Així podríem resumir tal volta el missatge social i polític de l’encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc, donada a Assís el 3 d’octubre de 2020. La Revolució Francesa del 14 de juliol de 1789 va justificar l’enderrocament violent de l’Anciet Régime per la necessitat i la urgència històrica i social d’assolir la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La primera va fer passar els membres de al societat de la condició de serfs a la de ciutadans lliures, de ple dret. La segona fonamentava la primera en la substancial equiparació en dignitat de tota persona, cosa que requeria una legislació que abolís els estaments, declarés injustes les desigualtats socials, econòmiques i polítiques, i sotmetés tothom a l’imperi de la mateixa llei. I la tercera havia de revelar-se com la conseqüència lògica de la llibertat i de la igualtat aconseguides per a tothom. Expressava, doncs, l’ideal polític d’una relació habitual de cooperació, bona entesa i disponibilitat a ajudar-se mútuament: entre persones lliures i iguals resulta lògic un tracte natural de germanor.

Ja han passat, però, dos segles i tres dècades des de la formulació d’aquell somni. A les zones més “democràtiques” del planeta s’han fet progressos en la línia de la llibertat i de la igualtat, tot i que dèficits encara clamorosos llencen ombres de dubte i obliguen a restar vigilants i autocrítics. La fraternitat, en canvi, ha esdevingut la germana petita de les conquestes de la democràcia occidental d’origen revolucionari. El Papa Francesc repassa, en el primer capítol, sucós d’observacions ben realistes, les tendències i fets de manca de germanor, de tensió i hostilitat, i àdhuc d’enemistat, enfrontaments armats, violència, injustícia, discriminació i tota mena d’abús de poder que tenallen les relacions humanes i la convivència en un món cada cop més globalitzat. I considera que el remei requeriria un reenfocament dels conceptes de fraternitat i d’amistat social: en comptes de reduir-los, com s’observa fàcilment, a actituds íntimes i intimistes de la persona, fer-los saltar a la palestra dels valors socials, polítics, econòmics i comercials. Cal entendre que sense ells la llibertat i la igualtat no acaben de garantir una convivència digna de les persones i dels pobles.

Òbviament, el Papa Francesc fonamenta aquesta tesi, al llarg de tota l’encíclica, no pas en un irenisme a la moda, sinó en la concepció cristiana de l’origen de la humanitat en el designi amorós d’un Déu revelat per Jesucrist com a Pare i Mare de tothom, sense exclusivismes ni internismes, i que alhora promet una comunió de vida plena en l’eternitat, com a fruit dels esforços d’humanització del planeta que hem de fer si, com a fills i filles seves, realment som germans els uns dels altres. Aquestes motivacions per a la fraternitat i l’amistat social resulten fonamentals, centrals, nuclears, transcendentals per a Càritas, com a institució compromesa evangèlicament en la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, o sigui, per la dignitat integral de la persona. Per això invitem tothom, creients, agnòstics i ateus, a llegir i discutir en grup el contingut de l’encíclica. I oferim els espais de Càritas a Igualada per dur a terme aquest diàleg obert, que necessitem també avui amb urgència.