Dijous, 6/9/2018
1020 lectures

Sierra

Al vestíbul del teatre Aurora s'hi exposa una còpia autoritzada de l'obra de Santiago Sierra “Presos políticos en la España Contemporánea”. L'obra, resumint el que ja ha estat àmpliament divulgat, són 24 retrats anònims –pixelats i sense nom– de persones empresonades a Espanya per motius polítics: artistes, anarquistes, polítics, membres d'associacions culturals, activistes i sindicalistes. Un text curt explica els motius de l'empresonament i una enumeració al costat dona a entendre que la llista és més llarga que la dels 24 exposats.

El llenguatge formal que utilitza l'autor recorda les representacions de l'art conceptual dels anys 60 que volia eliminar la referència a l'objecte artístic i centrar-se en la idea o concepte. Per això, per expressar la idea, es podia utilitzar tot tipus de suport, des d'un text descriptiu fins a la performance, incloent-hi la fotografia i el vídeo.

Aquest èmfasi de l'art conceptual en el concepte va facilitar la crítica política i social. Es tracta de posar en evidència les contradiccions del poder o dels sistemes econòmics a través d'accions que es poden representar amb suports fotogràfics –seqüencies fotogràfiques– o simplement texts explicatius . Normalment hi domina la sobrietat formal perquè, a diferència d'altres expressions artístiques, no vol que la forma influeixi en la interpretació.

Tota l'obra de Sierra és de denúncia i reivindicació. Vol delatar les injustícies, contradiccions, hipocresies, desigualtats i tots aquells mecanismes de dominació que, malgrat tots coneixem, no sempre sabem o volem reconèixer. Les seves manifestacions es caracteritzen per la cruesa i duresa, de vegades en els límits de l'ètica –tatuar persones que s'ho deixaven fer perquè necessitaven els diners (50$)– i més aviat lluny del caràcter simbòlic i metafòric a què ens té acostumats l'art.

La cruesa no és l'atribut més important de l'obra que comentem, més aviat és la claredat o immediatesa, pràcticament periodística, sense marge per a la imaginació. A l'art sempre se li ha demanat que tingui capacitat de transformació de l'espectador, de vegades espiritual, altres per donar una sacsejada cultural amb l'escàndol i altres, com és el cas, amb la denúncia. L'art vertader és provocador i esperonador.

L'obra exposada a l'Aurora ens l'hem de mirar més enllà de la representació d'alguns dels presos catalans. La presència cada vegada major de persones empresonades per motius d'opinió no és únicament a causa de governs i legisladors més autoritaris, sinó també perquè estem formant una societat atemorida, amb més i més individus i col·lectius exigint protecció, i amb poca disposició per a rebre crítiques i missatges que no agraden –com aquesta mateixa obra retirada d'ARCO– i poc disposada a acceptar que els drets d'uns topen sempre amb els drets dels altres.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

2 Comentaris

m

maria

9 de setembre 2018.18:35h

Respondre

Tu tambe ? , fills meu ...........

b

berto

11 de setembre 2018.13:08h

I dels presos ”empresarials”, que en dius,
Coneixes algun cas?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.