Dilluns, 21/10/2019
1050 lectures

La cuina dels records

 

vegades, tot i que ja tens una idea per fer l’article del mes, et trobes amb petits tresors que fan que, a últim moment, decideixes canviar el tema. Potser fas anar de corcoll el director, que fa dies que et demana l’escrit per poder acabar de maquetar el diari i portar-lo a impremta. Però crec que el canvi és prou important per fer un gir inesperat.

Avui no us parlaré de cap recepta, ni de cap consell de què s’escau més durant aquesta temporada, ni tampoc de quines coccions li van millor a no sé quin producte.

Avui us recomanaré un llibre. La cuina dels records. Un magnífic llibre, editat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada i maquetat per alumnes de l’Escola Municipal d’art i disseny Gaspar Camps. Amb l’ajuda dels treballadors de les residències i centres de dia d’Igualada i Piera, ha servit per treballar la memòria dels avis que hi viuen o hi passen unes hores. Han recopilat un munt de receptes de sempre. I, només fullejant-lo, m’han fet tornar a la memòria un seguit de plats, gustos i olors de la meva infantesa.

Aquesta és la cuina real, la cuina del dia a dia amb què hem crescut. Aquells plats que ens trobàvem a taula quan sortíem d’escola al migdia, o que formaven part del menú de casa del cap de setmana i que tan poques vegades havíem agraït.

Les autores són la Juana, la Catalina, la Mercè, la Brígida, la Soledad, la Isabel, l’Enriqueta.... i també el Benito, el Juan, el Julian... Però ho podrien ser qualsevol de les nostres àvies o mares; l’Anita, la Pepeta, la Cenòbia o qualsevol persona que ha cuinat per a nosaltres durant la infantesa.

I els protagonistes, els plats de sempre, que ho són tant, de sempre, que no els donem la importància que tenen. Amb els gustos i la traça per fer-los que han anat passant de generació en generació i que, si no els treballem nosaltres, es perdrà per sempre.

I em repetiré, perquè així ho sento. Encara que només sigui els caps de setmana o els dies festius, hem de cuinar aquests plats i ens hem de deixar ajudar per fills i filles per seguir transmetent aquesta petita màgia culinària a les generacions futures. Hem de donar la importància que es mereix la nostra cuina. Aquests plats són la nostra història culinària i ningú al món la cuinarà per nosaltres.

Aquest llibre tracta també del temps que ens hauríem de dedicar a la cuina cada dia, va de la cuina senzilla i de productes de sempre.

Ja ens ho diu el cuiner igualadí David Andrés al títol del pròleg “Porcions d’amor comestible”. L’amor d’àvies i avis, o mares i pares que ens dediquen gran part del seu temps lliure per cuinar els àpats del dia a dia, sense esperar res més a canvi que veure’ns a créixer sans i forts o fortes.

I ho remata quan ens diu que ens hem acostumat a posar per excusa que no tenim temps per cuinar, però en canvi estem tot el dia pendents de l’últim missatge al mòbil, o dels “likes” que tenim al missatge o foto que fa dos minuts que hem penjat. Quanta raó...

Resumint, les receptes d’aquest llibre són la cuina que no podem perdre.

Si aquest cap de setmana aneu a casa dels avis o a casa dels pares, digueu-los com de bé cuinen, doneu-los les gràcies i interesseu-vos per com ho han fet, i després apliqueu-ho a casa. O compreu el llibre i regaleu-lo a aquesta colla de dropos dels vostres/nostres fills que viuen fora de casa perquè estan estudiant o treballant i teniu dubtes de què i com mengen perquè aprenguin a cuinar i a cuidar-se, a ells mateixos i als altres que tenen al voltant.

Si cada dia cuinem per a nosaltres i els nostres els plats que ens porten records, segurament que serem i els farem més feliços, encara que sigui aquesta estona.

Salut i visca la teca!

Altres articles de ORIOL CÀLICHS

1 Comentaris

A

Anna

Igualada

24 d'octubre 2019.09:00h

Respondre

Quanta raó que tens en dir ”tan poques vegades havíem agraït.” Com trobo a faltar aquells plats, aquelles olors, aquella taula parada,....a casa teniem a la mare i a la iaia que amb amor,... Llegir més paciència i intel.ligència ens cuinaven uns plats per llepar-s’hi els dits, peus de porc amb xocolata, patates rellenes de carn amb suc, ventre amb monjeta blanca, ous al forn (amb una bejamel que no entenc com podia ser tant i tant bona)....m’has remogut l’olfacte, la gana i l’amor per elles!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.