Els darrers dies s’ha viscut a la nostra comarca un dels esdeveniments més controvertits i comentats dels últims mesos, el possible no pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores del Consell Comarcal de l’Anoia que, després de tot, s’ha acabat solucionant amb una mesura extraordinària.

Els treballadors i treballadores del Consell Comarcal, finalment, rebran les seves nòmines en temps i forma. La gran part del panorama polític, però, encara quedarà a l’espera de rebre una dosi de responsabilitat i altura de mires.

Els dies en els quals s’ha perllongat aquesta problemàtica han estat plens de soroll, sent aquest soroll el que evidentment es podria esperar de persones i famílies que albiraven una possibilitat de no cobrar per la seva feina.

No obstant això, una important part del soroll no ha derivat d’aquestes persones i famílies, sinó de partits i figures polítiques amb anhels i desitjos del “com pitjor, millor” per rendibilitzar i aprofitar políticament un tema del tot sensible.

Les xarxes socials, amb comptes i missatges extraoficials procedents de l’entorn de formacions polítiques contràries al govern del Consell Comarcal, han contribuït a la generació d’incerteses, tot esdevenint les parts responsables de la implantació definitiva a l’Anoia del paradigma de la desinformació.

El panorama comunicatiu global és, inequívocament, en un moment clau. La inestabilitat política al Regne Unit o l’auge de l’extrema dreta a Itàlia són alguns dels efectes d’un fenomen que s’imposa a escala mundial en favor del populisme, i el cas del Consell Comarcal ens situa a l’era de la postveritat al nostre territori.

Les ambicions de controlar el relat des dels mecanismes mediàtics del soroll a les xarxes socials, sense criteri periodístic o de neutralitat, són ja una realitat a casa nostra. L’estabilitat del sistema lliure i democràtic que hem construït dependrà de saber identificar-los.