Dimecres, 24/8/2016
10923 lectures

“Passacalle”?

Vagi per endavant que no tinc cap desig d’obrir un debat al voltant de les noves incorporacions que, amb una dèria incombustible, es van produint cada any a la Festa Major. Déu me’n reguard: ja prou polèmiques tenim. Voldria parlar només de llengua.

Vet aquí que els nostres avantpassats del segle XIX anomenaven “passacalle” a un acte festiu de la Festa Major. És evident que es tractava d’un castellanisme flagrant ―derivat de la dansa del barroc “passacaglia” o “passecaille”, mots procedents al seu torn del castellà―, com tants i tants poblaven la parla d’aquella època en què més de la meitat de la població era senzillament analfabeta. Al cap d’uns quants anys, quan el país va prosperar una mica i la Renaixença va fer sentir entre la població els seus efectes benèfics, algú es va començar a adonar que aquella paraula grinyolava. De manera que, ja en els programes de les festes dels anys vint i trenta, quan l’Institut d’Estudis Catalans ja havia donat a conèixer les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, va començar a aparèixer com a alternativa el mot “passada”, que ja no feia mal d’orelles i evitava el barbarisme. Havíem fet un petit pas molt important ―almenys en els textos escrits―, encara que la gent continués utilitzant la paraula castellana, de la mateixa manera que els nostre avis continuaven parlant d’”aquí al detrás”, “ens veurem a lego”, “concecal” i “arcalde”.

Amb el franquisme, el castellà va passar a dominar d’una manera absoluta. Als papers festius, doncs, va tornar a regnar la parauleta que ja havíem aconseguit de bandejar una mica: la “pasacalle” va tornar a ser present a la Festa Major. Un pas enrere!

Anys més tard, quan el català va començar a veure’s les orelles, molta gent recuperava o rumiava alternatives als barbarismes que semblaven impossibles d’eradicar: van guanyar-se, doncs, petites batalles que semblaven impossibles, com ara “bústia”, “regidor”, “menys”... i tantes  altres. I algú, descartant la temptació de l’invent antic i desgraciat de “passacarrer”, va tenir la feliç troballa del mot “cercavila”, que no tenia gaire antiguitat però que era senzillament perfecta per allunyar-se del castellanisme i recuperar un català absolutament genuí. Una altra petita victòria, que aquest cop no va ser-ho tan sols dels papers, sinó del català col·loquial: per fi, després de tant de temps, la “passacalle” va quedar reclosa a l’oblit i tothom va dir-ne “cercavila” com si ja ho hagués dit així tota la vida. Perfecte!

I ara vet aquí que, intentant recuperar un acte festiu de l’avior, es reincorpora a la Festa Major el barbarisme que ja havíem oblidat. Com és possible? ¿A qui li passa pel cap que ens infligim de nou aquesta derrota? Que els nostres besavis ho diguessin en castellà, no hi vol dir res: ¿tornarem a escriure les crides i els programes en el català del segle XIX? Els traginers, tornaran a parlar dels seus “abanderados”? I els dels Reis, tornaran potser a la “cabalgata”? Quina manera tan absurda que tenim els catalans del segle XXI de fer-nos gols en pròpia porta!

Benvinguda sigui, doncs, la recuperació de l’acte festiu, però sisplau, no fem reviscolar el castellanisme derrotat. Digueu-ne “passada” si voleu, per distingir-la de les altres cercaviles. Però eviteu-nos a tots plegats la vergonya de veure la nostra llengua maltractada, no pas per l’analfabetisme social ni per una dictadura, sinó per una decisió precipitada dels responsables de la Festa Major.

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

44 Comentaris

A

Ana

Barcelona

2 de setembre 2016.06:06h

Respondre

Passacarrer ?

C

Concepció Ramió i Diumenge

Igualada i Jorba-Sant Genís

29 d'agost 2016.14:58h

Respondre

Subscric completament les argumentacions de l’Antoni Dalmau respecte el terme “Passacalle” i val a dir que les persones que hem viscut en temps difícils per la nostra llengua, lluitat i empès... Llegir més tot el procés de normalització lingüística d’una manera o d’una altra ens és molt difícil no estar-hi d’acord.

