El monument al general Vives, el darrer símbol feixista d’Igualada

EVA PEDRAZA - JUAN CARLOS GONZALEZ

 

Quan el 14 d’abril de 1931 es proclamà la República a l’estat espanyol, els republicans igualadins es concentraren a la plaça de la Constitució, actual plaça de l’Ajuntament, a les set de la tarda. Una de les primeres reclamacions populars fou el retrat del rei Alfons XIII que presidia el Saló Sessions, una reclamació que feien sota els crits de «Volem el pallassu!». Segons explica El Dia de Igualada del 16 d’abril, alguns regidors s’oposaven a entregar el retrat, tot i que finalment fou entregat a la gent. Tanmateix, i com relata un petit article del diari El Sembrador publicat uns dies després d’aquells fets, molta gent es va adonar que aquell retrat llançat a la multitud no era el que presidia la sala de plens, motiu pel qual van titllar aquell fet com “el primer timo de la República igualadina”. L’èmfasi republicà no es deturà aquí, sinó que continuà tant a l’Ajuntament com al mateix carrer. Per una banda, es van hissar les banderes catalana i republicana a la façana de l’Ajuntament, es va col·locar l’al·legoria de la República allà on abans hi havia el retrat del rei Alfons XIII, es va demanar que es cantessin les hores en nom de la República, que les actes es prenguessin en català, així com també l'amnistia dels presos polítics i que fos retolada la plaça de l’Àngel amb el nom dels capitans Galán i García Hernández, els quals van intentar un cop contra la monarquia espanyola, un conjunt de canvis estètics en sintonia amb els revolucionaris republicans. 

Inauguració del monument (Diari d'Igualada, 4 d'octubre de 1958)

Malgrat que a algunes persones els semblin banals les qüestions estètiques i simbòliques, com si aquestes fossin menors i gens transcendentals, la realitat és que tota revolució política comença per una revolució ètica, i aquest capgirament de valors va ineludiblement acompanyat de canvis estètics i formals que materialitzen i evidencien simbòlicament el traspàs del poder d’un paradigma polític a un altre. Això és així sempre, sense excepció i quan no es dona és perquè, en realitat, no hi ha hagut un canvi profund, ni polític ni social, com és el cas de la transició espanyola. Per aquest motiu, no només no són banals els canvis estètics quan es vol fer un canvi de valors, sigui en el sentit que sigui, sinó que són sempre inherents a tot canvi de paradigma polític. Aquesta pràctica, òbviament, no va ser un invent exclusiu dels republicans de l’estat espanyol, sinó que s’ha utilitzat al llarg de tota la història: des de la prehistòria, passant per Pèricles a Atenes, Roma i el cristianisme medieval, la revolució francesa, arribant fins al segle XX amb les primeres avantguardes o quan el feixisme s’implementa i quan és derrotat a quasi tota Europa i es retiraren tots els elements que poguessin fer reminiscència al mateix feixisme. Aquesta pràctica continua i actualment hi ha estats que han fet lleis que prohibeixen elements feixistes, com és el cas de França i Alemanya, i fins i tot Holanda va haver de retirar una estàtua de l’Estadi Olímpic d’Amsterdam realitzada el 1928 per possible apologia del feixisme, sense oblidar l’actual retirada d’estàtues realitzades pel moviment Black Lives Matter als EEUU. En resum, malgrat l’aparença de banalitat, els canvis estètics esdevenen essencials en tot canvi polític.   

Aquesta “banalitat” de la lluita per la simbologia al carrer sembla que ha arribat a la seva fi a Igualada amb la retirada de la darrera placa franquista, assegurant el govern de l’Ajuntament que no queda cap placa amb símbols feixistes a la ciutat. Ara bé, no tota la simbologia franquista de la ciutat es troba en les plaques de les façanes, sinó també en els noms dels carrers, institucions i monuments: ens referim als homenatges al General Pere Vives i Vich, especialment al monument del Passeig Verdaguer. 

 

Pere Vives Vich i el franquisme

Pere Vives i Vich va néixer en el si d'una família d’empresaris, propietaris de fàbriques de filatures i teixits de cotó situades a Igualada i Manresa. La propaganda franquista de l’especial sobre el general Vives del diari Igualada del 18 de gener de 1958 va enaltir la seva vida remarcant el seu afany moral de superació d’obstacles, com per exemple estudiar el que la família no volia, ser acceptat en l’Acadèmia militar, emmalaltir de tant estudiar, etc., fins arribar a ser General d’Enginyers després d’haver estat a la guerra d’independència de Cuba. El setembre de 1923, Primo de Rivera va donar un cop d’Estat, recolzat en gran part per la burgesia catalana, com per exemple la Cambra de Comerç i Indústria de Catalunya, amb l’esperança que la dictadura posés fi als corrents demolidors del dret de propietat. En realitat, la burguesia catalana va crear una atmosfera neuròtica sobre la  la revolució bolxevic que va esclatar a Rússia i Europa, fins al punt d’envoltar el dictador en una aurèola de “salvador” contra el comunisme. Aquell mateix any Pere Vives fou nomenat sotssecretari del Ministeri de Foment del Directori format pel govern dictatorial de Primo de Rivera, càrrec equivalent al de Ministre de Govern. Una data important per a Igualada i, especialment per a la seva burgesia, va ser l’abril de 1925, any en que el terme municipal d’Igualada es va ampliar gràcies a la intervenció del general Vives, com un petit favor per part de la dictadura a la burgesia de la ciutat pel seu recolzament al cop d’estat, la qual es veia impedida en el seu creixement industrial. La tríada entre el poder econòmic, el poder polític i la burgesia a Igualada és un fet. Només cal recordar que aquell mateix any de 1925, l'alcalde de la ciutat era Emili Orfila Gomila, casat amb la igualadina Josefa Sàbat Salinas, membre de la família propietària de la fàbrica tèxtil Industrias Salinas Sàbat, a la que Orfila va contribuir a expandir, entre d’altres com Joan Boyer i Ferrer que deu anys després de deixar l'alcaldia  traslladà la seva fàbrica a la zona del Rec a l'edifici de Cal Boyer, o la família Godó propietaris de l'Igualadina Cotonera o Cal Godó i fundadors de La Vanguardia.  

