Manca de direcció en les polítiques culturals del Consell Comarcal de l’Anoia

Fa poc més de dos anys que soc consellera comarcal, i he pogut comprovar un dèficit de polítiques culturals en l'actual govern de PSC i Pdcat. Considero que o bé no hi ha voluntat de fer massa pel sector cultural de la comarca, o bé manca direcció política, i em sap greu haver-ne de fer un article d'opinió, però és el meu deure informar a la ciutadania, i animar al govern del consell a treballar.

Estem d'acord en el fet que hem passat per una època en què les polítiques prioritàries havien de ser unes altres, però el sector cultural professional havia de seguir vivint i per tant hauria estat bé que des del Consell Comarcal de l'Anoia se'ls hagués acompanyat, potser fent simplement un seguiment i assessorament específic, tasca que normalment els ajuntaments dels pobles més petits no poden fer.

Em nego a acceptar que els consells comarcals no serveixen per res com molts diuen, que hi sobren polítics podria ser veritat, però tot depèn de quin paper hi facin, de quines tasques se'ls hi encomanin i de com organitzin i orientin totes les persones que hi treballen.

La força de la política municipal és estar a prop de la gent, l'ajuntament és l'ens que ha de cuidar de les necessitats bàsiques de la ciutat i de tots els ciutadans, un consell ho fa també per aquells pobles petits, de forma mancomunada o centralitzant els projectes com en alguns temes ja es fa, però crec que els consells podrien disposar d'un servei d'atenció més específic per a poder atendre als diferents sectors professionals, entre ells els culturals. De fet en l'anterior mandat s'oferien formacions d'orientació fiscal per a les entitats sense ànim de lucre del sector, en aquest mandat no em consten.

A més, atendre a les necessitats de la gent que viu de la cultura, els actors de teatre, cantants i ballarins no és només atendre'ls a ells, és una atenció que es trasllada a la societat, perquè aquesta necessita oci de qualitat, i perquè la cultura és una eina de pedagogia i de teràpia cada dia més utilitzada, que hem de potenciar.

Igualada serà la Capital de la Cultura Catalana aquest 2022, crec que hauria de ser una ocasió per exercir de capital de comarca, perquè qui hauria de conèixer la cultura, per poder-la estimar i mantenir, especialment en el cas de la cultura popular que es manté gràcies al voluntariat, és la gent "de casa", i aquesta és la gent de la conca i de la comarca, no només d'Igualada.

I no ens podem oblidar del patrimoni, l'altra pota que sovint passa desapercebuda. Durant els últims anys el projecte Anoia Terra de Castells ha estat un èxit, però la seva continuïtat s'ha posat en risc aquest mandat, i que ha passat amb l'Arxiu Comarcal de l'Anoia? Aquesta setmana se'ns ha presentat al ple del consell una modificació de crèdit per reduir en 20.000 € el pressupost de l'Arxiu Comarcal! El 40% dels ingressos! Ara que tenim un edifici nou, no hi ha excuses, i més quan els diners provenen de Generalitat. Ens sembla que ha mancat la voluntat de renovar el conveni a temps per no perdre finançament. És incomprensible aquesta deixadesa, la ciutadania no s'ho mereix.

3 Comentaris

M

Marisol

Igualada

11 de novembre 2021.23:39h

Respondre

Doncs sí, fa pensar! Gràcies per compartir una opinió valenta, sra Montserrat. I completament d’acord que sense accés a la cultura i a la dansa, la salut mental i de retruc la salut física)... Llegir més de la ciutadania només pot fer que empitjorar. Confio que s’hi posi remei... i aviat.

M

Miquel

Igualada

28 d'octubre 2021.12:13h

Respondre

Em sembla un bon article, per fer pensar.
Però la cultura que només la reivindiquen les dones, és que o estic equivocat però aquí en la foto estirades a terra em sembla que només són dones.

P

Paco

Igualada

28 d'octubre 2021.11:06h

Respondre

Ric per no plorar. I quan ERC governava el Consell què feia en cultura,.? RES.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.