Divendres, 23/10/2015
992 lectures

Recordant perfils

Josep M. Rosich presenta a la sala d’exposicions Gaspar Camps una col·lecció d’obres que podem dir que es mouen entre el disseny gràfic, la il·lustració i l’obra pictòrica, si és que això té cap rellevància. Hi ha artistes i comentaristes que menystenen la il·lustració per tenir-la com un art menor, potser la veuen com un expressió submissa i aliena a una suposada transcendència de l’art.

És veritat que la il·lustració té una funció més pràctica i instructiva però això no treu la seva vàlua artística i qualitat tècnica. L’obra que comentem està clarament dintre del que anomenem art plàstic però tot el conjunt té l’indubtable i deliciós sabor de la il·lustració publicitària dels anys cinquanta.

És una obra amable i nostàlgica per aquells que van viure el món gràfic en la meitat del segle passat. Té un deix d’ingenuïtat i frescor però no és innocent. Realitzat en formes nítides i pulcres, segons les millors pràctiques del disseny gràfic, ens proposa uns perfils que divideix,  trenca i recomposa com feien molts il·lustradors quan aprenien i asimilaven de les avantguardies artístiques. El cubisme havia trencat pocs anys enrere molts estereotips sobre el com i el que havia de ser l’art, i el món publicitari amb ànsies de modernitat ho divulgava.

Certament que endevinem les formes d’elements clàssics de les natures mortes de la pintura, com gerros i ampolles, però són formes sense cap pretensió realista; aquests perfils seccionats esdevenen elements abstractes, geometries i masses compositives; els colors i les textures estan al seu servei, omplen i juguen de manera cordial l’espai deixat per les línies que són les vertaderes protagonistes de l’obra de Rosich.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.