El monument dedicat al general Vives a Igualada

La dictadura de Miguel Primo de Rivera, amb el recolzament de la burgesia catalana, va ser el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari l'instrument del qual va ser l'Exèrcit, fortament corporatiu i militarista, i per tant l’origen pràctic del futur feixisme del règim franquista. Els paral·lelismes entre la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco són molts, com per exemple el culte al dictador, la negació del liberalisme i el parlamentarisme, l'anticomunisme, la defensa dels valors catòlics tradicionals, el nacionalisme patriòtic unitarista i excloent, i un llarg etc. La diferència resta en el fet que mentre Primo de Rivera va instaurar un règim provisional, Franco va mantenir el seu règim fins a la seva mort. En qualsevol cas, el franquisme va recordar l’etapa de Ministre del general, però no es va centrar en ella, quelcom que sí va fer amb la fundació de l’Aeronàutica espanyola per part del general Vives i de la qual fou el primer cap, que va permetre a l’Estat espanyol ser un dels primer països que incorporà l’Aviació a l’Exèrcit. En aquest sentit, Pere Vives va ser el promotor i a la vegada l’ànima de l’aviació militar espanyola, aviació que va tenir un dels seus primers episodis bèl·lics a la Guerra del Marroc. I encara més, perquè a banda de ser model en valors castrenses, és a dir valors militars, també ho va ser en valors catòlics en crear una família cristiana i espanyola, lligant a la perfecció amb l’autèntica Espanya que defensava el franquisme sobre el respecte a la tradició i el cristianisme, la de les grans virtuts castrenses i religioses, i no la dels polítics republicans-marxistes, quelcom que el Butlletí Setmanal d’Igualada va recordar als i les igualadines ja el 1942. 

Durant els primers anys del franquisme la figura del general Vives va passar bastant desapercebuda, però va començar a ser reconeguda pel règim als anys 50, no tant pel seu centenari, sinó probablement perquè Espanya, i per tant el règim feixista de Franco, va ser acceptada per a ser membre dels organismes internacionals de les Nacions Unides. De fet, i com a curiositat, el 4 de novembre de 1950 la ONU va decidir revocar l’impediment a que Espanya fos membre dels organismes internacionals establerts per les Nacions Unides, i l’11 de novembre del mateix any el setmanari comarcal Igualada situava en primera plana i al marge dret del mateix una frase firmada per Franco on deia que «nosotros no repugnamos la democracia; pero la interpretamos de muy distinta manera». En aquest sentit, Espanya necessitava projectar una cara “més amable” del seu règim, tant nacional com internacionalment, iniciant un “segon franquisme” on el capitalisme econòmic guanyava terreny a la falangisme polític. En aquest impàs, Pere Vives representava la unió dels valors castrenses i la disciplina moral que el règim volia preservar, al mateix temps que també representava el progrés aeronàutic, i per tant científic i lligat al capitalisme que Espanya necessitava transmetre, una conjunció perfecta per dur a terme el gir propagandístic que necessitava aquest segon franquisme del règim. D’aquesta manera es va voler immortalitzar la figura del general Vives amb un monument com el representant dels valors morals del franquisme, és a dir com a un home ideal, amb l’objectiu de «perpetuar la memoria de uno de de sus hijos más ilustres para que sirva de orgullo y ejemplo a las generaciones venideras, para que nuestros hijos y los hijos de nuestros hijos conozcan, admiren y emulen a nuestro compatricio el General Don Pedro Vives Vich». Així ho explicava el 18 de gener de 1958 l’aleshores alcalde d’Igualada José Singla Morera al diari Igualada quan l’Ajuntament va decidir erigir un monument al general Vives, immortalitzant les virtuts morals del general amb l’objectiu que fos un referent moral per a la ciutadania, valors que no eren altres que el respecte per la tradició i el cristianisme, la de les grans virtuts castrenses i religioses que va aplicar, segons el relat franquista, disciplinadament en la seva vida professional i familiar. 

Per tot això, el 2 de gener de 1958 l’Ajuntament d’Igualada va donar per aprovada la construcció d’un monument al general Pere Vives i Vich coincidint amb el centenari del seu aniversari i perquè, com recull la crònica municipal del diari Igualada del 4 de gener de 1958, a Guadalajara estava a punt d’erigir-se un monument «para perpetuar su iniciativa y esfuerzo como glorioso precursor de la Aviación española». En un principi, la inauguració del monument s’havia de fer durant la Festa Major de 1958, però finalment es va ajornar per a les vuit del vespre del 28 de setembre del mateix any, amb un conjunt d’actes al llarg del mateix dia i amb la presència, entre d’altres, del Capità General de la IV Regió Militar, el Tinent General Pablo Martín Alonso, l’alcalde de Barcelona Juan A. Samaranch Torelló i el Governador Militar General Enrique Gallego Velasco, acabant la inauguració amb «vivas al Caudillo, a España y al General Vives». Tres dies més tard, l’1 d'octubre del mateix any, conegut com el “Día del Caudillo” - l’1 d’octubre de 1936 Franco va ser investit com a “Cap de l’Estat”, sense saber que quasi un segle després l’1 d’octubre esdevindria una jornada d’empoderament democràtic, ironies de la vida -, Franco va rebre, de la mà Francisco Vives Camino (fill de Pere Vives Vich) la biografia del seu pare, evidenciant la mútua lleialtat. L’estètica de l’obra responia a la retòrica feixista del franquisme al transmetre valors ètics propis del règim, aplicant el monumentalisme a una imatge conformista realitzada amb un formalisme ètic que recull la vella idea arcaica de la contenció ètica de les passions i els sentiments com a virtut. 

