Divendres, 15/11/2019
707 lectures

Pla de Rubió, castell i les Marrinxes

Fem un allargassat recorregut per Rubió, un dels municipis més grans de l’Anoia, netament rural, un poble sense un nucli antic diferenciat, però sí que és un municipi amb personalitat i amb molt terreny per caminar que es caracteritza pels grans desnivells El Pla de Rubió és un petit nucli amb uns pocs edificis presidits per la capella de Sant Macari, coneguda antigament com a Sant Tiberi del Pla. Té una població de 123 habitants molt disseminada en masies.

El motiu central de l’excursió és la pujada i visita al castell de Rubió, un castell termenat situat en un penyal sobre el poble de Rubió. L'estructura del castell medieval està actualment molt destruïda, només es manté un tros de la part inferior de la torre circular que fou construïda vers el segle XI, així com les poques restes d'uns murs perimetrals. Més interessant és la visita a l’excepcional església gòtica de Santa Maria que estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives.  L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. A l’interior –l’Ajuntament ens facilita les claus- un famós retaule de característiques Italo gòtiques, que és una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Consta de tres cossos verticals dedicats als goigs de la Mare de Déu i conté set escenes de goig i set de dolor.

Santa Maria de Rubió (Foto: UECANOIA) Interior de l'església de Santa Maria de Rubió (Foto: UECANOIA)

El recorregut que fem a peu és sortint des del nucli del Pla de Rubió, on hem aparcat els cotxes davant de l’Escola del Bosc. Pugem cap a Cal Codinelles, Cal Pallarols, Cal Bertran i Cal Rigolfes (enderrocat) per camí GR que s’enfila per la Costa de Puig Grau, molt costa amunt fins una creu de terme a tocar de ca l’Alzina i cal Tató, i després al cementiri. Esmorzem sota l’empara d’un emparrat a l’entrada del restaurant El Castell, ja que ha començat a plovisquejar, però durant la visita a l’església s’ha aixecat el dia.

Barranc de les Marrinxes (Foto: UECANOIA)

El retorn el fem baixant fort per sender molt escorxat per entrar al barranc o torrent de les Marrinxes (*) i/o la Rasa Fonda. A l’encreuament de camins, a mitjana alçada del marge, hi ha un parell de forats, petites coves, que la gent anomena Coves de les Bruixes. Si haguéssim seguit torrent amunt pel mig de la rasa fonda i encaixonada ens portaria a la plaça de les Bruixes, una esplanada rocosa de pedra inclinada, lloc secret de trobada dels famosos bandolers Marimon i Casulleres, antics cabdills carlistes i fills d’importants nissagues de Rubió, on van ser aniquilats per les Esquadres Catalanes (precedents dels actuals Mossos d’Esquadra) el 1841. Torrent avall, seguint per les Marrinxes, empalmem amb el camí de pujada. Després seguim la riera de Rubió passant per Torredenuça i la seva font i ens arribem a l’embassament de Jorba, un indret enclotat, frescal i ombrívol, molt tranquil, amb una resclosa que recull l’aigua que s’escorre de la riera de Rubió i la distribueix als horts. Depenent de l’època de l’any, al toll o estany artificial hi creixen bogues, joncs, vidalba... i hi viu una colònia d’ànecs. A la dreta segons sentit de marxa, surt un enfiladís sender de complicada petja, deteriorat pels “trialeros” i molt “emprenyador” conegut com la Rasa dels Sis Gats que havíem seguit en excursió anterior. De tornada refem el bonic sender ran de la riera per arribar novament  al Pla de Rubió.

(*) Marrinxa = paraula d’origen incert. Fer marrinxa, expressió de beure excessivament, embriagar-se. Fer tabola, gatzara. Agafar una mona.

Distància recorreguda: 11’2 km.

Temps net de camí: 3h’10’.

Altitud mín/màx.: 522/746 m.

Ascens acumulat: 304 m. 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.