Divendres, 2/11/2018
445 lectures

Instants que els ulls han vist

Ja vam comentar, el mes de maig passat, el projecte mural Premi Igual’ART 2017 realitzat per Núria Riba al carrer de Sant Faust. Ara tenim l’oportunitat de veure, fins a l’11 de novembre, unes teles de la mateixa autora a la Sala Municipal d’Exposicions.

Les obres exposades representen moments de l’activitat castellera, moments fugissers que sols poden ser viscuts des de dins, en mig de l’agitació que genera carregar i descarregar un castell. Són mirades personals, punts de vista que no són de l’espectador sinó de l’actor. Es nota aquest coneixement vivencial que sols l’experiència directa dona i que et permet assenyalar els moments autènticament importants i carregats d’emoció. Les pintures transmeten la instantaneïtat del record i de la mirada fugaç. La mirada atenta i concentrada, però a l’hora diversa.

Cada obra té un centre d’atenció, allò important de cada moment: unes mans que busquen on agafar-se, un rostre absorbit per l’abraçada o el gest d’alegria. Però aquest centre es desdibuixa, el seu entorn es va perdent. Un conjunt de colors, línies, pinzellades, més caòtiques, grises i esbossades, ens indiquen que tot allò que l’envolta és efímer i que el record, fora del centre, s’ha esmunyit, s’ha fos.

En el centre hi rau el detall just per dir-nos i explicar-nos el que han vist els ulls, el record intens de l’emoció. L’autora exalta aquest punt amb la llum, no és solament el detall el que crida la vista, sinó també les llums que fa caure sobre els elements d’interès. És com un flaix que explosiona l’escena.

És aquesta sensació d’explosió i radiació que fa que tota l’exposició respiri alegria i entusiasme. Són com instants fotogràfics segrestats en la retina de la il·lusió.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.