//Plugins sense CDN ?>
Escric aquestes línies mentre espero que arribi la data per firmar la compra de la nostra vivenda. I mentre descanso de triar roba i fer caixes amb llibres, us explicaré una part de les conseqüències de la manca de planificació urbanística a la ciutat. Però abans vull fer una petició que, diuen a l'Ajuntament, no es fa. Quina és la petició? Si us plau, dibuixa’m un POUM.
A Igualada hi hem trobat habitatges a reformar per complet amb preus que arriben a l’absurditat; habitatges nous amb preus que sobrepassen aquesta absurditat; vivendes de construcció aturada durant més de vint anys, amb preus que augmenten el 50% d’un dia per l’altre, literalment; promocions d’obra nova que al desembre tenien un 25% reservat, però que la segona quinzena de gener «està tot lliure, però hem de revisar el preu, perquè tot està pujant», i així tot.
Mentrestant, el Pla Local d’Habitatge ens diu que, a Igualada, hi ha 1.600 habitatges buits. D’aquests 1.600 habitatges buits, n’hi ha que baixen, però no de preu. Cauen a trossos i posen en perill la seguretat dels vianants. I no «a l'extraradi», sinó a tocar del centre.
I a banda de 1.600 pisos buits, a la ciutat hi tenim tot un barri sencer —Tot. Un. Barri. Sencer.—, buit i desaprofitat. Un barri que gairebé tothom reconeix que és el futur d'Igualada, però al que gairebé tothom deixa de banda, i què és un terç de la ciutat. Heu vist mai una ciutat activa i amb expectatives de futur que deixi de banda una tercera part de la mateixa? Si el Rec és el futur, cal treure’l de l’immobilisme del passat i posar-lo al centre i al davant de tot. Ha de ser bandera, nau insígnia, i joia de la corona —figurada, que a ningú li agafi un cobriment.
I no s’hi valen excuses com que «ningú reclama un POUM pel carrer» —m'aixeco per segona vegada: si us plau, alcalde-president, dibuixa’m un POUM—; o que el pla antic només preveia un passeig i una piconadora i, per tant, «no a tot»; o que abans de 1860 —és a dir abans que s'abolissin els Estatuts de Puresa de Sang—, Igualada planificava la ciutat abans que Barcelona; o que (poseu aquí la vostra justificació del passat per a no fer res pel futur).
El Rec pot ser un districte cultural, mantenir la seva identitat, ser un node de desenvolupament econòmic per la ciutat i per tota la Conca d’Òdena i, al mateix temps que serveix als seus habitants amb tot això, també pot ser una font d’habitatge, que ajudi a descongestionar un mercat petit i tensionat.
Perquè una ciutat no té sentit sense persones. Un parc i un passeig no tenen sentit sense persones. Una ciutat regida per carrers de trànsit rodat no serveix a les persones. Un districte cultural —o financer o comercial— que es buidi de gent en pic cau el sol, no serveix a les persones. De la mateixa manera, un complex musical, amb auditori i escoles, situat «a l’extraradi», no és una opció de ciutat. Perquè una bona ciutat, dissenyada per servir a les persones, ha de tenir-ho tot a l’abast en una breu passejada de 15 minuts.
Comencem a superar el primer quart de segle XXI, i a Igualada es manté un pla urbanístic fet el darrer quart del segle anterior. Cal una nova ordenació per tal que Igualada serveixi als igualadins. I no només als del segle XXI, sinó pensant en els del XXII. Encara que ens sembli molt lluny, molts dels joves d'avui hi arribaran.
Alguns d'ells són joves adults que avui van al cine, a comprar i a fer gran part de la seva socialització, ja no a la ciutat del costat, sinó a les comarques del costat. I si els joves marxen, d'aquí a uns anys tindrem un problema gros. Per tant, i per tercera vegada, senyor alcalde, hisso la bandera dels llocs comuns de la nostra generació i alguna d’anterior, apel·lo a la nostàlgia i als musicals del Paral·lel, i us demano: si us plau, dibuixa’m un POUM.
Oblida-ho. No hi haurà nou POUM en aquest mandat.
Un POUM s’ha de començar a l’inici del mandat, i tot i així ja s’arriba just d’aprovar a final de mandat.