Entrega de la biografia del general Vives a Franco (Diari d'Igualada, 18 de gener de 1958)

És cert que fent una mirada superficial del monument al general Vives, algú podria dir que no és un homenatge feixista perquè no té elements directes com l’alçament del braç, ni es llegeix una inscripció amb al·lusions directes als caiguts per Espanya o d'exaltació directa de la nació. Tanmateix, en el context de 1950, quan el règim franquista volia participar de la ONU, el règim havia de camuflar els seus valors i moral feixista, però no va deixar de defensar-los legal, ètica i estèticament, corresponent aquesta escultura formalment de manera fidedigna a l’estètica compartida pels feixismes europeus. L’autor del monument, l’arquitecte Carles Lladó Badia, explicava en una entrevista publicada al diari Igualada el 23 d’agost de 1958 que volia imprimir un aire simbòlic que produís una sensació aèria, d’elevació i audàcia que farien recordar al general, fent l’escultura del general idèntica a la del Ministerio del Aire realitzada per Rafael Sanz. D’aquesta manera, l’obra contribuïa a la construcció del mite de fervor, optimisme, eficiència i vigor nacionalistes, claus pel progrés de l’estat espanyol. L’enginy tecnològic militarista que el discurs del franquisme (i tots els feixismes) posava en valor, encaixava perfectament a la figura del general Vives. Formalment es pot apreciar en el hieratisme estàtic i inexpressiu de l’escultura, mirada recta, amb la capa militar com a referència a la virtut intrínseca als valors rígids i d’ordre jeràrquic, és a dir, militarisme i cristianisme. L’escultura monumentalista representa al general amb una grandària major a la real i sobre un altar, enaltint i homenatjant la seva figura amb una ala d’avió al darrere referint la seva contribució tècnica a l’aeronàutica funcionant com a símbol de progrés tecnològic. Aquesta estètica la trobem també al monument del general inaugurat el 1960 al Paseo de Calvo Sotelo (l’actual Parc de la Concordia) a Guadalajara, o malgrat tot al monument inaugurat el 1979 del Museu d'Aeronàutica i Astronàutica de Madrid. En resum, militarisme, contenció i progrés tecnològic representats a través del monumentalisme, elements bàsics que trobem en l’estètica de l'escultura feixista, com per exemple en l’emblemàtic “Monument als Descobriments” de Cottinelli Telmo i Leopoldo d'Almeida de Belém, Lisboa, entre d’altres. 

 

Una darrera reflexió sobre l’actualitat del monument 

La significació de Pere Vives i Vich amb el militarisme i l’antidemocràcia és inequívoca, i amb relació a l’actualitat podem dir que no retirar l’estàtua del general Pere Vives, lluny de ser una banalitat, va ser el primer timo de la democràcia igualadina, motiu pel qual cal fer una petita reflexió sobre l’homenatge franquista que presideix el Passeig Verdaguer. No hi ha dubte que la tasca del monument al general era la de preservar els valors que el franquisme va trobar en ell i transmetre'ls a les següents generacions. D’aquesta manera, el fet de mantenir aquest homenatge a l’espai públic és sinònim, estèticament, de preservar en l'actualitat aquests valors, fent que el monument al general Vives esdevingui el darrer símbol feixista a Igualada. Han passat més de seixanta anys des de la seva inauguració i és més que necessari i oportú preguntar-nos si avui, en una societat democràtica, són realment aquests els valors que defensem com a societat i que permetem que ocupin l’espai public comú, especialment l’emblemàtic passeig de la ciutat; cal preguntar-nos, per tant, si segueix tenint un sentit adequat i actualitzat tolerar com a societat que un homenatge franquista al general Vives ocupi espai públic proclamat, teòricament, democràtic des de 1978. 

Avui, que som aquesta generació, no només no ens sentim majoritàriament reflectits en els valors castrenses i de tradició catòlica del general Vives, com va pretendre el franquisme, sinó que el fonament dels nostres valors són democràtics i rebutgem majoritàriament exaltar aquesta rigidesa moral com a model ètic inqüestionable, motiu pel qual és de responsabilitat col·lectiva treure aquest monument per tal de deixar de rendir-li homenatge al general i als valors que representa. Igualment, cal recordar que l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica, el mateix pel qual l’Ajuntament d’Igualada ha retirat la darrera placa franquista, estableix que «les Administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura», sense oblidar que tot el règim franquista, i per extensió les seves exaltacions, eren una perpètua revolta antidemocràtica. Per aquest motiu no podem cedir espai públic a una representativitat tan minoritària i a la vegada tan contrària als valors democràtics actuals com ho és el monument al general Vives, perquè mantenir homenatges estètics o simbòlics als qui van contribuir a aniquilar la democràcia és no respectar la democràcia. 

En definitiva, i atenent al fet que el general Vives no només no va contribuir a la instauració de la democràcia, sinó que va ser ministre d’una dictadura; i que l’objectiu de l’estàtua era immortalitzar l'enaltiment dels valors ètics del franquisme com el militarisme i de tradició cristiana i sentiment nacionalista espanyol antidemocràtic, cal retirar l’estàtua de l’espai públic igualadí. En cap cas hauria de seguir presidint el Passeig Verdaguer, i fins i tot hauríem d’entendre que la seva presència en l’espai públic és un acte d’incivisme que hauria de ser erradicat perquè va ser pensada per defensar i representar valors contraris dels democràtics, amb unes connotacions i significacions que sovint són una amenaça per a la mateixa democràcia. I si els responsables polítics no prenen les accions oportunes, potser ens podríem plantejar la retirada d’estàtues realitzades pel moviment Black Lives Matter als EEUU i, per què no, posar en el seu lloc una proposta digne que simbolitzi, definitivament, la victòria de la democràcia, és a dir, la victòria de la llibertat contra la tirania. 

 

 

23 Comentaris

M

Marcial Fernández Subirana

Igualada

21 d'agost 2021.10:13h

Respondre

La immensa labor que va desenvolupar aquest culte militar igualadí en el camp de l’aeronàutica i l’enginyeria va repercutir en gran manera en l’avenç de la societat. Això ja mereix un... Llegir més monument o recordatori.
Evidentment, ell tenia els seus valors personals conservadors amb els quals es movia, segons la seva sincera consciència, per contribuïr al seu país. Però no crec que s’el pugui aliniar amb el feixisme pur i dur.
Va morir refugiat a l’ambaixada de Noruega a Madrid en plena guerra civil, escapant de la persecució. Perquè, fent memòria històrica complerta, es van cometre barbaritats en els dos bàndols.

