Abans que continuïs amb la lectura d'aquest full, deixa'm que t'avisi que si esperes llegir quelcom relacionat amb la inspecció tècnica de vehicles, aquest no és el lloc. Prefereixo advertir-te i no fer-te perdre temps. De fet, el títol no diu la ITV, sinó els ITV.

Els ITV són els Igualadins de Tota la Vida.

Alerta!, són pocs i com es pot deduir d'un comentari que se'm va fer en una anterior intervenció en aquest diari, un ITV coneix a la resta de ITVs .

Per ser un autèntic ITV cal, en primer lloc, haver nascut a Igualada. Compte! No n'hi ha prou. És el que en llenguatge matemàtic diem que és condició necessària, però no suficient. Es fa estrany, cert, però pot ser que algú que hagi nascut a Igualada, que faci cinquanta anys hi visqui i que fins i tot hi tingui fills no sigui igualadí de tota la vida. Això ens està dient que ser ITV ens transcendeix cap al passat i el que és més fotut, alguns encara que vulguin, no ho podran ser mai, doncs no compleixen els requisits imprescindibles.

Per ser un ITV dels de debò, has de ser de cal ... "de cal" el que sigui, però de cal alguna cosa. No és condició indispensable, però si aquest "de cal alguna cosa" a més, pot tenir quelcom a veure amb prestigi –diners, vaja- molt millor. Això ens permet considerar la possibilitat que dins dels ITVs hi hagi diferents escales. D'aquesta manera i sense dir-ho, per descomptat, un pot ser considerat ITV d'un rang inferior que un altre.

En temes polítics, l'ITV ha tingut sempre tendència a votar a aquell partit que tu ja saps i que no diré. Hi ha hagut moments en els quals "un de fora" –llegir-ho com un que no és ITV- ha sigut alcalde. La situació ha estat encarrilada de nou.

L'ITV és catalanet, és a dir, parla català i té els sentiments en català i fins no fa molts anys, l'educació que valorava no era precisament la pública.

Finalment, l'ITV se sent orgullós de ser-ho i expressa aquest orgull dient que ell ho és –no diu sóc ITV, que seria la riota de tothom, però ho sap fer notar-

Sentir-se d'un lloc deu ser innat a la condició humana. Aquí tindríem el "ser igualadí". Fer-ne bandera pot ser, en alguns casos, excessiu. Segurament hi ha qui té necessitat de sentir-se per damunt dels altres i ha d'afegir-hi el "de tota la vida"

L'ajuntament hauria de donar certificats d'igualadí de tota la vida. Certificats acompanyats d'un pin que es pogués lluir i que no deixés cap mena de dubte sobre el portador. Podria haver-hi diferents formes d'aconseguir-ho: ets de cal..., tens nínxol d'avantpassats al cementiri, ... Però mai dels mais aquest certificat s'hauria de poder aconseguir amb una prova (i no per evitar traumes pedagògics) doncs podria aconseguir-lo algú que realment no ho sigui!