Per Montserrat:   De Can Maçana a Santa Cecilia pel GR 17-2

El camí que se segueix permet arribar des de l’extrem occidental del massís (Can Maçana) fins al monestir de Santa Cecília sense trepitjar gens d’asfalt. És el sender GR 17-2 que com tots els senders de gran recorregut és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i vermella a baix.

Prèviament hem deixat tres cotxes a l’aparcament de Santa Cecília de Montserrat i en un quart els quatre xofers retornen a Can Maçana. El camí que farem fa algun temps tenia alguna dificultat. Alguns passos amb ensulsiades i embrossats, petits graus amb clavilles, desnivells amb força rocam... Avui està més arranjat i en els passos difícils s’hi han fet esglaons de ciment amb baranes i cadenes de ferro. Tot i així, hi ha trams que encara tenen molt que desitjar i s’ha d’estar molt atent on i com es posen els peus.

Situats a Can Maçana (718 m), pujada forta fins al Coll de Guirló (800 m). Abans però es fa un anar i tornar a les runes de l’església de Sant Pau Vell (consagrada el 1084) amb la coberta pràcticament esfondrada, habilitada com una mena de refugi. Després, al costat mateix del gran trau de la Roca Foradada passem per sota l’impressionant Cadireta d’Agulles. A partir d’aquí, ja en la zona dels Frares Encantats, el camí òbviament té la seva dificultat, amb desnivells curts però a vegades forts, moltes ziga-zagues i sobretot molt pedregam desfermat de mala petja que posen a prova la nostra capacitat d’adaptació i equilibri. La marxa quasi sempre en filera, esdevé més lenta i més fatigosa que si es tractés d’un camí ample i ben obert. Dificultats no obstant compensades per la possibilitat d’assaborir la bellesa salvatge de Montserrat i la contemplació d’un paisatge de magnífics panorames. Sovintegen les petites esplanades de terra ennegrida a causa de les antigues carboneres d’alzina. 

En arribar a una careneta ben prominent, esmorzem. Enfrontem –no hi ha altre pas- el grau en forta baixada i terreny relliscós de la canal pètria del Miracle, un torrent acanalat i descarnat amb oportunes escales de ciment, baranatge i cadenat de ferro. Després es traspassa els llits dels torrents del Malany, s’entra al de la canal de la Font de la Llum i de Sant Jeroni i unes continues llaçades descendents ja fan visible l’antic monestir de Santa Cecília. Es baixa a la carretera just al costat on hi havia l’antic restaurant de Santa Cecília del que ja no en queda ni rastre.

Fem una ràpida visita per l’exterior del monestir. És una antiga abadia benedictina amb església de tres naus, important monument de l’arquitectura romànica catalana (segles X-XI) molt ben restaurada durant el 2014-2015. Fa uns anys el monestir havia estat una hostatgeria annexa a Montserrat dedicada a grups per a convivències, sobretot de joves. S’hi troba el centre artístic Espai d’Art Sean Scully (artista mundialment reconegut de l’art contemporani, principalment pintures murals). També fem un anar i tornar a la aèria Miranda de Santa Cecília, que ofereix una amplia panoràmica, amb una caseta de guaita de vigilància contra incendis. 

Distància: 7 km molt intensos.

Temps net: 2h 40’

Altitud mín/màx. 659/843 m.

Ascens acumulat 353 m.

 

 

 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.