J

Joan B

Igualada

4 d'agost 2021.10:32h

Respondre

vaya tropa... El General Vives fou un gran personatge del seu temps, culte i intrèpid, un home d’acció i de reflexió. Tots els grans homes del seu temps que van tenir algun tipus de... Llegir més responsabilitat podrien ser ”cancel·lats” avui dia. Les biografies ad-hoc, narrades ad-ad-hoc, ajudaran molt aquest propòsit.

Seria bo que critiquem menys i agraim més a aquells que han fet algo per tenir la societat i ciutat que tenim.

Suposo que es demostrable que la decadència actual va començar ara fa uns deu o quinze anys, quan el discurs que hi ha darrera d’entrades com la del Joan Carles va començar a permear la societat catalana i, en menor mesura, l’espanyola. Es una pena, però si volteu una mica, la decadència catalana és colpidora. I, sí, aquesta visió tant petita, de microsegon, i de microcomarca, hi té a veure.

M

Maria Verdaguer

Igualada

5 d'agost 2021.22:53h

Vols dir que dir que el General Vives fou un gran personatge del seu temps, culte i intrèpid no és una visió molt petita i de microcomarca quan a Europa s’han retirat monuments feixistes o que... Llegir més ho semblen mentre aquí a Igualada defensem les nostres cabòries? O potser és que tot el món està equivocat i a Igualada gent com tu Joan B sou més intel·ligents que la resta del món?

p

paio

Igualada

3 d'agost 2021.15:01h

Respondre

Bon dia, senyor González,

Comencem amb un nou desacord: aquest debat haurà estat més o menys interessant, segons qui l’hagi seguit, però estèril no, de cap manera. Segur que més una... Llegir més persona ha après, com a mínim, a interessar-se una mica per un personatge en el fons desconegut, sobretot per els més joves. I també que les opinions diferents es poden argumentar de maneres diferents.

Veig que admet que “si hi ha algun apartat de l’article en què les seves conclusions que no es poden demostrar és només en el darrer anomenat Una darrera reflexió”.
Doncs precisament es aquest apartat el que d’antuvi va motivar la meva resposta, perquè és allà on proposa que “si els responsables polítics no prenen les accions oportunes, potser ens podríem plantejar la retirada d’estàtues”.
Al meu comentari original parlo de respectar opinions, però considero “inaceptable, irresponsable i perillosa” aquesta incitació al incivisme.

En cap moment poso en dubte que l’article estigui indocumentat, sino les conclusions que se’n treuen, basades en “interpretacions lliures i subjectives”.
I com que jo també he llegit una mica, des de Hugh Thomas a Raymond Carr, entre altres, només voldria fer algunes interpretacions pròpies i afegir alguna aclaració.

La Dictadura de Primo de Rivera va ser això, una dictadura, que no admet cap comparació amb la d’en Franco. I no cal discutir gaire per veure si el franquisme va “superar” el primoriverisme. L’intenció (al menys declarada) d’en Primo de Rivera era una provisionalitat (ho diu vosté mateix a l’article: ”mentre Primo de Rivera va instaurar un règim provisional, Franco va mantenir el seu règim fins a la seva mort”) al principi va dir 90 dies, i després la va allargar uns anys més, però en cap cas va ser especialment violenta ni va causar els centenars de milers de morts de l’altra. No defenso a Primo de Rivera, però hi ha un parell de detalls gens menyspreables: Un, ell sí que va fer “interpretacions lliures” una vegada al càrrec, però no va fer cap “pronunciamiento” per arribar-hi, sino que el va nomenar Primer Ministre el rei Alfons XIII (sí, l’avi del campechano i el besavi del preparao, una nissaga exemplar). I dos, que sí que va veure que no tenia sortida, però,... va dimitir!!! I va marxar (o es va escapar, també ho podem interpretar així).

I el General Vives, repeteixo, militar a finals del XIX i principis del XX, clar que havia d’estar d’acord amb en Primo de Rivera, però els conceptes d’autoritarisme i les circumstàncies socials i polítiques de l’època eren unes altres, i es inútil obviar-les.

I sobre el tema del anticomunisme també topem amb les repetides interpretacions. Potser en Primo de Rivera era anticomunista (només vaig dir que jo no ho sabia), i possiblement el General Vives també, però insisteixo en que no ve a tomb, a no ser que vulguem definir que anticomunisme es igual a feixisme. Jo personalment em considero anticomunista, antifeixista i antifranquista a la vegada, i crec que és perfectament compatible. I francament, no em sembla que la democràcia necessiti de la filosofia comunista. Diria que amb les idees originals de Platò i Aristòtil n’hi ha prou.

I també penso que l’article sí que és sobre el General Vives i la seva memòria, i evidentment també de l’ús que en va fer el franquisme (aquí sembla que estem d’acord).

I per acabar, parla de “l’estètica” del feixisme referint-se al monument, Aquí tornem de ple a les interpretacions personals. El monument ens pot agradar o no, però no li veig l’estètica feixista per enlloc, i li puc assegurar, perquè el coneixo personalment, que l’autor del monument, l’arquitecte Carles Lladó Badía, es un dels exemples més palesos del antifeixisme militant, amb bibliografia pròpia (“Catalunya Independent” del 1986, o el més recent “El mal que m’ha fet Espanya” del 2017, entre altres).

En fi, agraeixo l’atenció dispensada als meus comentaris, i insisteixo en què es deixi la memòria del General Vives en pau, perquè no estic d’acord en que s’ataqui el General Vives per les seves idees i no per els seus fets envers Igualada, que van ser molt positius i segurament no haguessin estat possibles si no hagués ocupat els càrrecs que va ocupar.

I per part meva, dono el debat per acabat. Salut per a tothom.

