Divendres, 29/11/2019
631 lectures

Trescant per la riera i l'obaga de Clariana

Aparquem a Clariana, petit nucli de població d’Argençola. La ruta que fem és: Clariana, riera de Clariana, pontet de la Rasa de Coma-Sarda, resclosa i pont de Turiga (o pont de Cal Porcater), rasa de la Socarrada, font, camí i obaga de la Socarrada, Obaga Fosca, Castell de Clariana i sender GR-7.

Sortim del nucli de Clariana i fem un petit tram per la riera de la vall del mateix nom, que es forma a uns 770 m.a. a tocar de la carretera T-221 prop d’Aguiló i desemboca al sud de Jorba. És un espai protegit des del 1992, amb vegetació molt interessant i variada, amb formacions i sòls guixencs. S’endevinen restes de quan s’aprofitava el cabal per regar o per als molins fariners. Trobem alguns corrents i tolls. Anem seguint camí (?) “d’aquella manera” pel costat de la riera, per sender poc definit i mig perdut si fa temps que no es trepitja o desbrossa, però sortosament recentment ha estat desbrossat i amb senyalitzacions que ens asseguren que anem per bon camí. Fem un anar i tornar a la Resclosa de Turiga, un racó de gran bellesa. Aquesta resclosa aprofita un saltant natural per retenir aigua a la part superior i per millorar la capacitat de retenció es va fer recréixer amb un mur.

Després, el pont d’en Turiga, la font de la Salamandra i ens endinsem pel torrent o rasa de la Socarrada amb fortes però curtes pujades i passos puntuals un xic complicats. Obaga Fosca costa amunt, ja amb bona pista, fins a arribar a la carena de Cantagalls, direcció als altiplans conreats de Ferran.

Els dos pontets, el de Coma-Sarda i el d’en Turiga, son mostra de quina era la capacitat constructora segles endarrere d’aquestes obres civil en aquests indrets. Les rases son per passos  bonics, estrets  i rocosos, que ens apropen a les formes de precipitació, dissolució i sedimentació de la roca guixenca. Mentre caminem pel fons de la rasa ens dona la sensació d’estar submergits dins el bosc. Els pins, alguns roures i pocs pollancres ens semblarà que cauen damunt nostre. Els colors de la tardor hi són presents. Esmorzem i poc després comença el xim-xim i plovisqueig i necessitem paraigües i capelines. Després es troba una ampla pista que, segueix Obaga Fosca amunt entre pinasses plenes d’heura i roures. La vegetació va canviant en funció del tipus de sòl i la humitat. Coberts per la vegetació hi abunden els marges que sustenten les feixes d’antics conreus de cereal i vinya. És lloc de bolets a la tardor quan és bona anyada.

Cal advertir que no feu la ruta per dins la rasa si ha plogut. El trànsit per la riera i les rases poden ser força i molt incòmodes amb el fang i les pedres molt relliscoses. Anar per la muntanya té aquestes coses! 

La baixada és pel camí de Santa Coloma a Clariana per la Serra de la Nou, molt còmode i per ampla pista i densa vegetació. Es pot pujar al Tossal de Clariana (674 m) amb vèrtex geodèsic i també donar una ullada, a un tir de pedra, al castell de Clariana, però com que segueix plovent aprestem la passa i passem de llarg.  Al Coll de la Creu (nosaltres en diem el “coll de la bàscula”) prenem el GR-7 que baixa molt dreturer i desmanegat i cal anar molt en compte fins a Clariana.

  

Distància recorreguda: 9,5 km.

Temps net de camí: 3 h

Altitud mín/màx. 442/702 m

Ascens acumulat: 310 m. 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.