Dit això val a dir que entenc l’ús d’aquest estrany mot dels programadors de la Festhi, que conté la ironia que suposa la recuperació d’un castellanisme gràficament catalanitzat per a referir-nos a un acte que al·ludia a la disbauxa i a una certa vessant grotesca . Es tracta d’un acte reinstaurat experimentalment enguany, que demana justament la inclusió de músiques dins la mateixa línea tot recreant tot allò que estava de moda en d’altres èpoques...i algunes d’aquestes peces tenen connotacions claríssimament franquistes!

Val a dir que la majoria de la gent de la Festhi són d’una generació nascuda després de la mort del dictador i d’aquí s’entén que en alguns comentaris es parli de “desacomplexament”. Potser sí estem acomplexats els que passem de la cinquantena i no entenem que, per a ells, és “històric” el que per a nosaltres pertany a les nostres vivències encara, i no precisament agradables. Hem de saber que la majoria dels nostres pares deien (o diuen!) encara “passacalle” (llegeixi’s amb fonètica catalanitzada-e neutra inclosa).

Amb tot cal dir que els nascuts abans dels setantes encara som molts. Que estem plenament actius la majoria. Que la festa també és nostra i que el que sentim i pensem és també molt important. Per això, en tot cas, i essent conseqüents amb el rigor que solen treballar els components de la Festhi, i del qual en fan gal·la, potser seria important que si s’opta per seguir anunciant “La Passacalle” es fes sempre entre cometes. Potser així s’entendrien més coses. Si, per contra, s’opta per canviar el terme, jo proposo considerar també el que s’usava naturalment entre els músics i gent de les petites poblacions abans no s’extengués o s’imposés el de cercavila, (i que jo de jove també utilitzava), que no era tant el de “passada” com el de “passant”.

El fet que existeixi o no aquest acte és ja tot un altre debat que no voldria entrar-hi i menys en aquest espai. De moment el seu vigor és vulnerable com un nadó i ja veurem quina crescuda i integració tindrà en els propers anys. Dependrà de molts factors. En tot cas ens n’hem d’alegrar tots que la nostra Festa Major sigui actualment ben viva i l’esperit d’instauració, de recuperacions històriques i d’altres activitats ben novelles, mantingui aquesta inmillorable salut.

Concepció Ramió i Diumenge

29 d'agost 2016.01:53h

Respondre

Aquest any s’ha vist el que és aquesta ciutat i els seus ”Passacalle” ... Festa major a tope i una desmesurada mort a l’hospital de la gran ciutat d’igualada.

Que disfruti del... Llegir més ”passacalle” !

J

Jaume

Manlleu

28 d'agost 2016.11:21h

Respondre

Estic totalment d’acord amb l’Antoni Dalmau. Totalment.
No entenc que es recuperi una paraula imposada pel castellà, per a un costum festiu de Catalunya.

J

JS

Igualada

27 d'agost 2016.11:00h

Respondre

100% d’acord. Es aquella obsessió malaltissa de fer exactament la festa q feiem al segle XV fins a punts que arriben al ridícul com tirar-nos pedres sobre al nostre terrat.

m

mariona

Igualada

26 d'agost 2016.21:00h

Respondre

I si traduíssim ”Passacalle”, al Angles?, Que li sembla Sr Dalmau?

i

igualadí

27 d'agost 2016.13:01h

Torna a llegir l’article.

J

Joan Valentí

Igualada

26 d'agost 2016.16:07h

Respondre

Plenament d’acord Antoni!!!
Com sempre els teus escrits, ben ponderats posen les coses al seu lloc.
Afegir que al programa de la Festa Major del 35, -en plena República- hi apareix el terme... Llegir més ”Cerca-vila”.