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

3 d'agost 2021.18:35h

Benvolgut Paio,

L’obra respon completament als cànons estètics del feixisme europeu, quelcom que no és una qüestió de gust, sinó de coneixement estètic (a l’article se’n... Llegir més fa una referència a una obra típica feixista, i al comentari una web sobre estètica feixista, tot i que a la xarxa en trobarà molta informació). El que intenta mostrar l’article són com els discursos de 1958 (plena era franquista havent recentment canviat el 1951 el govern ara comandada la presidència per Carrero Blanco) van justificar el sentit de l’obra. En aquest sentit, l’article no és una explicació històrica dels fets, sinó una reflexió filosoficogenealògica en la que mostra la generació de discursos que han fet possible el significat de l’obra. D’aquesta manera, l’objecte de l’article és desvetllar els discursos del 1958 que van dotar de contingut la forma de l’obra, justificant la seva creació.

Sobre la no comparació de la dictadura de Primo de Rivera amb la de Franco només per motius de provisionalitat, és una decisió seva, però que ja l’he comentat anteriorment que està més que demostrada i justificada. Si no la vol admetre, és cosa seva.

Per tot això, la pregunta que es formula a la part de reflexió de l’article és si aquesta obra, generada PEL franquisme per exaltar els valors DEL franquisme, té sentit actual, és a dir, té sentit en una democràcia que, en principi, ni és militarista ni d’una fe en concret.

Per tant, no es tracta d’admetre res, és un article d’opinió i en tot article d’opinió hi ha una reflexió final que és conclusió dels qui fan l’article. Del que es tracta és que, entenent que al consistori igualadí hi ha tres forces com a mínim declarades obertament antifranquistes, crec que ja és hora de prendre mesures sobre el tema, i la ciutadania, com a mínim, debatre aquesta imatge que, considero, porta un excés (i decés...) de més de quaranta anys.

Per cert, el “debat estèril” és sobre la relació entre una dictadura i l’altra. Sobre el debat de la necessitat o no que aquesta obra encapçali el passeig no és estèril, sinó necessari.

Per la resta, ja he comentat dobladament amb l’article i les respostes. Només assenyalar que NO cal demostrar res per saber que l’estàtua del general Vives hauria d’estar fora, bàsicament pel moment en el qual es va fer, pels valors antidemocràtics del govern al qual va participar i pel militarisme que representa, però així i tot hem decidit mostrar aquesta genealogia discursiva. Per tot això li torno a reformular la pregunta: considera que l’estàtua al general Vives representa els valors democràtics de l’actualitat? I li faig un altre: quina és l’actitud incívica, tenir una estàtua que no combrega amb els valors democràtics o que, com han fet a algunes zones dels EE.UU, que la ciutadania retiri l’estàtua per no combregar amb els actuals valors democràtics?

Antement,
Joan Carles


*Postdata: per sort hem superat les teories democràtiques de Plató i Aristòtil, no només pel seu elitisme i xenofòbia, sinó i sobretot per la defensa de l’individu recollit als DD.HH.

M

Mar

Igualada

30 de juliol 2021.12:07h

Respondre

Que Pere Vives fos militar, que va bombardejar el Rif i que fos ministre del dictador Primo de Rivera no el fa ser feixista? Hola?

p

paio

Igualada

30 de juliol 2021.15:06h

Hola Mar, a la teva pregunta: NO. Cal informar-se i pensar una mica.

M

Mar

Igualada

31 de juliol 2021.12:04h

És el que he fet, informar-me. Va ser ministre amb Primo de Rivera sabent que va ser un cop d’estat. I que Franco es va inspirar en Primo de Rivera. De fet, si arriba la República és perquè... Llegir més estan farts de tanta injustícia caciquil i del militarisme. En Vives segur que sabia que en Primo de Rivera era un antidemocrata i anticomunista, que comulgava amb idees de Musolini. Per tant, potser Pere Vives no era feixista perquè en el moment no s’utilitza la paraula, però que va estar amb un govern que avui se’l coneix com a filofeixista sí per tant això el fa ser també feixista. Potser que s’informi una mica millor senyor paio.

p

paio

Igualada

1 d'agost 2021.11:38h

Mar, les coses no son tan simples, ni es poden treure conclusions sense proves. Les interpretacions històriques s’han de fer amb una mica de rigor. Franco es va inspirar en Primo de Rivera? No ho... Llegir més sabem, segurament no li calía, el seu cop d’Estat va ser més barruer i violent, però encara que fos així, aixó no afecta en Pere Vives, que no oblidem es l’objecte del debat. Com bé diu, en aquell moment no s’utilitza la paraula feixisme, i el 1923 Mussolini tot just feia un any que era Primer Ministre d’Italia i era una novetat força desconeguda i sense recorregut. Era improbable llavors que algú “combregués” (en català no es “comulga”, Mar) amb aquelles idees. Tots els canvis de Régim son perqué algú està fart d’alguna cosa, i evidentment hi ha moltes maneras de fer-ho. El mateix autor del article reconeix que la idea d’en Primo era una dictadura provisional, contra un Govern republicà desprestigiat (i que en Pere Vives coneixia bé perqué n’havia formar part). I no sabem si en Primo era anticomunista, però tampoc ve a tomb (La Revolució rusa era jove i encara no havia tingut temps de demostrar la seva inutilitat, però exemple de democràcia més aviat no ho va ser mai).
I tornem al General Vives. Jo només he dit, i ho mantinc, que va ser preferentment un técnic més que un polític ( i militar, que no vol dir feixista), que estem a principis del segle XX i les circumstàncies, l’entorn i les condicions socials de l’època eren molt diferents i no es poden aplicar el criteris d’avui, molt menys en base a elucubracions i conclusions indemostrables i subjectives.
I repeteixo, Igualada i la seva gent, sigui jove o no tant, farà bé respectant la memoria del General Vives. Salut!

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

2 d'agost 2021.13:06h

Benvolgut Paio,

davant de les seves respostes, m’he vist en l’obligació de respondre a les seves afirmacions indemostrables.

