pot veure al Museu Comarcal serà una de les millors exposicions de l’any, sinó la millor.

Comissariada per la filla de l’autor, Judit Subirachs-Burgay, l’exposició ensenya l’evolució que l’artista va fer des dels seus inicis. La mostra ha estat acuradament seleccionada a partir de la temàtica de la figura femenina i la seva significació.

Hi ha doncs tres eixos en aquesta exposició: l’evolució i el concepte formal que l’autor va adaptant al llarg dels anys, la feminitat que desglossa de múltiples maneres i, com a tercer eix, la metàfora i el mite que donen nom a l’exposició. Cada peça de la mostra està definida per cada un dels eixos.

El cos femení i la feminitat és un tema recurrent en l’obra de Subirachs. El veiem construint-lo des de simples figures geomètriques que, com sorgint de la pedra, es transmuten en la dona ideal de proporcions canòniques. Però també ens ensenya les formes i forces quasi magmàtiques, caòtiques, que de manera essencial, quasi abstracte, empoderen la feminitat.

Tant l’escultura com l’obra gràfica de l’exposició són representatives de molts altres treballs de l’autor en els quals no es queda en la forma sinó que sempre hi ha un missatge, explícit o codificat, que remet a innombrables símbols, enigmes, geometries o jeroglífics que captiven l’espectador. Sobre el volum hi ha representacions gràfiques i en les obres gràfiques hi ha sempre volumetria; cada una explica coses de l’altra, com un accent o un apèndix que et porta més enllà del que veus.

El dualisme és una constant. Ens mostra l’evolució i el pas del temps que, de la mateixa manera que construeix també destrueix, i entenem que allò positiu té un corresponent negatiu i que el buit ens fa comprendre el ple. Tenim sempre una mena de metamorfosi i de registre temporal, no és l’ara i aquí sinó un esdevenir. Geometrització, idealització, essencialitat, abstracció… i no obstant sempre hi ha el referent a la realitat, a la matèria del bloc de pedra amb les textures tan tàctils, tan matèriques, tan expressives de la suor de Pigmalió.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.