Diumenge, 27/3/2022
2714 lectures

Amb una bossa i llàgrimes al cor

Van arribar de fosca matinada.

Arriben com poden, fugint de la barbàrie i només amb una bossa a les mans. Arriben amb la tristesa als ulls i les llàgrimes amagades al cor. És fosca matinada i no saben on són. Ni com serà la gent que els hi obre la porta.

Enrere ho han deixat tot, absolutament tot, casa, família, feina, amics, i el passat d'ahir mateix quan van decidir marxar, sense saber on els portaven gent generosa i valenta. Arriben per preservar la vida, el bé més preuat que els hi han suplicat que salvaguardin les persones estimades que es queden a defensar el país.

Venen amb un trosset de vida i una mínima esperança, alguns només pel futur pels fills. Arriben, sense preguntar, tot i tenir plens d'interrogants els minuts, les hores i els dies. El retorn és un somni ara mateix. I enmig de tants que cerquen refugi, hi ha una mare -podria dir-se Marina- i un nen -podria dir-se Timofey-, sols, amb una bossa per companyia amb quatre coses mínimes i poquíssim espai per encabir-hi tots els records.

El llenguatge és de silencis, de gestos i de mirades. La dificultat fa que les paraules siguin les justes. Res és fàcil en aquestes circumstàncies. Avui, si poden dormir, dormiran en una habitació sense el soroll de les bombes a la vora, sense les runes vistes des d'una finestra.

No oblidaran mai el viatge d'hores i hores, fugint, de la seva terra

Matinada trista. Mare i fill agafats per sentir-se més a la vora i sense ganes de sopar una mica, sense ganes d'empassar-se ni que sigui una sopa calenta. Voldrien tancar els ulls en un llit i saben que el cervell no els deixarà descansar com necessiten. Segurament es pregunten si el món -aquest món- té algun sentit. El nen de cinc anys no entén res, tampoc potser la mare. Ningú no entén res des de fa uns dies. El món ha embogit i ningú, sembla, hi pot fer gran cosa. Tal vegada, només, allargar la mà, obrir la porta.

Demà serà un altre dia, i no saben encara que els espera en la terra d'acollida. No saben encara que no els faltarà ajuda i companyia de gent desconeguda en el pelegrinatge per tenir papers i un sostre i amb qui teixiran un lligam de solidaritat inesperada. Han arribat de matinada quan la petita ciutat, de la que no saben ni el nom, dormia i on algú els esperava amb els ulls oberts i els braços més oberts encara.

Conviuran un temps, ningú sap quan, amb gent que no coneixen, amb una llengua que ignoren, en uns nous costums i en un diferent paisatge, lluny de tot el que era el seu món. La vida s'ha convertit en una esperança i en un malson, en un temps que somnien que sigui efímer, el més curt possible, i poder retornar aviat a casa i a la seva terra en pau, encara que, ara mateix, ningú tingui cap resposta a tantes preguntes.

Però, són benvinguts. Ho veuen de seguida. Persones, famílies que ajuden i acullen obrint les seves cases. La petita ciutat és sensible a la tragèdia que viuen. La mare i el nen, com tanta altra gent de la seva terra que arriben de matinada o de dia o de nit, no mereixen la dissort d'haver de fugir de casa amb una bossa i la mirada trista. I amb les llàgrimes al cor com a única companyia

Èxode d'Ucraïna, vides dramàticament trencades. Cap solidaritat pot recosir-les. I, tanmateix, cal donar la mà. Encara que només sigui la mà i l'escalfor fraterna que desprèn sempre.

2 Comentaris

M

Maria Pujó Queralt

Igualada

1 d'abril 2022.11:01h

Respondre

Gracies Carles. Es així mateix el que els està passant a alguns que tenen de fugir de la seva terra, llàstima que molts no trobaran ni aquesta acollida. No sé com, però hi ha d haber cabuda pe... Llegir més aquest altres.

M

Maria rosa closa

Vilanova

28 de març 2022.17:12h

Respondre

Molt ben expressar Carles.
Els que estem fora de la tragèdia no podem fer nos càrrec del calvari que passen.
Tu ho has escrit molt be amb el teu verb senzill i punyent

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.