Divendres, 27/9/2019
1061 lectures

"A casa", diuen ells. "A casa"

Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward editada el 2018 per Edicions El Periscopi és una “road movie literària” que ens transporta al petit món del Mississipí habitat per en Jojo, en Pa, la Ma, la Leonie, la Kayla, en Richie, en Michael, el Given,... 

En Jojo i la Kayla són dos nens mestissos que viuen amb els avis i la mare, el Pa, la Ma i la Leonie. La Leonie és una mare sempre absent, perennement enamorada i pendent del marit que està a la presó, en Michael. Quan s’assabenta que el deixen en llibertat, emprèn un viatge desbocat amb els seus fills i una amiga per anar-lo a recollir. A la presó en Jojo troba a en Richie, un noi no gaire més gran que ell que va conèixer en Pa. En Richie fa el viatge de tornada amb ells i desvetlla a en Jojo el passat d’esclavatge que han patit els seus avantpassats, però també fa que s’adoni de la necessitat de curar les ferides del passat.

Així parla en Richie de tot el que veu als encontorns de la casa d’en Pa:

«A l’altre costat de la superfície de l’aigua hi ha terra. És verda i ondulada amb turons; atapeïda d’arbres, travessada per rius. Els rius flueixen cap enrere: neixen al mar i desemboquen terra endins. L’aire és daurat, del daurat del sol ixent i del de ponent, d’un color de préssec perpetu. Hi ha cases sobres les serralades, a les valls i a les platges. Són d’un blau viu i vermell fosc, d’un rosa entelat i del lila més profund. (...) Sempre se senten els seus cants: no mouen la boca però els cants surten d’elles. Canten a la claror groga. Els cants venen de la terra negra, dels arbres i del cel sempre il·luminat. Venen de l’aigua. És la cançó més bonica que he sentit mai, però no en puc entendre ni una paraula.»

Tots els personatges d’aquesta novel·la són ben reals i ens diuen grans veritats. Ens interpel·len i ens expliquen quines són les seves pors, els seus mals, les sensacions, els sentiments, els records... I curiosament aquests personatges tan vívids tant poden ser vius com morts, però tant hi fa, perquè formen part de la història d’una manera inextricable i poètica. Els esperits s’asseuen al costat dels vius, alguns s’apareixen en moments complicats o decisius. Es poden transformar en éssers plens d’escates, o bé en ocells negres com els corbs. Hi ha éssers fantasmals que parlen o que canten; també poden ajudar una moribunda a morir tal com ella desitja. N’hi ha que necessiten saber on i per què s’han quedat encallats i n’hi ha que són com la veu de la consciència. Així ho veu en Jojo:

«Però era impossible no sentir els animals perquè els mirava i els entenia, a l’instant, i era com mirar una frase i entendre’n les paraules; se’m revelava tot d’una.»  

La prosa de la Jesmyn Ward és delicada com una poesia. Malgrat que mostra amb força quins són els efectes, al món rural dels Estats Units, del llegat de l’esclavitud del qual no es poden desentendre; així com tampoc se’n poden oblidar.    

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.