Dilluns, 14/3/2016
1271 lectures

La burgesia catalanista

A Barcelona, va morir-se ahir, als 97 anys d’edat, Maria Font i Bernaus. Dit simplement així, potser el nom tot sol no us dirà gran cosa, però si hi afegeixo que era la viuda de l’empresari Lluís Carulla, fundador del grup Agrolimen, segur que us serà més fàcil d’identificar-la.

Aquest matrimoni va formar part durant molts anys d’un sector de la burgesia catalana que, dissortadament, no ha proliferat tant com hauríem volgut: em refereixo a aquelles persones que, al costat dels seus grans èxits en el terreny empresarial, van mantenir tota la vida una insubornable fidelitat als seus ideals catalanistes, fidelitat que es va traduir sobretot en generosos ajuts a la cultura catalana. Carulla, per exemple, és prou conegut per la fundació que porta el seu nom, pel Museu de la Vida Rural i el Casal de l’Espluga de Francolí, per l’editorial Barcino i per l’Òmnium Cultural, entitat de la qual va ser un dels fundadors.

I deia que aquest sector no ha proliferat tant com ens hauria convingut, perquè, dissortadament, els nostres empresaris ―catalans, anoiencs, igualadins― no sempre s’han destacat per la seva implicació en la causa col·lectiva del seu país, de la seva comarca, de la seva ciutat. Precisament per la seva posició econòmica, els qui ho han fet no s’han pogut sostreure de polèmiques o atacs, però si n’haguéssim tingut uns quants més, la tasca de recuperació i sosteniment de la nostra llengua i de la nostra cultura hauria estat força menys dificultosa, durant la dictadura franquista i també després.

Maria Font sempre va ser lleial als mateixos principis i va ser un puntal, entre altres coses, de l’Orfeó Català, del Palau de la Música Catalana i del concurs internacional de música Maria Canals. Va ser en tot moment, ella que procedia d’orígens humils, una autèntica senyora, activa i afable, respectuosa de les idees d’aquelles persones que, compartint un ideal catalanista, militàvem en causes polítiques ben diferents de la seva. Gràcies, doncs, Maria: sempre guardarem de tu un record extraordinari.

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

2 Comentaris

L

Lluis

15 de març 2016.04:23h

Respondre

El problema es el de sempre falta de transparencia i corrupcio Recorda el Palau de la musica catalana ?

D

Daniel Vilarrubias

Igualada

14 de març 2016.10:04h

Respondre

Això

[que el perfil de l’empresari o el burgès adinerat igualadí és massa sovint d’un escàs to cultura i es llueix amb un Audi Q7 que no promocionant la cultura, els llibres o la... Llegir més llengua]

també vaig dir-ho en un Dimarts de Diàleg, i va causar una irritació manifesta en el president de la Unió Empresarial del moment.
Afortunadament, hi ha [poques] excepcions.

A veure si a vostè se l’escolten més...

#gràcies, Antoni.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.