Dimarts, 14/3/2017
3594 lectures

Igualada, nazis i guerra civil

Sabut és per a molts que el tema de la guerra civil no està ben tancat. A Igualada no ho està i a molts altres llocs tampoc. Prova del que dic són les discrepàncies, per dir-ho fi, que sorgeixen quan es debat sobre el tema. Pot haver-hi acord que va suposar un fet dramàtic per a tothom, però fàcilment el debat pot derivar a buscar culpables o a saber qui és més culpable que qui o qui va ser més salvatge i inhumà.

És diferent el tema de la segona guerra mundial. Almenys aquí no ens cal buscar culpables. Pràcticament ningú posa en dubte les barbaritats dels nazis, i a l’horror de la guerra s’hi suma el fet de l’extermini als camps de concentració.

L’ajuntament d’Igualada es va sumar, fa un mes aproximadament, a la iniciativa de posar llambordes amb els noms dels deu igualadins morts en camps de concentració nazis. La notícia es va difondre en el seu moment, penso que sense esbombar-ho massa, doncs per exemple, jo vaig veure com a TV3 parlaven d’aquesta mateixa notícia referida a la ciutat de Manresa i no vaig sentir res d’Igualada.

Jo no faig aquest escrit per dir si em sembla bé o em sembla malament. Entre d’altres coses, perquè sé què he de dir.  Si que vull fer notar que sobre les llambordes en qüestió, pot haver-hi qui pensi que estan enverinades.

Llegeixo en una publicació igualadina, L’enllaç del dos de febrer, no cal amagar-ho, una carta a la secció d’opinió (cartes dels lectors) el títol de la qual em deixa fred: “L’ajuntament d’Igualada fa un homenatge a uns responsables d’assassinar una colla d’igualadins el 1936”

No escriuré aquí el contingut de la carta, però sí que com a petit resum diré que les dades que exposa, segons el seu autor, estan tretes del llibre d’Antoni Dalmau i Ribalta “La guerra civil i el primer franquisme a l’Anoia. Els protagonistes” i el que s’afirma és que dos dels homenatjats (diu els noms, però prefereixo ometre’ls) un d’ells nascut al Baix Maestrat i l’altre nascut a Terol, “van ser, entre molts d’altres, els responsables d’organitzar, ordenar i assassinar un centenar de persones (...) tots ells igualadins de naixença o residents a Igualada” (és citació textual).

Les barbaritats que acompanyen les guerres, a part de la guerra en si, són injustificables les faci qui les faci.

Les llambordes en qüestió, que són les protagonistes de l' affair, representen el record vers unes persones que van ser víctimes de l’extermini nazi als camps de concentració. Passa, però, que aquest record cap a aquestes víctimes no tothom el viu igual. Si no hi hagués els noms d’aquestes víctimes, no hi hauria hagut polèmica –polèmica que ha estat ignorada, diguem-ho tot- 

Per altra banda, si es diu que “Igualada homenatja, amb deu llambordes Stolpersteine, els seus ciutadans morts als camps de concentració nazis”, ben fàcil era ometre qui no era igualadí. El fet del record a les víctimes hauria seguit viu, la denúncia i el record històric del que van ser els camps de concentració nazis també s’hauria aconseguit.

Tothom pot opinar sobre aquest tema, i tant que sí. El que està clar és que la ferida de la guerra civil està oberta.

Altres articles de Lambert Jorba

3 Comentaris

m

maginet

uppsala

3 de juliol 2017.09:01h

Respondre

En quan al nacisme estem d’acord. No es pot discutir. Tots sabem el que va passar. Jo he parlat amb molts que varen estar als camps de concentració, sobre tot polacs. A Suècia encara n’hi ha... Llegir més molts de vius. De totes maneres he de dir-te que un dels racistes más importants de Catalunya, fill d’Olot, veterinari de professió, Pere M. Rossell i Vilar, va escriure un llibre titulat ”La Raça” (Barcelona, Ed. Catalònia, 1930) que predicava la biologia racista bastants anys abans que el Hitler. Era independentista, d’ERC, membre del Parlament de Catalunya i finns i tot va ser Director del Parc Zoològic de Barcelona. I em sembla que té molts deixebles finns i tot al Govern.
Bé, qui tingui una mica de seny ho entendrà. I molts altres no ho voldràn entendre.



En quan a lo que va passar a Igualada no més puc dir-te el que va passar a casa meva. Jo sóc jorbenc i a mi hem vàren assassinar el meu avi i el meu pare els republicans de la FAI. Ja està tot dit. De petit anàvem d’escursió al Castell de Claramunt i passàvem per el cementiri i aprop de l’entrada hi havia sempre flors al costat d’una creu. Allí hi vàren assessinar no sé quants religiosos d’Igualada. Un amic de Santa Coloma de Queralt em va contar que un igualadí molt famòs a Cân Barça, ja mort, havia anat amb un Comitè revolucionari a afusellar un propietari de Bellprat. Un dels historiedors més reconeguts que han estudiat la nostra guerra ciivl és el britànic-americà Henry Kamen (”Imagining Spain. Historical Myth and National Identity, 2008”, qui considera que els que han escrit sobre la guerra civil espanyola ho han fet amb gran dosi de fantasia. I en quan els igualadins que van fugir de la represàlia franquista no tots tenien les mans netes. Jo crec que l’Ajuntament hauria d’estar ben segur del què fa. Per cert, el racista olotí que he comentat té un carrrer que porta el seu nom. Vergonya em faria d’ésser d’Olot.

J

Joan Carles

14 de març 2017.09:26h

Respondre

El mal es pot resumir molt breument. Es condemna el nazisme perquè és terrorisme d’estat, és a dir, és el propi estat qui crea la por i executa: les institucions governamentals persegueixen als... Llegir més anomenats ”traïdors”.

Amb la guerra civil espanyola és diferent: no és l’estat de la república qui persegueix i executa als ”traïdors” (no hi ha cap llei explícita ni implicita), sinó milicies que ho fan ”en nom de la república”. Però en un estat de dret no mana qui ho diu, sinó la llei establerta. Contrari al franquisme que sí és terrorisme d’estat perquè existeixen lleis explícites de persecució i execució dels ”traïdors”: l’estat elimina als que pensen diferentment.

No és el mateix un assassí republicà que un estat genocida, i per tant no és un drama la guerra civil, no és una lluita fraticida, sinó una guerra en la que els perdedors varen intentar ser exterminats, física i ideològicament.

J

Jepis

Igualada

15 de març 2017.09:18h

Molt d’acord amb els teus arguments i afegint que crec cal tenir en compte que els eixelebrats incontrolats i assassins actuaren posteriorment a un cop d’estat militar i que les seves execrables... Llegir més execucions massives de les classes populars al sur i Extremadura principalment, al tenir-ne coneixement, enervaren els ànims de tal manera que feren molt difícil per no dir impossible de aturar per part de les autoritats en els que varen prendre la justícia per la seva ma en un moment determinat. La historia es la que es.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.