J

Joan Valentí

Igualada

26 d'agost 2016.14:13h

Respondre

Molt bé Antoni,
Els teus escrits, com sempre, posen les coses al seu lloc.
Hi afegiria que al programa de la Festa Major del 35 - en plena República- s’utilitza el terme ”Cerca-vila”.

J

JosepM Ramonjoan

IGD

26 d'agost 2016.09:31h

Respondre

Hola.
Si l’argumentació que ens presenta en Dalmau és correcta, estic absolutament d’acord amb la seva proposta o conclusió.
Si els catalans no cuidem la nostra llengua qui ho fara?
En... Llegir més resum, i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb el pensament d’un politic i la seva demanda.

J

Joan V

Igda

26 d'agost 2016.09:05h

Respondre

Si no fos perquè la parauleta ve del castellà, ningú es molestaria. Més encara, si fos un mot occità, a molts encara els hi faria gràcia. Segurament altres veurien amb cert gust un mot... Llegir més francès, i fins i tot divertida una paraula italiana. Per descomptat, un terme anglès sonaria modern i alimentaria el cofoisme dels que en general no utilitzen l’anglès. El problema, però, sembla venir de les associacions que s’estableixen amb la llengua castellana. Totes aquestes reaccions en general semblen tenir més aviat una explicació psicològica, que és tractable i, per tant, pot evolucionar favorablement.

E

Eduard

Igualada

27 d'agost 2016.09:24h

Segurament, potser ens hauríem de preguntar per què ens irriten tant aquests noms castellans.

Pot ser que sigui perquè als espanyols els hi tenim més tírria que als occitans,... Llegir més anglesos o italians? Pot ser que sigui perquè històricament sempre ens han donat pel cul els mateixos?

Reflexionem-hi sisplau, reflexionem-hi.

M

Maria Mercè Cantarell Isern.

Santa Margarida de Montbui

26 d'agost 2016.03:01h

Respondre

No cal fer-ne tradició d’un error lingüístic històric. Crec que és millor corregir i dir-ne cercavila.

F

Francesc

25 d'agost 2016.21:48h

Respondre

Bona argumentació del Toni. Respectuosa pero ferma i amb criteri. ... si rectificar es de savis, ja sabem que toca.
Nota: hem costa d’entendre aquest error del govern de Ciu.

G

Gerard

Igualada

25 d'agost 2016.15:33h

Respondre

Completament d’acord!
Espero que la queixa pugui ser aplicada a actes que es fan durant l’any com Igualada Urban Running Night Show, Rec Stores...

Ah, i a Hip Hop vs Contemporany drum... Llegir més batlle, Big Band Fun, Festival Igualada Rock City o Xocoparty, actes de la Festa Major d’enguany.

P

Pere

Igualada

26 d'agost 2016.07:05h

Hi ha una diferència, cap d’aquests noms s’ha catalanitzat i són marques.

G

Gerard

Igualada

26 d'agost 2016.09:48h

Tens raó, Pere, en anglès són marques. En castellà també, però no del mateix tipus. I repeteixo que estic d’acord en posar un nom més adequat a l’essència igualadina.

Clar... Llegir més que un nom com Igualada Night Parade potser no causaria tanta irritació.

M

Maria

Igualada

25 d'agost 2016.14:30h

Respondre

Per què es tolera tan bé un Igualada Urban Running Night Show, o un Rec Experimental Stores ple de food trucks, o un European Balloon Festival, o un Fine Art, o una FourFactors, o un 4DHealth i en... Llegir més canvi que hi hagi una Passacalle fa tant mal? Si es tracta de que ”evitem tots plegats la vergonya de veure la nostra llengua maltractada”, no?

