Ingressos municipals, parcs eòlics i plantes fotovoltaiques

Situació actual

Tots estem convençuts que, per respectar la Terra i esmorteir el canvi climàtic, és millor utilitzar energies renovables que no pas energies fòssils o nuclears que contaminen. Entre les energies renovables hi ha els parcs eòlics (molins de vent) i els horts o plantes fotovoltaiques.

Els últims quinze anys hem vist aparèixer molins de vent a moltes serralades de la comarca d’Anoia i de Catalunya, i de més enllà. Visualment pot agradar o no, ja que canvia el paisatge. I els directament afectats poden estar-hi d’acord o no, i els poden compensar o no. S’hi afegeix el brogit permanent per qui viu o hi passa a prop, i la matança d’aus migradores que, de tant en tant, es produeix.

L’últim any, per una normativa nova del 2019, estan apareixen com bolets els projectes de plantes fotovoltaiques en zona agrícola. Visualment agradarà menys encara. I no agradarà gens als pobles o propietaris de finques que un dia es trobaran rodejats de plaques fotovoltaiques que no tenen res de bucòlic. D’aquí els moviments i plataformes de protesta que, de forma espontània i ràpida, estan sorgint a l’Anoia i a altres comarques catalanes.

El suport a aquestes protestes o alertes de les plataformes és de molt diferent signe per part de la Generalitat, que justifica els projectes però no ho explica, i que sembla que actuï amb nocturnitat i sense ganes de compensar els afectats (pobles o propietaris), i sense fer pedagogia local. És clar que Catalunya no té govern, ni un interlocutor valent amb ganes d’explicar-ho.

A nivell d’ajuntaments, la situació és més diversa. Els equips de govern es troben amb una patata calenta nova, que si no afecta directament algun dels seus membres com a propietari, potser es fan el desentès. Potser falta un lideratge d’ajuntaments organitzats, i de plataformes consolidades que parlin, negociïn i pactin compensacions a nivell de municipis, comarques o propietaris individuals. Volem energies renovables a nivell de Catalunya? Negociem i pactem a on, i compensem als perjudicats! (Però tampoc no deixem l’Alt i Baix Empordà sense alta tensió i sense molins de vent ni plaques fotovoltaiques.)

Intenció de l’article

La intenció d’aquest article és informar que, d’entrada, els ajuntaments poden tenir un interès especial (econòmic) a deixar establir parcs eòlics i plantes fotovoltaiques, ja que la seva implantació suposa uns majors ingressos per IBI (i IAE) any darrere any. Per tant, no és estrany que els ajuntaments tinguin sentiments o desitjos encreuats, o que els ajuntaments pensin una cosa i en diguin una altra.

En la resta de l’article comentem l’exemple dels parcs eòlics (molins de vent) i els ingressos addicionals que des del 2010 estan rebent els municipis de Rubió i de Pujalt. I, en el futur, nous ingressos per IBI es donaran als municipis rurals que suportin plantes fotovoltaiques en camps agrícoles.

L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i els BICEs

De tots és coneguts que els ajuntaments tenen l’IBI com a principal ingrés propi.  L’IBI (i fins a l’any 1989 la Contribució Territorial) s’ha imposat sobre els immobles urbans (pisos, cases, pàrquings, locals, naus, solars urbans) i sobre els immobles rústics (camps, boscos, terrenys erms). L’any 2002 es crea una nova categoria d’immobles, que se sostreu de la urbana per evitar conflictes i recursos als tribunals. La nova categoria s’anomena Béns Immobles amb Característiques Especials (col·loquialment, els BICEs). S’inclouen en aquest grup les autopistes de pagament, els ports i aeroports, preses i pantans, centrals elèctriques (tèrmiques i nuclears), i també els parcs eòlics i les plantes fotovoltaiques. La inclusió dels parcs, després de sentències i desplegaments dels reglaments no és efectiva fins al 2010, i la regulació de les plantes fotovoltaiques també va amb retard, i la seva implantació material encara més.

Per a un municipi gran en població, amb moltes unitats urbanes d’alt valor cadastral, la inclusió dels BICEs pot representar poc, excepte si es tracta d’un aeroport, com és el cas del Prat del Llobregat. Però per a un municipi rural, amb poques unitats urbanes (habitatges i naus), l’aparició dels BICEs pot representar i representarà uns ingressos addicionals no gens menyspreables.