Primer de tot, vull dir que hem comès... Llegir més un error molt greu en aquest article per no haver posat la bibliografia emprada, quelcom que potser ens hagués estalviat aquest estèril debat. Ara bé, si hi ha algun apartat de l’article en què les seves conclusions que no es poden demostrar és només en el darrer anomenat ”Una darrera reflexió” perquè després de l’anàlisi es relaciona amb les lleis actuals. La resta està totalment documentat.

Certament, no podem entendre el règim de Primo de Rivera com a purament feixista, perquè el feixisme és una invenció de Mussolini. Tanmateix, sí que té elements prefeixistes que el franquisme recuperà. Si vol més informació del tema li recomano un article interessant de Miguel Ángel Giménez Martínez titulat ”La representación política en España durante la dictadura de Primo de Rivera”. En aquest sentit, podem parlar d’una inspiració del franquisme amb el primorriverisme, on es discuteix l’intent franquista de superar el règim dictatorial de Primo de Rivera. Per aquest motiu li recomano la lectura de l’article ”La dictadura de Primo de Rivera y el franquismo: ¿un modelo a imitar de dictadura liquidacionista?”

Per altra banda, vostè apunta al fet que Mussolini va entrar al poder el 1922, un any abans que Primo de Rivera. Però espero que no oblidi que el règim de Mussolini es manté fins als 40’ i el règim de Primo de Rivera fins al 1930. Quasi una dècada com per poder compartir punts de vista. Si vol més informació, li recomano l’article titulat ”Hacia una comprensión de la dictadura de Primo de Rivera” de Shlomo Ben-Ami. Un llibre prou interessant del mateix autor on defensa la rellevància de la burgesia catalana per a l’èxit del cop d’Estat de Primo de Rivera seria ”El cirujano de hierro. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)”.

En un altre moment, vostè apunta al fet que ”no sabem si en Primo era anticomunista, però tampoc ve a tomb”. L’anticomunisme moral i propagandístic del règim de Primo de Rivera està més que demostrat, però si no creu el que diem a l’article, li torno a recomanar el llibre de Shlomo Ben-Ami, i un altre: ”L’esquerra revolucionaria a Espanya” de Gerald H. Meaker. Però si aquests se li fan massa llargs, li recomano un assaig molt interessant de Carmen González Martínez titulat ”La Dictadura de Primo de Rivera: una propuesta de análisis”. Aquest anticomunisme, com imagino no discreparà, va ser compartit i ampliat pel règim franquista. Per tant, assegurar que el general Vives ”va ser preferentment un tècnic més que un polític” és una idea que a vostè li han dit i que mai ha discutit, perquè si fos així significaria que Vives o bé no sabia on estava, quelcom que ens podria fer pensar que tenia algunes mancances intel·lectuals, o bé que combregava en gran part amb les idees del dictador Primo de Rivera. Jo em decanto per la segona, bàsicament perquè era un burgès rodejat de burgesos que, òbviament, defensaria els seus interessos, motiu pel qual l’article assenyala que potser l’ampliació del terme municipal d’Igualada va ser un favor a la burgesia igualadina pel seu suport al cop d’estat de Primo de Rivera. Això encara que sigui una hipòtesi molt segura no deixa de ser una hipòtesi, però el silenci igualadí sobre la seva història és tan rotund que sovint només ens queden hipòtesis. En conclusió, assenyalar l’anticomunisme del règim de Primo de Rivera ve a tomb perquè el comunisme ha estat l’enemic del feixisme primer i a occident durant la guerra freda, però la importància del comunisme és cabdal per arribar a les democràcies actuals, motiu pel qual participar d’un règim anticomunista et pot fer antidemòcrata i aquest és el cas del general Vives. Sobre la importància de la filosofia comunista per a la democràcia li recomano el llibre ”Un Haz de naciones, el Estado y la plurinacionalidad en España (1830-2017)” de Xavier Domènech.

Vostè també diu que a l’article afirmem que ”la idea d’en Primo era una dictadura provisional, contra un Govern republicà desprestigiat”, però enlloc assenyala això l’article, bàsicament perquè la primera república és d’unes dècades anteriors i la segona quasi d’una dècada posterior. En tot cas, el franquisme va donar un cop d’estat trencant la democràcia republicana.

En darrer lloc, l’objecte de debat NO és la figura del general Vives, tot i que té la seva part per haver participat d’un règim incompatible amb la democràcia, sinó l’ÚS que el franquisme en va fer de la imatge d’en Pere Vives. En primer lloc, el general no és una referència democràtica, motiu més que suficient per treure’l dels carrers; i en segon lloc l’estètica i el motiu pel qual el franquisme va fer un homenatge al general no s’escapa dels valors propis del feixisme particular practicat pel franquisme, que és el que hem intentat explicar en aquest article: mostrar que els valors estètics de l’obra amb relació al seu context i si la intencionalitat de l’obra segueix tenint sentit, o bé ja és una estàtua morta (perquè les estàtues també moren). A la xarxa trobarà moooolta informació sobre estètica feixista, però si vol un cop de mà li comparteixo un enllaç prou interessant i resumit: http://jordiclaramonte.blogspot.com/2011/11/esteticas-fascistas.html

Si alguna cosa ha intentar fer (demostrar) l’article és tot aquest discurs moral que es genera durant l’any 1958 al voltant de la creació de l’estàtua i del general Vives, que més que homenatjar al general, s’exalten la representació dels seus valors que coincideixen (o fan coincidir) amb els del franquisme (d’aquí tots els enllaços a les publicacions igualadines, que també són bibliografia i que sí, es fa des d’una cadira Paco de Llobregat perquè escriure té aquestes coses...). Així, aquest article només ha intentart posar llum a un moment concret de la ciutat, però sobretot intenta posar llum sobre una figura que s’ha fet d’ella un mite més que una realitat. La pregunta que llança aquest article és si l’estàtua segueix representant els valors igualadins i el mínim que s’hauria de fer és preguntar a la ciutadania. Com que l’article és, al cap i a la fi, d’opinió, ens hem dignat a donar una opinió i és que aquesta estàtua hauria d’estar fora dels carrers.