A

Antoni

Igualada

25 d'agost 2016.14:24h

Respondre

Totalment d’acord amb el Sr Dalmau, i entre altres, amb el Sr Llacuna, quan parla del terme ”afany recuperador arqueològic”. No sóc entès en Història, tot i que m’agrada, però potser... Llegir més algun dia podríem tenir un debat asserenat sobre els criteris històrics que prevalen. Tenim una polèmica latent, que no s’arregla, però que algun dia s’haurà d’encarar. Aquí la gent no discuteix el què. Hi ha molta gent que discuteix el com (les formes que es troben a faltar en molts ambients propers a FESTHI), i cada vegada hi ha més gent que qüestiona no l’afany recuperador, sinó l’afany recuperador arqueològic. Era necessari dir PASSACALLE?. Posats a ser arqueològics, ja en podem dir directament PASACALLE, com s’escrivia originalment no? I així seguiríem un autèntic criteri arqueològic. És com la imatge de Sant Bartomeu. Era necessari que fos la reproducció idèntica en el seu estat de conservació que es trobava a principis del s XXI. No seria igualment una bona reproducció històrica, reproduir la imatge de Sant Bartomeu però com devia ser en el seu origen? Si fem una reproducció, ja sabem que no és l’original, i per tant, amb el nom, ja sabem on som. Al meu entendre, no cal fer-ne una de nova però que alhora mostri l’estat de deteriorament que té la primera imatge. És a dir, tenim l’original deteriorat pel pas del temps, i una còpia també deteriorada.
Posats a fer, si mirem fotos dels gegants de la Font Vella, les cares són notablement diferents a com eren originalment. També els haurem de canviar?

m

m.pilar salat agramunt

igualada

25 d'agost 2016.13:11h

Respondre

Molt bon article Antoni. Tampoc canvii ni una coma.
Fa falta seny, respecte i sentit comú.
Felicitats!

M

Marc

Igualada

25 d'agost 2016.13:08h

Respondre

Sota el meu petit punt de vista ho trobo totalment lògic el nom de pasacalle, ja que amb això es diferencia de les típiques cercaviles
fetes any rere any on l’ambient festiu no acaba de fer-se... Llegir més present (si en les colles que hi participen, no en el públic). El passat dilluns vaig assistir al pasacalles i l’ambient, la rauxa i la gresca va dominar tot el recorregut va ser un acte diferent, amb la intenció que el poble estigues més involucrat que mai.
Sisplau deixem-nos de batalles ridícules sobre l’origen d’una paraula quan estem dia rere dia adquirint paraules d’altres llengües que sonen força pitjo que pasacalle.

P

Pandor

Igualada

25 d'agost 2016.20:20h

Gran ambient, sí, però només éreu els de la festhi, ningú més. No tingueu la barra de voler enganyar la gent. Com si es muntés un comiat de solter d’una parella amb 200 amics sota casa... Llegir més vostra a les tantes de la matinada d’un dia laborable, era el mateix. Que sou una bona colla i feu molt de soroll és veritat, però no crec que a ningú dels que hi havia per allí dormint els hi fes gaire gràcia que els hi volessin el son a les tantes de la nit amb els trabucs.

Està clar per on aneu, es vol imposar ara el passacalle per tal de poder tornar a imposar sant Bartomeu festhiu, i quan sant Bartomeu sigui festhiu llavors s’imposarà la genuflexió de tots els assistents sota el toc de flabiol.

Senyors de l’ajuntament, feu alguna cosa i atureu aquesta desgràcia. Ah, no, que els polítics fan cas dels tècnics i els tècnics fan el que els hi manen els polítics. I aquí apareix algú que els hi dóna la feina feta, posant els actes que els hi surt del barret, a costa de trepitjar el que sigui. Però clar, així no cal que fotin ni brot tècnics ni polítics. I mentrestant, anys després d’aconseguir que Igualada no quedi deserta a cada festa major, tornarem a la tradicional rutina oblidada d’anar de vacances durant els dies de Festha major.

N

Núria

Igualada

26 d'agost 2016.12:26h

A igualada la festa major per que la festeja

G

Gil Bendit

Igualada

30 d'agost 2016.12:16h

Que no hi ha ambient festiu a les cercaviles?? Potser deu ser que no hi vas i per això no ho veus.
El que no arribo a entendre és com perquè ningú de la festhi no surten a la cercavila... Llegir més TRADICIONAL??

