Dilluns, 1/8/2022
437 lectures

Maltractats pel poder

Necessitaríem un cel de paper i un mar de tinta per enumerar, a manera d'elenc, la quantitat infinita de maltractaments que la humanitat rep diàriament per part del poder. En aquest curt article només faig referència a dos poders: per una banda, l'Estat en totes les seves formes i estaments, a saber, Estat Central, Generalitat, Diputacions i Ens locals, i, per l'altre costat, la Banca. Dos poders que mantenen, des de fa molts anys, masses, una relació de contuberni que els converteix en un sol cos, prostituït, que els permet desenvolupar pràctiques il·lícites i els dona ales pel maltractament passiu a l'aixopluc de la Constitució espanyola.

Dit això, deixeu-me fer una molt breu retrospectiva. Durant els segles centrals del període de mil anys que va durar l'edat mitjana, és a dir, al llarg de la Plena edat mitjana, el poder va imposar el que es coneix amb el nom de Ius Maletractandi, la llei del maltractament, entès com el maltractament actiu amb cobertura legal. Malgrat que aquesta praxi fou, lògicament, considerada com execrable i condemnada per un sector de l'Església catòlica, l'esclat violent i l'amenaça conformaven quelcom habitual i quotidià en la vida de la gent medieval. Afortunadament amb l'arribada de la baixa edat mitjana i el Món Modern, el Ius Maletractandi i els Mals Usos van ser abolits; va començar una llarga etapa marcada per l'esperit de la llei i la legalitat constitucionalment regulada on tothom tenia plena consciència que era lícit, moral, ètic i legal.

Ara bé, amb l'inici d'allò que els historiadors i antropòlegs estructuralistes anomenen Postmodernisme les coses tornen a canviar, al meu entendre, per a pitjor. S'inicia una etapa de confusió, de postveritat, d'incertesa, de desconfiança, un període de visió difusa i d'interpretació polièdrica. Això si, uns temps de grans avenços tecnològics i cibernètics. En canvi, es genera una era on es produeix un retrocés sense precedents de la capacitat lúcida del discerniment. En conseqüència es comencen a viure uns moments molt fràgils on el Poder amb totes les seves formes i expressions se n'aprofita per a desenvolupar polítiques opressives i dictaminar lleis i normes injustes que condueixen, de manera sigil·losa, a la pèrdua de drets i llibertat personal enmig d'una mal anomenada i mal entesa democràcia. Certament, aquesta etapa ha permès viure moments d'eufòria generalitzada, però actualment només el Poder i la minoria mega-rica gaudeixen del benestar i la seguretat real que hom mereix; fins i tot la classe mitjana i l'antiga burgesia es troba amenaçada d'acabar a la misèria.

El Poder només determina accions encaminades a favor seu en detriment del poble i sobretot de les classes més baixes i dels pobres. Davant això esclato dient: quina sort tenen els poderosos que la gent s'hagi convertit, en un 85%, sent optimista, de la població mundial, en subjecte passiu, en individus conformistes que no diuen res, no protesten, no denuncien, no es manifesten i el que és pitjor, no tenen consciència plena sobre què està passant i de què està per venir de manera decisiva i imminent a no ser que hi hagi un sobtat despertar de la consciència col·lectiva que aturi la voràgine estrepitosa de l'abús de poder, del maltractament institucional i bancari disfressat, maquillat i encobert. Ja se n'han cuidat prou, els poderosos, de convertir la immensa majoria de ciutadanes i ciutadans en individus poc o gens actius. Ho han aconseguit de moltes maneres; recentment mitjançant errades polítiques sanitàries on per sobre de tot ha primat la consigna de la por i l'estat policial; però no només així, també a través de polítiques educatives on primen més els coneixements tècnics i informàtics que la capacitat d'anàlisi i l'esperit crític, on limiten al màxim el saber de la història i acoten les disciplines que coadjuven a l'esperit crític, com ara la filosofia.

Per a tant, el problema rau fonamentalment, en el fet que de resultes de l'estat de somnolència generalitzat, el Poder porta a terme, sense traves ni impediments, mesures i accions encaminades a l'increment desmesurat i abusiu del seu benefici, fora de tota lògica democràtica; el seu interès no és pas guarir i garantir el benestar del poble a tots els nivells: físic, social, mental, material, educatiu i econòmic sinó tot el contrari, a saber, desenvolupar mecanismes per reduir al màxim la llibertat d'expressió i la capacitat de reacció perquè d'aquesta forma davant quelcom anòmal que s'intueixi o es pateixi no es faci res.

Lleis injustes; concessions contractuals i administratives fraudulentes, prevaricació permanent a tots els nivells i dins de totes les formacions polítiques; falses expectatives sobre ajuts que no acaben d'arribar mai i els que arriben són fruit de la conxorxa i el benefici de la banca; prebendes contínues; impostos poc regulats; taxes desmesurades i poc acotades per part de les diputacions de manera que hi ha ajuntaments que apliquen uns percentatges tan elevats que no tenen res a veure amb els d'altres municipis; reformes vitals com la llei agrària, la llei de comerç o la llei de partits polítics en estat aturat; reformes del sistema educatiu amb visió caduca i recalcitrant, pròpies de governs ultraconservadors; despesa armamentística esgarrifosa; regulació corrupta de les polítiques energètiques que provoca que el rebut de la llum, del gas, del gasoil i de la benzina estigui a uns preus estratosfèrics. La llista és inabastable per escriure-la.

Acabo amb una dada objectiva i significativa encara que poc transcendent si la comparem amb la llista interminable dels comportaments abusius abans esmentats. Es tracta de la praxi bancària on tots, un dia o altre, ens hi hem hagut d'enfadar: el Banc de Sabadell cobra per a donar un document de titularitat del compte, un full que, dit sigui de pas, l'entitat ja l'hauria de donar gratuïtament quan una persona obra un compte corrent o llibreta d'estalvi: doncs com deia, per aquest full d'un cost estimat en 10 cèntims d'euro el Sabadell en cobra 10 € aplicant així un marge de benefici de l'ordre del 10,000%. Existeix alguna empresa del món agrari, ramader, de la pesca, de les manufactures, de la indústria en general o dels serveis a les persones que pugui aplicar aquest tipus de marge astronòmic: la resposta és NO rotundament.

Només la Banca, pel fet de viure en contuberni permanent amb l'Estat, es pot permetre aplicar tal pràctica escandalosa.

Cal imperiosament una revolució: la de la plena consciència col·lectiva per aturar els despropòsits del Poder.

 

 

2 Comentaris

A

Algú

6 d'agost 2022.16:41h

Respondre

Bona conclusió aquest escrit. Ara cal veure la part on demostra el que diu...

F

Francina Gabarró Castelltort

Igualada

6 d'agost 2022.06:50h

Respondre

Totalment d’acord amb l’anàlisi fet i que és necessari reaccionar perquè tenim més poder del que pensem. Has posat d’exemple un banc, darrera n’hi ha molts d’altres.
Tenim un món que... Llegir més cal canviar i hem de fer-ho ja, no cal esperar massa.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.