Dimarts, 10/11/2015
1319 lectures

Calma tensa

Penso que aquesta expressió descriu l’estat actual de la nostra vida política. Ahir al matí, el Parlament va aprovar amb una àmplia majoria una declaració d’intencions que inicia el procés constituent i, a la tarda, el candidat a la presidència de la força política majoritària, Artur Mas, va exposar el seu programa de govern. Així, doncs, s’han complert dos tràmits importantíssims, transcendentals en el moment històric que ens ha tocat de viure. Això no obstant, cap dels dos no porta en si mateix cap resolució immediata, sinó que les conseqüències del que ahir es va viure no es veuran fins a properes dates.

Pel que fa a la declaració, serà suspesa en un temps immediat i considerada inconstitucional en un termini breu. Sobre això no hi ha cap mena de dubte: així ho pensen i ho desitgen les forces polítiques més importants de l’Estat espanyol i, si mai no ha existit entre ells fissura de cap classe en aquest terreny, la proximitat de les eleccions generals els mou a desplegar una cursa gairebé ridícula per veure qui sabrà preservar millor la unitat d’Espanya. Calma tensa, doncs, en l’espera del que digui el Tribunal Constitucional i de veure què farà el futur govern català per complir un mandat parlamentari que li imposa deures concrets i terminis precisos. Després, nova resposta de l’Estat, cada cop més amenaçadora i més severa, però això ja serà després de les eleccions i de conèixer quin nou panorama polític es presenta.

Però hi ha una altra calma tensa que ara mateix preocupa un gran nombre de catalans, tots els que van fer possible la majoria parlamentària que ahir va aprovar la declaració. És la que ens ha de conduir a un desllorigador que ens treu la son més directament, més a curt termini: saber si serà possible un acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir un president de la Generalitat. I no sols calma tensa, sinó desànim i malestar dins el sector independentista, que tem que el vaixell naufragui no pas per les amenaces de l’Estat, sinó per la nostra pròpia incapacitat, o pel nostre propi sectarisme. I això sí que fa posar de mal humor, això sí que fa perdre la confiança d’unes masses ciutadanes que s’han mobilitzat amb un entusiasme que mereix un desenllaç feliç i favorable.

Esperem, doncs, i patint des de fa dies per una decisió que pot ser transcendental per a la nostra història. I això perquè tothom té clar que unes noves eleccions al Parlament de Catalunya a la primavera significarien un gran fracàs col·lectiu i un desinflament general –ara sí― de la causa sobiranista. Per això tampoc la nostra calma, la nostra espera impacient, no pot ser tranquil·la sinó tensa, carregada de mals averanys i de temors.

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

2 Comentaris

M

Marius

Igualada

10 de novembre 2015.10:39h

Respondre

D’ acord amb tot, menys en el pessimisme que destil.la. Hem de tenir més confiança en nosaltres mateixos. En sortirem, i, passats uns dies de obligat ”teatre”, hi haurà acord i seguirem el... Llegir més nostre camí cap a la llibertat.

J

Joan T.

IGUALADA

10 de novembre 2015.10:14h

Respondre

El març de 1951, a Barcelona, va tenir la mal anomenada ‘vaga de tramvies’ en el que –durant dues setmanes- la població barcelonina es negà massivament a agafar el transport públic que... Llegir més s’havia encarit.
El món ha canviat molt d’ençà aquests fets i avui hi ha embussos quan cauen quatre gotes i tothom agafa el cotxe particular, que majoritàriament tothom te ... Estem acomodats.
La qüestió és: Som prou forts ara? Podrem aguantar els embats que, sens dubte, ens sotmetrà l’estat espanyol?
Anar a les diades en to reivindicatiu però festiu és una cosa. Aguantar la possibilitat que es demorin pagaments, nòmines, ... és molt més punyent. Però és vital. No voldria sentir laments. Assolir la llibertat no ni fàcil, ni de franc (tampoc ho és continuar on som) però si no tenim coratge per aguantar potser no ens mereixem –i aquí haig de fer esment dels meus avantpassats- per lo que tant hem lluitat.
Per aixó, Toni, els ”mal averanys i temors” -que indubtablement hi són- els hem d’esvaïr amb la nostra pròpia resolució, sens desànim.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.