Crec que ens sobren els motius científics, demostrables i no només basats en l’opinió per poder dir que l’estàtua del general Vives és una exaltació dels valors franquistes i que, només per aquest motiu i seguint les lleis de memòria històrica, hauria d’estar fora. Preveient que molta gent no ho trobaria correcte, normal, decent o qualsevol adjectiu que vulgui utilitzar, hem parlat molt conscientment de l’estàtua retirada a Holanda, el que mostra que en molts llocs d’Europa s’entén fins a tal punt el perill de qualsevol simbologia o reminiscència al feixisme que és retirat. Al nostre país i a tot l’Estat això és més difícil, bàsicament perquè el franquisme va ser un ”èxit” en l’àmbit polític i moral: va durar quaranta anys i encara s’estira i va penetrar amb tanta força en la ment de la gent no permetent discutir i desvetllar el nostre passat que encara no ens hem desempallegat de les seves carronyes. Aquest article només intenta enterrar definitivament tot pensament franquista i filo-feixista, motiu pel qual toca allò que una ciutat pensa impensable de tocar.

No m’allargo més i només li dono les gràcies per llegir l’article i per llegir tota aquesta resposta: he vist molts comentaris, però no podia acceptar la idea que es pensés que l’article era infundat. Espero que la bibliografia, que només és una part de la que hem utilitzat, li serveixi. Li deixo, però, una darrera pregunta: ¿per què li molesta tant que es critiqui la figura del general Vives i l’estàtua franquista igualadina que l’homenatja?

Atentament,
Joan Carles González

G

Galo Ball Ratés,

Igualada

30 de juliol 2021.11:01h

Respondre

Juan Carlos Gonzalez Caldito, és un més dels antifexistes de nou encuny que es prodiguen arreu al nostre país. El monument al General Vives al Passeig Verdaguer no és cap glorificació al... Llegir més régimen de Franco ni cap suport a d`un determinat signe polític, es simplement una forma d’ agraiment d’ una ciutat a un ciutadà que va fer possible l’ expansió del terme d’ Igualada a incrementar-se en mes de 600 hectàreas , entre altres donacions de la seva familia. Tinc a la má el discurs que va fer Don Pedro Vives Vic a l’ Ateneu Igualadí l’ agost del 1926 en el contexte del 63 aniversari de la fundació de l’ entitat ateneística en la cual figurava el General com president honorari de l’ Entitat. El Sr. que ha fer aquest article vituperant aquest general i les persones que l’ han trascribit trasnpuen un antimilitarisme cupaire que no és res mes que una versió d´ un anarquisme transnoxat portant per molts fills de cases benestant igualadines i que si la seves práxis mai es portesin a la práctica començarien per campanyes de colectivizació de totes les propietats i bens dels seus pares que els permetent a ells seguir jugant de revolucionaris de saló. També hi ha els resentits socials i els antisistema que pobrets ho tenen bastant magra perque trionfin les seves idees. Les seves tesis son hi ha lladres perque hi ha policies, hi ha guerres perque hi ha militars, per tant quan els pregunten per dictadors depredadors i estan colpejant pobles sencers i perque no intervenen forces militars per evitar-ho et posen una cara de poker i no saben o no volen contestar.

Y

Yolanda

Odena

31 de juliol 2021.09:08h

Usted ha juntado churras y merinas y le ha salido un plato por peteneras. Cuántas tonterías y mentiras en tan poco espacio.las tierras no eran de su familia sino del ayuntamiento. La wikipedia a... Llegir més veces miente, infórmese mejor

J

JOAN MARTI CARBONELL

IGUALADA

29 de juliol 2021.21:40h

Respondre

Esta clar que el Sr. Pere Vives Vich, no era franquista no feixista, que va esser utilitzat per el regim de Franco es evident.

Crec que lo mes adequat seria traslladar l’estàtua del Sr. Pere... Llegir més Vives Vich al Institut que porta el seu nom..

P

Paio

Igualada

27 de juliol 2021.17:08h

Respondre

He llegit el seu escrit sobre el Monument al general Vives al Passeig d’Igualada.
Evidentement s’han de respectar les opinions de tothom, que no vol dir compartir-les ni acceptar-les, com es el... Llegir més cas ara. I vull deixar clar d’entrada que em considero un antifranquista radical, i que, per edat, l’he viscut i “gaudit” de primera mà. Anem a pams, i intentaré fer-ho curt, malgrat que es podrien escriure moltes línies rebatent els seus arguments. Només els més importants, crec:

L’article insisteix en el fet que en Pere Vives pertanyia a la burgesia, Sí, i? Ell volia ser enginyer, i llavors no hi havia massa alternatives, la més factible l’Academia militar d’Enginyers de Guadalajara. Que tenia una certa vocació militar? Posiblement, però no perdem de vista l’época (es va graduar, com a enginyer-tinent, el 1878). Va ser més enginyer i técnic que militar, i l’aviació va esdevenir la seva passió, peró també estava molt interessat en altres temes, com l’excursionisme i la literatura, publicant algun llibre en el català d’aquells temps. I les seves primeres passes a la política van ser al Govern republicà del President Alcalá Zamora. Quan Primo de Rivera fa el cop d’estat el 1923, nomena Vives sotsecretari de Foment. Sempre es va considerar igualadí, i quan el 1925 consegueix l’ampliació del terme municipal d’Igualada, l’article considera que era “un petit favor per part de la dictadura a la burgesia de la ciutat pel seu recolzament al cop d’estat” . Això és una de les interpretacions lliures del autor de l’article, que recorda quí era llavors l’alcalde d’Igualada. Era de la burgesía? Clar, i doncs! D’on volia que sortissin els alcaldes al segle XIX? La burgesia, a Catalunya i a tot arreu, era i és conservadora, però presentar-la genèricament com a feixista és, com a mínim, injust. I personalitzar-ho en el General Vives, encara més.

El que sí és cert es que el franquisme va descobrir el personatge i va pensar en aprofitar-se d’unes fites en el seu propi benefici i propaganda. I així ho van fer. En tot cas es pot considerar el General Vives com a “víctima” del Régim que es desenvolupa a partir del 1939. Perqué resulta que el General Vives va morir el 1938, quan Franco encara no havia guanyat la guerra i el franquisme no existia.

