Dilluns, 28/11/2016
1694 lectures

Feroe , les illes del pot petit

Joan Llorens, des d'una cabana de fusta a Toftir, a 15 d'octubre del 2016

Quan veus un senyor que al port de Torshavn, la capital de les illes, deixa a terra sis caps de moltó (és el mascle de l'ovella) decapitat, no pots esperar que l'acolliment sigui el punt fort de la gent d'aquestes contrades però res més lluny del que pot semblar.

Primer de tot m'agradaria situar on són les illes Feroe per a  tots i totes aquelles persones neòfites en geografia, les podem trobem entre el nord d'Escòcia i l'illa d'Islàndia, al nord d'Europa.

Abans d'arribar a destinació sento el pessigolleig a l'estómac d' abans d'enlairar-nos, per endinsar-nos en un lloc desconegut i inhòspit sobretot perquè si intentes cercar-lo al Google, el guru de la popularitat, la paraula et sorprèn per les poques entrades que hi trobes.

No si us ha passat però per a mi les vacances comencen en el moment que et trobes assegut a l'avió i algú del teu costat que és del país, et dóna la benvinguda i t'explica les coses tal com raja, sense interlocutors (ni Internet ni guies), en aquest cas el temps d'espera va ser escarransit i l'intercanvi d'informació amb la parella del costat va ser automàtic, tot i que a vegades l'excés d'informació que portes a les espatlles et fa menys receptiu.

En arribar a l'aeroport, amb una porta per a les arribades i un altra per a les sortides sospites que al pot petit hi ha la bona confitura, perquè en fer els tràmits del lloguer del cotxe i sortir de l'aeroport exclames carai i quina confitura!!!!!!, perquè l'alenada de natura és brutal i tens la sensació que conduint per aquests indrets entres en estat de sedació, però no ens enganyem la gent que hi ha a la carretera treballa i nosaltres hi estem de vacances.

Arribem a una petita cabana de fusta que serà la nostra llar durant set dies, de fet en els països del nord d'Europa on el clima és fred i aspre i els mesos d'hivern són freds i foscos, la casa es converteix en un espai molt més acollidor que per exemple en el nostre país, que pel fet de viure "mediterràniament" i de cara a la terrasseta descuidem la nostra llar; les cases tenen una llum tènue que desprèn certa malenconia com la llum d'una llar de foc, els grans finestrals intenten atrapar qualsevol raig de llum que per petit que sigui és ben rebut i la decoració et transmet serenor i caliu.

Els set dies se succeeixen a foc lent, no hi ha turisme a la vista i la vida a les illes es viu de forma pausada. La bellesa dels escenaris naturals és brutal : fiords, platges salvatges, petits pobles amb teulades de gespa es van succeint per tots els indrets de les illes, només interrompuda per la petita ciutat Torshvan, que tot i ser la capital és tranquil·la, i és aquí on em trobo amb el senyor dels caps de moltó de l'inici del redactat.

Els caps de moltó, les pells d'ovelles i els bacallans penjats a assecar pels que ens ho mirem de passada són apunts antropològics, però m'agrada molt que en un món inundat per la tecnologia, a les Feroe aquests dos mons encara es continuïn trobant.

Tot s'acaba i les vacances també però crec que hi tornaré, de fet això és el que diuen el 99% dels viatgers/viatgeres però que poques vegades passa.

Només una referència a la web, el Sheep View 360 :

En aquestes 18 petites illes, l'aplicació de mapes de Google encara no ha arribat. Cansats d'esperar un grup d'illencs ha llançat el seu propi projecte: Han equipat les ovelles amb càmeres de 360 graus perquè capturin el paisatge. Ho han anomenat Sheep View 360.

Adéu Feroe, hola Lisboa.

2 Comentaris

M

Marisol

Igualada

29 de novembre 2016.18:35h

Respondre

Gràcies pel somriure del final ! Un d’aquells llocs que fa molts anys que està a la ”llista de somnis”. Esperant...

G

Gemma

Igualada

28 de novembre 2016.18:57h

Respondre

Gracies per apropar-nos aquest paissatge tan desconegut. Espero trobar uns dies per anar-hi.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.