En general, les expressions del tipus “buscar una feina” les hauríem de substituir per d’altres com “buscar un sou” i com més alt, millor.

Dic “en general” perquè sé que tu, benvolgut lector, no ets un d’aquests individus que valoren els diners i els bens materials per damunt d’altres coses com el treball, que sabut és que dignifica i que fins i tot s’ha dit que us farà lliures.

Deu ser una sensació meva, però tinc la impressió de que amb la merda de sous que es paguen, la desgana pel treball anirà augmentant. Ja sé que l’expressió “sou de merda” és políticament incorrecta, però potser cal dir les coses pel seu nom i deixar-nos d’hipocresia.

Vivim en una societat capitalista i l’aspiració de quasi tothom (menys tu, està clar) és la de fer-se ric. No et faràs ric treballant. Mentre no et facis ruc..., però hi ha altres opcions que poden anar bé. Per exemple, baixar els sous dels treballadors quan les coses no van bé i tu seguir guanyant el mateix o fins  i tot més, això ajuda a fer-te ric (però estàs robant als treballadors). No apujar els sous quan les coses van bé i així guanyar encara més, també et pot servir de guia cap al destí de la riquesa (i també estaràs robant). També hi ha l’opció de robar directament, ni treballadors, ni sous ni xorrades. Agafes diners i cap a la butxaca. Tot és robar igual com ho fan molts polítics (tu, polític lector, segur que ets dels que no ho fan)

Et diran que quan hi hagi eleccions, votis a un altre partit polític. Un altre partit que potser també ha robat o que qui sap si robarà quan es trobi davant de l’ocasió. Aquest és el sistema i quan algú té les pilotes prou inflades com per voler-ho canviat... aquest és un anti sistema.  

Però no són sols els partits. Tot està podrit.