Exemples de Rubió i Pujalt

Per il·lustrar aquest article hem anat a buscar les dades dels ingressos liquidats de Rubió i de Pujalt, dos municipis rurals on les siluetes dels molins de vent fa anys que formen part del paisatge. Rubió (239 habitants) i Pujalt (210 habitants) varen revisar els valors cadastrals el 1989, fa més de 30 anys, tot i que Pujalt els va tornar a revisar el 2009. Per tant, els valors cadastrals són relativament baixos, si s’afegeix que, com que són habitatges rurals, la tendència de la D. G. del Catastro és a infravalorar-los. (És possible que a Igualada un pis es valori entre el 25 i el 50% del seu valor de mercat, mentre que en aquests pobles els valors cadastrals poden estar al 10% del valor de mercat). Rubió consta amb 91 unitats urbanes (UU), com escau a zones rurals en proporció a la població. Mentre que Pujalt, amb 202 unitats urbanes (UU), té moltes segones residències i, per tant, la proporció UU/hab és molt més gran respecte a la població que Rubió. Tanmateix, la recaptació d’IBI (urbana) és relativament baixa. Els alcaldes d’aquests pobles acostumen a ser els primers afectats per pujades d’IBI i, per tant, miren de no fer revisions cadastrals i de no apujar els tipus de gravamen. Rubió té actualment un tipus de gravamen d’IBI urbana del 0,61% i Pujalt del 0,40%. (Igualada, que revisà valors cadastrals el 2000 i el 2010, té el 2019 un tipus de gravamen del 0,85%).

 

Segur que el lector podrà llegir els quadres per ell mateix, i que les explicacions han de ser poques. El 2010, a Rubió, els ingressos per urbana eren 13 mil euros i els de BICEs 113 mil. El 2019, els d’Urbana són 40 mil i els de BICEs ja són 157  mil. És a dir, el 2010 deu vegades més, i el 2019 quatre vegades més, quan el 2006 eren zero (no detallats al quadre). I a Pujalt passa quelcom de semblant. Els seus ingressos per IBI (urbana) són 35 mil euros el 2010, i els de BICEs 59 mil. Però el 2019 els d’Urbana són 37 mil i els de BICEs 139 mil, és a dir, quatre vegades més. Per tant, tots dos tenen un ingrés addicional caigut del cel que beneficia els contribuents de primeres i segones residències, i de retruc els equips de govern.

Però això no és tot, perquè la construcció de molins de vent suposa un ingrés puntual per l’impost de construccions. Vegeu els ingressos del 2010 i 2013 a Rubió, tot i que sorprenentment no apareixen ingressos a Pujalt. També s’ingressa, any darrere any, un IAE addicional. Vegeu l’increment d’uns 60-67 mil euros anuals tant a Rubió com a Pujalt. Un altre cop les xifres d’IAE són xifres superiors a tot l’IBI (urbana del municipi).

No serà estrany que, davant la nova moguda de les plantes eòliques i dels nous molins de vent, els polítics que estan als governs municipals tinguin sentiments encreuats. “Mixed feelings”, que dirien els anglesos.

Última notícia: les autopistes i autovies de peatge

Aquesta setmana els diaris porten la notícia que el govern central proposa que, a partir del 2024, les autopistes i autovies siguin de pagament o peatge. Serà una forma raonable de finançar el manteniment d’aquestes vies de comunicació, pagant en proporció a la utilització que en fem. Serà mes raonable que fins ara, en què algunes comunitats autònomes tenim moltes autopistes de peatge i d’altres només autovies gratuïtes. I aquí paguem i allà no.

El nou dilema serà per als equips de govern municipal. Peatges sí o peatges no. Si s’acaben els peatges, els municipis que estan ara cobrant BICEs per autopistes de pagament deixaran de rebre els ingressos que ara tenen per IBI. Si el 2024 la proposta nova tira endavant, teòricament, les autovies s’haurien d’incloure com a BICEs i tots els municipis que tenen autovies o autopistes passarien a rebre ingressos per BICEs!

L’espectacle de molins de vent, plaques fotovoltaiques i d’autovies de pagament no ha fet més que començar!