M

MONTSE

MONTBUI

25 d'agost 2016.12:35h

Respondre

Totalment d’acord amb l’article. Em sembla be recuperar tradicions antigues però no cal arribar a dir ”passacalle”, posar la bandera d’Espanya al gegant i el símbol dels borbons. M’he... Llegir més quedat esgarrifada amb aquestes tres coses aquest any.
Acabarem dient que el senyor que gobernava Espanya fa 50 anys és recuperar la tradició? Una mica de sentit comú!!!!

G

GJ

Berga

25 d'agost 2016.13:26h

Suposo que es refereix al Toisó d’Or, que no té res a veure anb els Borbons, sinó amb els Ducs de Borgonya. Dels borgonyons va passar als Habsburg, en temps de l’emperador Maximil.lià, amb... Llegir més branca hispànica i branca austríaca. Des de la desaparició dels Habsburg hispànics, la cosa està dividida entre els Borbons hispànics i els Habsburg austríacs. Em sembla molt bé que a vostè l’horroritzi, però no és signe dels Borbons...

P

Pandor

Igualada

25 d'agost 2016.14:08h

L’actual ”Gran maestre de la Orden del Toisón de Oro” és un tal Felipe VI de Españñña. L’origen serà el que vulguis, però qui el porta ara és aquest senyor (concretament el TEU... Llegir més rei).

M’agrada comprovar que des de Berga ens donen lliçons en els comentaris de Passacarrers (ai, pasacalles), des de Reus sobre processons i des de Vilafranca sobre protocols. Tot d’acòlits repartits arreu. I la resta d’ITV’s de la FESTHI a il·luminar-se amb les altres ciutats per definir el futur d’IGD. Aquí som com som, una colla d’incultes, però fins ara festius (que no festhius) i feliços. No tindrem la patum, ni sant Félix, i què????

Hi ha dites que tenen poca historia però que expliquen el que ha passat aquí: La festhi s’ha passat de frenada i els hi han clavat un gol per l’escaire. Però clar, ells responen amb una de més tradicional: Ens voldran fer combregar amb rodes de molí.

P

Pepe

igualada

25 d'agost 2016.11:21h

Respondre

Por una vez que se hacen bien las cosas han de salir los talibanes a marear la perdiz.
Animo y para el próximo año, con suerte, montáis una becerrada.

p

pep

Igualada

25 d'agost 2016.10:12h

Respondre

Cristina, totalment de acord amb tu, som uns hipòcrites!
Després posarem qualsevol event en Anglès i tot es molt guai.
Diguem les coses per el seu nom, ESTEM PERDEN EL NORT, SR DALMAU, SOM UNS... Llegir més HIPOCRITES MANIPULADORS! I VOSTE EL PRIMER!!!!

F

Francesc

Igualada

25 d'agost 2016.09:59h

Respondre

I això és el que passa quan per l’avidesa de ”recuperar”, passem per sobre de tots i tothom sense conciliar ni considerar la opinió d’altri. Una victòria més de la FESTHI?

P

Pere

Igualada

25 d'agost 2016.09:51h

Respondre

Totalment d’acord Antoni. No calia agafar precissament aquest mot d’un moment històric molt determinat. El mot ”Passada” seria molt més adequat i correcte. La FESTHI proposa i... Llegir més l’Ajuntament disposa. Penso que cal valorar l’energia productiva de la FESTHI, tot el que té de positiu i que aporta l’entitat a la festa, però des de l’administració cal encarrilar segons quines pulsions -més personals, que no pas del gruix de l’entitat. El mateix passa amb els nous gegants, pressumptament recuperats o replicants del vells gegants igualadins. Penso que no calia convertir en monarques o reis uns gegants vells que no ho eren. Només cal que repassem les imatges disponible. Els gegants vells no duien corona ni el moltó d’or que apareix en el collaret de l’ordre del Toisó d’Or, que concedeix la monarquia espanyola. No volíem la república catalana? doncs no cal que potenciem aquests símbols que poc tenen a veure amb els valors democràtics, per més que la FESTHI vulgui reis. El gegant vell vestia de noble i la geganta vestia segons els criteris estètics de l’època. I no parlem del cinturó i espasa i l’aparença de bandera espanyola, com el propi vestit del rei, que ben bé, sembla sortit de la selecció espanyola. Per ser positius, proposo que en la propera festa major es rectifiqui, i com a mínim se li digui ”passada” i que es modifiqui el color del cinturó i es retiri el Toisó d’Or. Per la resta, felicitats per la feinada i l’energia posada!

