Amics, Igualadins, conciutadans, presteu-me les vostres orelles. O més aviat els ulls —tret que necessiteu programari de transformació de text a àudio—. Avui arribem al darrer capítol de la Trilogia Vegetal, una sèrie de tres articles on hem parlat d'arbres, de fullaraca i d'arrels, i que avui acabarem, parlant de males herbes. 

Igualada té una població important de males herbes. Tot baixant pel carrer Lleida, o per l'avinguda Pau Casals, hom pot trobar-se les herbotes creixent, lliures i plenes de sàvia i de felicitat. 

Al Passeig de les Cabres, just al costat de l'entrada a l'aparcament, hi ha tota una zona d'escales-graderia, que hom podria qualificar de ruïna romana, tant pel color de la pedra com per estar sembrada d'herbotes gran part de l'any. 

Les herbes del carrer no són pas englantines, i encara menys àuries. Però en aquests particulars Jochs Herbals, l'Olivarda d'or se l'emporta el carrer Coral la Llàntia, que acull una mena de Planta dels horrors devora-cotxes.

Deixeu-me defensar la planta, que la pobra tan sols fa allò que se suposa que ha de fer: créixer ajudant-se de qualsevol estructura immòbil. Com ja hem tractat en els anteriors capítols, falla el manteniment, que és allò que no porta turistes ni augmenta els visitants al Rec. Bé, o sí. Perquè si algú visita la ciutat i veu que hi ha plantes que se li volen cruspir el vehicle, potser no torna. 

O ans al contrari! Potser es crea un turisme plantívol. O de concurs fotogràfic, a veure qui retrata les coses més inversemblants, com feia un conegut programa de televisió fa uns quants anys, amb els passos de vianants que no menaven enlloc, precisament a la nostra comarca.

«Fuentes, noi, sempre et queixes. Fes-t'ho mirar, no?». Doncs no. Potser demanem moltes coses, però sempre és per la millora contínua —deformació professional, disculpeu—. Fer-ho tot i tot

alhora és complicat, i de vegades fins i tot difícil. Però de mica en mica s'omple la pica, i «a poquet a poquet se va lluny». També podríem dir-ne «polítiques assenyades per una Igualada més feliç». 

El manteniment de la vegetació petita necessita una repassada. I si ens hi posem, es podria aprofitar el coneixement, que n'hi ha i molt, sobre plantes i les sovint mal anomenades «males herbes». Cuidar les voreres i, al mateix temps, mantenir i aprofitar la flora. Però a les zones enjardinades de la ciutat —no només al Parc Central—. De l'aparcament i dels cotxes semi abandonats també en parlarem, un altre dia.