Altres articles de JOAQUIM SOLÉ VILANOVA

2 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

17 de maig 2021.10:36h

Respondre

Gràcies, Joaquim, per il-lustrar-nos, en un aspecte propi de la teva especialitat, els de l’economia municipal (impostos i taxes), que pel que exposes son uns ingressos mol importants... Llegir més pels pobles petits i que pot ser un argument favorable a l’acceptació de que s’instal·lin en el seu territori

Altres aspectes com el del impacte visual, dels molins voltejant, poden ser discutibles. A mi francament m’agraden, ja des de fa dècades, en la ruta pujant al país basc, en cotxe o en avió, els veia voltejar en abundància en els turons l’Aragó i especialment en Navarra i més recentment en els de Rubió i Castellfollit del Boix en ruta a Manresa (per una altre part, em recorden als molins de la Manxa o dels Països Baixos, generadors d’energia “ neta” des de fa segles, de menys potència però una mostra de l’enginy en aprofitar els recursos naturals).

Compren que poden ser una molèstia pel soroll, especialment a la nit. Però els molins es poden controlar individualment i aturar-se en horari nocturn o quan la velocitat del vents és excessiva (també per motius de seguretat).

Pel que fa a les plaques solars fotovoltaiques, en teulades i en horts solars, no fan soroll, i l’impacte visual no és gaire pitjor al de moltes naus industrial o granges de tota mena. No només l’accepto, si no que a més m’agrada la seva visió, pensant que s’està aprofitant la energia solar tant abundant en les nostres latituds (confesso que pot ser per deformació professional, al haver estudiat l’especialitat de tècniques energètiques, a on estenen molt en compte factors com eficiència energètica / econòmica, l’impacte mediambiental – exemple dels combustibles fòssils - i perillositat - exemple les centrals nuclears)

Un altre tema que ha estat conflictiu és el de les col·lisions d’ocells i altres animals amb pales d’aerogeneradors. Però per apaivagar aquest problema, pels molins eòlics, que son cap cop més “intel.ligents”, ja s’ha desenvolupat una nova tecnologia que protegirà els animals dels parcs eòlics mitjançant un sistema que apaga les turbines si hi ha àguiles a prop. Això es fa mitjançant sensors que detecten objectes voladors i, utilitzant algoritmes que identifiquen les àguiles i la seva possible trajectòria, s’envia un senyal a l’aerogenerador per apagar-lo si determina que pot haver-hi risc, en qüestió de segons, per causar el mínim dany a l’ocell.

Pel que sent, Catalunya té un endarreriment considerable en la implantació d’energies renovables, eòliques i fotovoltaiques, impròpia de un país modern ecològic, agreujat per rebuig frontal de certs col.lectius l’actual confrontació política.
Ens cal un debat seré, raonat, en el qual aportacions com les de Joaquim, raonades ens poden ajudar a prendre, i donar suport, a decisions que afavoreixin a la majoria de la població, i el futur del país, amb instal.lacions distribuïdes en el territori, lluny de la concentració de macro parcs que cerquen exclusivament el rendiment econòmic dels inversors.

D

Daniel

Igualada

14 de maig 2021.10:16h

Respondre

És molt desafortunat aquest argument, al meu parer, parlar de quantitat d.impostos en àrees que poden generar o no energia renovable. No veig la relació d.IBI i gestió de les renovables, si més... Llegir més no directament. Seria un argument molt lineal comparar aquest impost amb la presència o no de paissatges aerogeneradors o camps fotovoltaics.
És molt més monstruós viure en ciutat, amb tota la contaminació química i acústica que promoure les renovables a tot arreu, a ciutat i al medi natural. Els paissatges naturals ja es veuen alterats per la presencia de l.home, només cal pujar a 1000 metres d.altitut per veure l.ús de miles de vehicles contaminants els cap de setmana, amb cues quilomètriques per tornar a la primera residència que tringuen hores en desfer-se. Això sí que és una aberració, a la que estem habituats i que no ens espanta, la veiem ” necessària”. De fet, estem perdent la captació de l.energia solar y eólica, mentre cremem en grans fogueres tones y tones de combustibles que de forma invissible repercuteixen sobre la salut. La gestió i els impostos tenen una relevancia secundària i no menys important, pero secundària. Haurem d.escollir entre paissatges no tan bonics, però aire molt mes net si volem continuar vivim al planeta, que en 100 anys ha enrarit l.atmosfera i eliminat la massa forestal de mig món.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.