Les emocions tenen una gran força, podríem dir que són com un "cavall que mou un carro". Tenen energia, ímpetu. Si no sabem dirigir bé aquesta energia ens pot fer mal, i cal que nosaltres la fem anar on volem. Hem de dominar al cavall i no ell a nosaltres. Hi ha emocions relacionades amb el passat, com la tristesa o la culpa, i n'hi ha d'altres relacionades amb el futur, com la por o l'ansietat. Algunes ens acosten als altres, com la curiositat, la sensualitat, l'amor; i d'altres ens allunyen dels altres: com la tristesa, la ràbia i també la por.

Moltes vegades ens preocupem quan veiem els nostres fills amb un conflicte emocional que no saben gestionar, amb una emoció que els desborda, amb "un cavall que els domina a ells", i nosaltres no sabem què fer. Els pensaments i el raonament no acostumen a funcionar. El pensament racional es mou a un nivell diferent de què sentim. La resposta a la normal preocupació dels pares està a ser naturals en la gestió de les nostres pròpies emocions. Els nostres fills ho aprendran de nosaltres si nosaltres ho sabem fer. El problema és que nosaltres a vegades no ho hem après, i si no ho fem ara, repetirem el mateix error educatiu.

El nen necessita viure en un ambient ric en expressió emotiva on es mostrin totes les emocions sense judici, així podrà entendre que això que sent ell és una cosa normal. Als pares ens toca ajudar a posar nom a allò que sent el nen i que no sap què és o no sap a què atribuir.

És bo entendre les emocions del nen com el resultat de les experiències que viu, no com una "malaltia "que apareix sense gaire sentit. En elles normalment hi estem involucrats els pares, germans, mestres, amics... són el resultat de la interacció i comunicació humana i que d'acord a les nostres expectatives ens generen frustració.

Les emocions "positives" com l'alegria no són patològiques però sí les "negatives", com la ràbia, la por o la tristesa. Negatives no per la seva funció, que és ben important, sinó perquè ens poden fer mal si no les expressem i gestionem correctament. Tot el que queda a dintre fa mal.

Només si aprenem a donar valor a les emocions dels altres, siguin nens o adults, hi haurà acostament i sentirem que l'altre ens entén i no ens jutja. Posem algun exemple: clavant un clau et dónes un cop de martell als dits o bé, et cremes els dits amb la paella fent un ou ferrat... fas un crit de dolor i la teva parella diu: "Apa, no n'hi ha per tant". Com et fa sentir això?

Un nen cau a terra tot corrent i li diem: "no ha passat res".

Pensem una mica: quan un dia de pluja sortint del supermercat amb les bosses de la compra, rellisques i caus a terra, et cauen les bosses i t'embrutes la roba i les mans... com et fa sentir que algun simpàtic et digui "no ha passat res".