Divendres, 21/6/2019
967 lectures

Tres termes: l'Espelt, Rubió i Sant Genís

Aquesta és una excursió que sorprèn gratament per la vista que ofereix sobre la part oest de la conca d'Òdena i també per la rica vegetació que es troba, sobretot d’orquídies, moltes d'elles senyalitzades. Es visiten barraques de pedra seca i la majoria del recorregut és per senders estrets molt atractius amb espessa vegetació autòctona.

Deixem els vehicles a Cal Barrab, al peu del camí asfaltat de l’Espelt a Rubió. Tombem a l’esquerra i a 100 m trobem la primera barraca, magnífica, senzilla, ben conservada i amb els típics lliris a la coberta. Es continua vers les restes de Cal Diabló, antiga masia molt gran i amb un passat industrial relacionat amb la producció de teules i ceràmica amb forns propis. Si hi aneu, feu una volta pels diferents racons i no us deixeu els forns i els “pous bessons”. Una delícia arquitectònica. A partir d’aquí busqueu les orquídies que hi ha al costat del camí, però no les toqueu, ni trepitgeu, ni arrenqueu, la majoria d’orquídies estan protegides a Catalunya. 

 

Poc després el camí es fa estret tombant a direcció nord amb una suau pujada molt agradable. Després, a la Costa dels Frares, es fa més costerut al pujar dalt la carena on trobarem novament la pista asfaltada a Rubió. Sortint del camí es troba una barraca molt interessant. Ara un camí ample molt poc transitat ens durà fins a la cinglera sobre Cal Diabló amb unes vistes espaterrants sobre tota la Conca d’Òdena amb els camps de conreu ben verd en aquesta època; abans un petit sender porta en pocs metres a la Font de Cal Estruch, una font de pou que dóna nom a tota la zona que estem fent: la Plana del Pou. El mirador és el millor punt per gaudir de l’esmorzar o simplement delectar la vista. Seguim sempre ran de la cinglera i arribem al mirador de l’Èlia amb un pal amb una estelada dedicada (suposem) a l’Èlia Badia Casas, igualadina morta a causa d’accident de quad en aquesta zona. Continuem direcció nord cap a Cal Estruch, on no acabem d’arribar, a buscar el camí més ample de baixada, que antigament unia Cal Estruch (Rubió) amb l’Espelt anomenat Camí Vell de Rubió, molt deteriorat i de tan fort pedregam que resulta una mica carregós i incòmode. Peró a les pedres veureu que encara hi ha lloses amb antigues marques de roda de carro.

Fem cap a la zona de les casetes d’en Vives, amb Ca la Pepa Rossa, Ca l’Angeleta i Cal Valls i a un quilòmetre més enllà trobarem novament Cal Barrab. Si voleu repetir aquesta caminada vegeu a internet el track, fotos i dades.

Arrodonim la matinal amb una visita al jaciment arqueològic de la Vil·la romana de l’Espelt, vil·la que ja era coneguda abans del 1934 però les campanyes arqueològiques no varen començar fins al 1958. Es tracta d’una casa rural romana (villae), ubicada enmig d’una propietat de terra de conreu i que estructuraria una unitat de producció agrària. Es va edificar adaptant-se a la topografia del terreny. Fou habitada des dels segles II-I a.C. fins al segle VI d.C., en etapes de desigual activitat.

 

Distància recorreguda: 9 km.

Temps net de camí 2,30 hores.

Desnivell acumulat, uns 300 m. 

 
 
 
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

1 Comentaris

E

Espelt lover

Cal Centre de l'Espelt

22 de juny 2019.22:28h

Respondre

Recordeu tot això amenaçat pel poligon de Can Morera

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.