Un POUM aixafa molts ulls... Llegir més de poll. Et pot sortir el tret per la culata, com li va passar als socialistes.
Crec que cal un nou POUM. Com que és complicat, jo proposaria fer un pla parcial d’una part del REC. La part oest. Veure com va i més endavant ja veurem.
Crec també que un POUM s’ha de fer amb un molt gran consens i a Igualada hi ha massa capelles a la Plaça de l’Ajuntament com per deixar de fer política de baixa volada.
Andreu, estic plenament d’acord, i així l’he manifestat casi sempre que ha sortit el tema, també en aquest diari digital.
En efecte, farà aviat 2 anys de les eleccions... Llegir més municipals, i els temes transcendentals, com de l’APROVACIÓ de un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) , “el més calent és a l’aigüera”
L’actual POUM de Igualada data dels 1986 (casi de 40 anys !!!, ho celebrarem ??), i des de llavors han canviat molt les circumstàncies econòmiques i socials. Només cal donar-se un volt pel Rec i altres carrers amb edificis d’antigues fàbriques avui en desús.
Recordem que el POUM és l’instrument de planejament urbanístic bàsic per a l’ordenació integral del integral del territori d’un o diversos municipis comprèn necessàriament:
1. La classificació del sòl que vincula tot el del territori planejat amb un destí urbanístic bàsic així com amb el corresponent règim jurídic.
2. La definició dels elements fonamentals de l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori planejat, és a dir les vies de comunicació principals, ús residencial o d’activitat econòmica, els equipaments i serveis comunitaris més rellevants i les zones verdes o lliures, etc.
3. La fixació del programa per al desenvolupament i execució de les corresponents previsions, així com el període mínim de vigència del mateix pla.
Tindria de ser un instrument, per remuntar el DECLIVI INDUSTRIAL de l’Anoia, amb una indústria innovadora, eficient, sostenible, creadora de ocupació de qualitat. en benefici de la gran majoria de la població (particularment el més vulnerables social i econòmicament.
Tant debò les diferents formacions i grups polítics, govern i oposició, siguin capaços de practicar el DIÀLEG, PACTE i CONSENS en temes tant cabdals, pel present i futur.
Massa demanar, somiar ?. Es va iniciar nou cicle de 4 anys, i els mesos, any s corren. Veurem el balanç que resulta ….
Eduard Ruiz
Igualada
24 d'abril 2025.08:08h
Si us plau ... publica’m un comentari:
Andreu, estic plenament d’acord, i així l’he manifestat casi sempre que ha sortit el tema, també en aquest diari digital.
En... Llegir més efecte, farà aviat 2 anys de les eleccions municipals, i els temes transcendentals, com de l’APROVACIÓ de un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) , “el més calent és a l’aigüera”
L’actual POUM de Igualada data dels 1986 (casi de 40 anys !!!, ho celebrarem ??), i des de llavors han canviat molt les circumstàncies econòmiques i socials. Només cal donar-se un volt pel Rec i altres carrers amb edificis d’antigues fàbriques avui en desús.
Recordem que el POUM és l’instrument de planejament urbanístic bàsic per a l’ordenació integral del integral del territori d’un o diversos municipis comprèn necessàriament:
1. La classificació del sòl que vincula tot el del territori planejat amb un destí urbanístic bàsic així com amb el corresponent règim jurídic.
2. La definició dels elements fonamentals de l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori planejat, és a dir les vies de comunicació principals, ús residencial o d’activitat econòmica, els equipaments i serveis comunitaris més rellevants i les zones verdes o lliures, etc.
3. La fixació del programa per al desenvolupament i execució de les corresponents previsions, així com el període mínim de vigència del mateix pla.
Tindria de ser un instrument, per remuntar el DECLIVI INDUSTRIAL de l’Anoia, amb una indústria innovadora, eficient, sostenible, creadora de ocupació de qualitat. en benefici de la gran majoria de la població (particularment el més vulnerables social i econòmicament.
Tant debò les diferents formacions i grups polítics, govern i oposició, siguin capaços de practicar el DIÀLEG, PACTE i CONSENS en temes tant cabdals, pel present i futur.
Massa demanar, somiar ?. Es va iniciar nou cicle de 4 anys, i els mesos, any s corren. Veurem el balanç que resulta ….