Divendres, 8/1/2016
493 lectures

Fràgils metàfores

Últims dies de l’exposició “Fràgils” de Raquel Camacho a La Sala Municipal d’Exposicions.

És una exposició metafòrica. En realitat tota obra artística és en algun aspecte metafòrica, és la capacitat de l’art d’obrir-nos els ulls per descobrir noves realitats, d’establir vincles insospitats entre àmbits distants, de donar-nos llenguatges nous per entendre sentiments orfes de paraules.

Aquesta capacitat de l’obra artística es manifesta en les peces escultòriques d’aquesta exposició. Hi veiem la simple i hàbil substitució de les fulles per plomes. Diverses branques de matolls, secs i pelats, acaben els extrems amb petites i etèries plomes blanques.

En oposició a l’exuberància primaveral, els troncs pelats de l’hivern ens comuniquen la desolació, la solitud i el desempar. Les branquetes, que havien sostingut les fulles verdes plenes de vida, es mostren nues, desprotegides, estàtiques sense el dringar que el vent li donava.

Ara la Raquel agafa les branques i les vesteix; a l’extrem de cada branca, com si fos una florida, hi apareix una ploma, o més aviat un plomissol. La funció dels plomissols és escalfar; amb les seves barbes desordenades, lliures i suaus, ens recorden els polls més menuts, com petites esferes delicades, lleugeres i extremadament suaus que inviten a la protecció i encenen la tendresa.

Les branques mortes, seques i rústegues, es recobreixen -per una mena de màgia- de delicades pinzellades blanques i borroses. La desolació i la nuesa sembla que es vol recobrir d’un sensible i vaporós fullam blanc. Però ni tan sols hi arriba, no es recobreix tot, només ho apunta: un petit plomall aquí i allà com un esbòs inacabat, que no fas més que accentuar la fragilitat d’un conjunt que busca el caliu i l’empar.

L’alquímia de la imaginació sap bé que les plomes ens enlairen, que allò que és recobert de plomes es converteix en eteri i es pot enlairar, i això és el que han fet les branques de Raquel Camacho: una florida per a enlairar-se.

No ens enganyem però, aquests plomissols no donen a la branca la vida de les fulles, més aviat li donen l’ànima que no tenia.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.