Les consideracions del article, que amb tots els respectes em semblen fetes “pel broc gros” i amb uns prejudicis estranys sense massa miraments, podríem deixar-les simplement en opinions particulars d’algú, que ès el que son, pero hi ha una cosa que trobo francament inaceptable, irresponsable i perillosa. Es quan diu que, referint-se al monument del Passeig “la seva presència en l’espai públic és un acte d’incivisme que hauria de ser erradicat … I si els responsables polítics no prenen les accions oportunes, potser ens podríem plantejar la retirada d’estàtues realitzades pel moviment Black Lives matter als EE UU”. Està incitant a cometre actes d’incivisme extrem, injustificats i fora de lloc, i només per això ha de ser fortament reprovat.

S’ha fet una mica llarg, però no vull acabar sense demanar que, per favor, deixem en pau la memoria del General Vives, que va fer per Igualada el que molt poca gent ha fet. I era burgés, enginyer, militar, aviador, escriptor i no sé quantes coses més, pero ni feixista ni franquista, que en vida seva aquestes coses no existien. I a Igualada hi té un monument, un carrer i un Institut merescuts. I que durin.

E

Eduard Ruz

Igualada

29 de juliol 2021.10:33h

Gràcies Paio, per les teves aportacions y reflexions, i des de la meva posició de republicà, antifranquista i antifexiste (de qualsevol mena de manifestació o moviment ”patriotero”), ... Llegir més suscric la teva petició:

”deixem en pau la memoria del General Vives, que va fer per Igualada el que molt poca gent ha fet. I era burgés, enginyer, militar, aviador, escriptor i no sé quantes coses més, pero ni feixista ni franquista, que en vida seva aquestes coses no existien. I a Igualada hi té un monument, un carrer i un Institut merescuts. I que durin”

M

Mar

Igualada

30 de juliol 2021.12:04h

Ciar Eduard i jo soc independentista però no vull la indepedència i soc demòcrata però Franco era necessari.

M

Miquel

Igualada

24 de juliol 2021.20:35h

Respondre

Paco, la teva ràbia i el teu odi no et deixen discernir. Sempre que hi ha odi i ressentiment cap a una part de la societat, es impossible una conversa correcte i sense càrregues emocionals... Llegir més negatives. Abans de llegir l’article ja tenies el mateix ressentiment cap a aquest sector de la societat, i els insultes i demonitzes amb manca de respecte.

Només hi ha una elecció: dictadura o democràcia. Per pobre i limitada que sigui la democràcia sempre és millor que qualsevol dictadura.
El que fa una ”critica fàcil” ets tu, el que està en ”una bombolla intel·lectual” ets tu, el que separa ”bons i dolents” ets tu, el ”fracassat polític” ets tu, i tot ho expliques sense cap respecte per un article argumentat i respectuós.

No Paco, el rei Neptú no es Francisco Franco, Jordi Savall no te res a veure amb la dictadura franquista, i la Creu de la plaça de la Creu es respectada per tots, ja que Crist no té res a veure amb el franquisme i la dictadura. Crist ajudava a tots, a tu, a mi, al articulista, als romans, als jueus, i demanava que deixem de mirar la palla de l’ull del veí i mirem la biga que esta en el nostre ull, i totes les benaurances eren pels pacífics i els humils de cor, no pels odiadors i ressentits.

R

Rita Armejach

Igualada

24 de juliol 2021.08:30h

Respondre

Tenim poca memòria. Gràcies a les gestions d’aquest senyor a Madrid Igualada va poder ampliar el terme a tot el poble Sec, aAvinguda Barcelona ii els barris que quedaven per damunt del... Llegir més passeig.
La política no es pot barrejar en temes que afecten al benestar de tots.

p

pere

IGD

23 de juliol 2021.18:03h

Respondre

Al mateix passeig hi trobem monuments a la màquina de tren, a la Sardana, a la creu roja, a mossèn Amadeu i a la Identitat Nacionat Catalana (cap a l’institut Badia Margarit). Un bona barreja.... Llegir més Reconfortaria un monument a l’1 d’Octubre (del 2017) enlloc del del general que fa coïssor.

P

Paco del Llobregat

Igualada

23 de juliol 2021.16:53h

Respondre

Que còmode fer grans investigacions històriques des de casa consultant el catàleg virtual de la Biblioteca!!.

I què valents! Ficant-se amb les estàtues. No oferiu res als vius, per tant, us... Llegir més fiqueu amb els morts.

Sou uns fracassats polítics que heu estat incapaços d’oferir res constructiu per aquesta ciutat plural -si plural!!!, no només per l’extrema-esquerra casposa i iconoclasta que representeu- ara us dediqueu a ficar-vos amb les estatues. Quanta precarietat laboral i social, quanta esterilitat, quantes ombres per al futur de la ciutat que mereixerien atenció: realment quan no es volen afrontar les qüestions difícils ens entretenim mirant l’hemeroteca des de casa.

I perquè no contra el Rei Neptú de la plaça del Rei...per monàrquic, o Jordi Savall...per representant de la música burgesa...o de la Creu de la plaça de la Creu per representant dels valors catòlics....

A vosaltres des de la crítica fàcil i twittera des de casa, des del vostre sofà, des de la vostra bombolla ideològica i pseudo-intel·lectual de bons i dolents, segur que no us faran cap estàtua. No us la mereixeu.

P

Patri

24 de juliol 2021.10:41h

I tu Francesc, ets un fracasat franquista que fas la teva crítica ben còmode des del sofà de casa sense aportar cap prova

X

Xavi

Igualada

24 de juliol 2021.14:52h

El teu comentari Paco és precari intel·lectualment. Què et pica que et toquin al fatxa d’en Vives? Què hi perds si el treuen?

p

pere

IGD

26 de juliol 2021.16:05h

Exemple de llibre, el d’en Paco, de voler matar el missatger quan no li agrada el missatge. Argumenti, sinó queda vostè com un energumen!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.