Dimarts, 9/4/2019
1090 lectures

El POUM, el Rec i el govern

Durant la campanya electoral del 2015 tots els partits portaven un punt en comú en el seu programa: la necessitat de redactar un nou POUM per Igualada. Fins i tot Convergència i Unió deia que era el moment de tirar-lo endavant perquè, deien, “tenim les eines per a fer-ho”. Però un cop assolit el poder amb majoria absoluta, el govern Castells se n’ha desentès absolutament. Renovar el POUM d’Igualada és una necessitat imperiosa: la planificació urbanística de la ciutat data de 1986 i sobre ella, al llarg d’aquests 33 anys, hi pesen ja desenes de modificacions puntuals que no parteixen d’una visió de conjunt sinó que esdevenen pedaços per satisfer necessitats puntuals. Igualada no té un model de ciutat a anys vista sinó que s’improvisa a mesura que passen els anys.

Un exemple recent d’aquesta improvisació són les nombroses modificacions puntuals amb què el govern de CiU ha donat cabuda a la instal·lació de grans superfícies comercials a la ciutat. Més enllà de les greus conseqüències que aquestes actuacions comporten per al teixit comercial local, el fet és que l’aprovació de projectes sota l’únic criteri de satisfer les demandes de grans empreses no sembla una bona recepta per dissenyar una ciutat. Qui decideix quines zones de la ciutat han de ser comercials? Qui decideix quin tipus d’establiments s’hi encabeixen? El capital privat amb les seves propostes? O hauríem de comptar amb un planejament urbanístic actualitzat on definim, prèviament, quina Igualada volem i on volem que passin les coses?

El dels establiments comercials només és una mostra de la manca de planificació. Però podríem parlar d’equipaments públics com escoles, centres cívics, casals de joves o gent gran, biblioteques… o bé d’espais verds, noves avingudes o carrers, places… entre d’altres usos del sòl que potser al 1986 tenien un sentit que a 2019 puguem arribar a decidir que cal modificar. I que cal, més enllà de l’anar fent, tenir previstos amb temps. Parlem d’urbanisme, una paraula potser poc atractiva per a molta gent però que segurament és, en el cas dels municipis, l’àmbit de major importància, aquell en què els ajuntaments compten amb un major grau d’autonomia i el que, per la seva incidència en la ciutat del demà, major transcendència cobra per al futur d’Igualada: ens permet definir per avançat el model de ciutat que volem, perquè només tenint model podrem assolir allò que ens proposem i fer-ho raonadament, de manera equilibrada i amb visió de conjunt.

El govern Castells porta 8 anys improvisant i d’aquí plora, també, la criatura del Rec. El Rec ocupa una porció de terreny importantíssima per una ciutat com Igualada; conté una trama, edificis i història que doten de caràcter i singularitzen la ciutat; i es troba en una posició central que, a més, permetria recuperar la mirada cap al riu i posar en valor l’assoleiada façana sud de la ciutat. I doncs? Per què no es transforma? Per què no el convertim en un nou barri on s’hi treballi, s’hi visqui i s’hi passin estones de lleure? Per què no és un barri viu com la resta? Doncs perquè si la planificació urbanística vigent, la del 1986, no preveu que s’hi pugui fer altra cosa que indústria, és extremadament difícil que els espais ocupats antigament per indústries acullin nous usos.

La transformació del Barri del Rec requereix de l’aprovació d’una nova planificació. Un nou POUM que contingui, també, què volem pel Rec del futur. Només així un barri on ara només hi ha planificats usos industrials podrà fer el pas endavant que tota la ciutat li demana. I si això fa por als qui governen, temerosos de perdre vots perquè quan es planifica mai plou a gust de tothom, hauríem d’anar pensant en posar-n’hi uns altres. Perquè no ens podem permetre més el conservadorisme que s’aferra a la cadira i no entoma els reptes de ciutat. Ni en habitatge, ni en educació pública, ni en residus, ni en transports… ni, per descomptat, en el disseny de la ciutat del demà. Si volem omplir de vida el Rec abans no sigui massa tard cal un nou POUM que ho planifiqui. I al fer-lo, ja discutirem entre partits, entitats i ciutadania quines són les millors propostes. Però per tenir nou POUM cal un govern valent que no prometi i després s’amagui, sinó que es comprometi i ho tiri endavant. Han passat deu anys des del darrer intent i en els darrers quatre no han fet més que vendre excuses al seu frau electoral. Per això, nosaltres ens hi comprometem. Perquè Igualada ho necessita i no podem perdre més temps.

 

Neus Carles Roqué

Mestra, professora de violí i membre de Poble Actiu

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.