Divendres, 27/2/2015
1530 lectures

Deixalles i política ambiental

El problema de les deixalles és d'aquells que semblen senzills i sobre el què tothom veu clar el que s'ha de fer. Però no ho és. No ho és perquè té molts vessants, cadascun d'ells potser no gaire complicats per separat, però que cobren una gran  complexitat quan els contemplem conjuntament. La prova: l'existència d'una diversitat de posicions molt gran al respecte.

Com en moltes altres coses, en la qüestió de les deixalles primer es va actuar i després es va pensar. La gestió municipal de les deixalles s'engega perquè les poblacions comencen a tenir massa brutícia pels carrers. A les torrenteres s'hi aboca tot allò que fa nosa i l'aigua comença a fer mal de panxa. Primer es recull tot, se'n fa un munt i es crema. El foc purificador en aquest cas no ho és gaire, i els fumerals identifiquen la rodalia de cada poble. Es tractava de treure-s'ho de davant de qualsevol manera. I aquesta mentalitat ha perdurat més del que tocava.

Durant bona part del segle XX, els materials han estat barats i la mà d'obra cara. Ara, la demanda de materials és molt elevada i els preus han anat amunt. La demanda ha crescut per l’accés al consum  de molta població de països emergents. També són més cars perquè l'accés als recursos naturals és cada cop més difícil i resulta més costós a mesura que es van consumint. A més els preus són volàtils, de manera que és més difícil fixar el preu dels productes quan les matèries primeres tenen preus creixents però inestables.

Els residus, una oportunitat econòmica

És cada cop més evident que el que la gent espera de l'economia, més que la producció de més articles de consum -sovint n'hi ha més dels que es poden vendre- és que es creïn llocs de treball. És en aquest sentit que una correcta gestió i un aprofitament dels residus cobra una importància cabdal per als nostres municipis. El Banc Mundial ho ha dit ben clar: els sectors que poden crear més llocs de treball en els propers anys són el reciclatge i la cura del recursos naturals (el patrimoni, no l'extracció).

Per posar un exemple planer i proper: si a Santa Margarida de Montbui (per posar un exemple del meu municipi de residència) es recollís la mateixa proporció de paper i cartró que a Martorell -que no és cap municipi extraordinari en aquest aspecte- es generaria una activitat econòmica que podria generar al voltant de 27.000€/any, dels que conseqüentment en podria viure una família. Si consideréssim el factor multiplicador de l'activitat, podrien arribar-ne a ser tres o quatre (els càlculs són fàcils a partir de dades oficials). I insisteixo, tot això només tenint en compte els ingressos de la recollida. Després se'n podrien derivar més llocs de treball de la transformació del que s’ha recollit. Potser baixaria una mica, és un dir, la demanda de pasta verge de paper, però poca feina es perdria a Finlàndia. Estem parlant només del 4% de les deixalles de Montbui...

Qualsevol municipi pot arribar ara a reciclar el 45% dels seus residus sense modificar gaire els seus hàbits ni incrementar la despesa. Aquesta no és una "solució única i miraculosa" per als problemes de l’economia, sinó només una part petita. Però la solució, com comença a ser evident, és la suma de moltes solucions. I en reciclatge, actualment, les deixalles han deixat de ser un destorb del qual desfer-se per esdevenir una font de recursos i de llocs de treball. És una indústria que cobra cada cop més importància, i la nostra comarca caldria que comencés a pensar com aprofitar-se'n.

1 Comentaris

F

Francesc Ricart

Igualada

1 de març 2015.11:11h

Respondre

Gràcies per la lliçó, per la claredat i la ”utilitat”. I tens també raó, tothom sembla tenir raó i que hi pot dir la seva, però cal que sigueu les persones pertinents les qui marqueu la... Llegir més pauta començant pels ajuntaments.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.