Divendres, 4/5/2018
90 lectures

Recuperem els fogons!

Fa més de 20 anys, quan estudiava hostaleria a Manresa, més o menys tothom tenia aquella àvia o tieta que cuinava de meravella (perquè no hi havia massa avis que cuinessin...)

Eren de l’època quan les dones cuidaven de la família, feien tasques de casa i segurament treballaven mal pagades en alguna empresa o altra.

Havien de ser grans cuineres per treure profit del poc que tenien. Cuinaven molt gra i verdura, faves, cigrons, llenties, mongetes, tot tipus d’hortalisses de temporada, poca carn i el peix fresc ni el veien, normalment utilitzaven peix en salaó, bacallà, arengades o congre. Tot això era la base de l’alimentació de les classes populars no fa massa dècades, i tot acompanyat amb molt pa.

No totes les famílies podien tenir el seu hort, qui podia també tenia un corral amb gallines, un gall amb mala llet i quatre conills, i pocs podien tenir un porc per engreixar i treure’n els embotits, pernils i la carn de tupí amb què s’alimentaven durant l’any. I a xerricar del porró que el vi fa sang.

Tot això ha girat com un mitjó, venim de viure en l’abundància (la capacitat econòmica de les famílies va minvant mes a mes), No tenim massa idea de cuinar i tenim molts aliments processats al nostre abast. En general mengem poc llegum i poca verdura. Poc peix i molta carn, i sobretot, que ni un ni l’altre ens porti massa feina a l’hora de cuinar i mastegar. Ens agrada menjar a fora i quan ens n’adonem, per treure el flotador fem unes dietes suïcides que no serveixen de gran cosa.

Això sí. Anem de grans gourmets (de pa sucat en oli), parlem de textures i punts de cocció com ens han ensenyat a la televisió i ens hem tornat grans experts de cuina japonesa, mexicana i ara, si no entens d’”asados” i de tipus de carn argentina ets un mindundi. Ja m’agradaria veure moltes persones que van de grans entesos als fogons. 

Les modes culinàries, les presses i les diferents dietes saludables han fet que oblidem els grans rostits i guisats de la nostra cuina i, a més, comença a costar trobar-los a les cartes dels restaurants.

Recordeu aquelles faves que cuinava l’àvia,  amb un mica de cansalada i costella de porc rostida, la botifarra negra al límit de desfer-se i l’aroma d’herba de bosc i lleugerament mentolades? Per llepar-se els dits!

I no és pas tan difícil, és un plat senzill i porta poca feina a l’hora de fer, a més,ara n’és temporada. Planifiqueu-vos les hores, aneu a la fruiteria o al mercat a comprar faves d’un pagès de la vora. Procureu que siguin collides el mateix dia que seran més tendres. Dit pels mateixos pagesos, la millor fava és l’acabada de collir, pelada i cuinada. D’aquesta manera no ha tingut massa temps de perdre aigua i així la pela del gra és més tendra.  Si no teniu temps el mateix dia o teniu un altre àpat a punt per menjar sempre la podeu escaldar i acabar de cuinar un altre dia.

En venen de pelades però si teniu temps, us recomano que els tragueu la tavella vosaltres mateixos amb l’ajuda dels vostres fills. La canalla es menja millor els plats si han participat d’alguna manera en la preparació i de passada els enriquiu culturalment. L’educació culinària també és important.

Si no en sabeu cap recepta o dubteu de com cuinar-la no patiu, la tecnologia no és tan dolenta. Agafeu el mòbil o la tàblet i aneu a cal Google que està ple de receptes o agafeu un d’aquells llibres empolsinats de la postada que segur que també en trobareu.

Poseu-vos a la feina, seguiu totes les pautes que us marqui la recepta i no les cogueu més del compte. Segur que triomfeu, haureu passat una bona estona amb vosaltres mateixos i xalareu mentre veieu com gaudeixen els vostres de l’àpat.

Salut i visca la teca!!

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.