P

Pau Llacuna Ortínez

Igualada

24 d'agost 2016.21:50h

Respondre

Antoni, totalment d’acord. Però hi vegades, que amb l’afany recuperador arqueològic, el llegir ens fa perdre l’escriure.

P

Pep

Igualda

24 d'agost 2016.21:36h

Respondre

Molts he pensat el mateix i ens ha irritat tan com al Toni veure aquesta paraula escrita al programa de la Festa Major i a tots els rètols de trànsit de la ciutat, tot i que no tenim els arguments... Llegir més i el seu bon escriure.
Gràcies Toni per a fer-ho públic.

F

Francesc Salat i Agramunt

Igualada

24 d'agost 2016.21:27h

Respondre

Quina alegria el teu article sobre el ”passacalle”, Antoni. Estic tentat de dir que ha estat un ”aliviu”. A molts s ens van posar els pels de punta al veure-ho escrit.

J

Joan Giner ITV

Igualada

24 d'agost 2016.21:13h

Respondre

ah! Sr. Dalmau, hi ha gent que per tal de recuperar el que sigui es ven l’ànima al diable.

D

Dr Zivago

24 d'agost 2016.20:17h

Respondre

Molt dur! Un barbarisme, sisplau, amagueu les criatures!!

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

24 d'agost 2016.19:50h

Respondre

Absolutament d’acord!! No hi afegiré ni una sola coma!!

T

Toni

Igualada

24 d'agost 2016.19:47h

Respondre

Em sap molt greu, però la meva decisió i de diverses persones més, ha estat la de no particpar-hi... potser un altre any?

C

Cristina

Igualada

24 d'agost 2016.18:03h

Respondre

Així que podem acceptar i fins i tot introduir a la nostra llengua ”selfie”, ”hardware”, ”mozzarella”, ”brownie”, ”mojito” o ”spoiler” però no ”pasacalle”? Tot té un... Llegir més límit... no ens ha de fer tanta por el castellà, al cap i a la fi és la nostra llengua veïna.

J

Joan

Barcelona

2 de setembre 2016.10:15h

Diria que no és el mateix. ”Selfie es refereix a quelcom nou, és una autofotografiía feta amb un telèfon mòbil; aquesta acció ha aparegut ja amb el seu terme en anglès i veig difícil la... Llegir més seva catalanització; àdhuc alguns han començat a emprar-lo per a qualsevol foto feta a una persona, encara que la faci un altre. Hardware està en procés de catalanització com a ”maquinari”, que sona estrany al principi, però que és una definició perfecta (”programari” ha tingut més sort i està prou més estès). Mozzarella és un formatge italià que crec que no s’hauria de rebatejar; té un nom propi. El mateix passa amb ”brownie” o ”mojito”, que al•ludeixen a preparats específics. Sí que es podria buscar un terme per a ”spoiler”, no crec que fos gaire difícil. En resum, totes aquestes paraules (excepte la última, que al.ludeix a una acció que ja existia abans, però no tenia un terme tan específic) vénen d’àmbits aliens al català i és fins a cert punt normal que mantinguin el seu nom original.
Quant al terme ”passacalle”, crec que és absurd ressucitar-lo quan ja teníem cercavila normalitzat. No estic gens d’acord en canvi que s’empri el barbarisme ”guixeta”, que curiosament és un invent popular, per substituir “taquilla” o bé “finestreta”.
Al meu parer, per al català és més perillosa la substitució dels termes normals de tota la vida per paraules estrangeres perquè són més “guay”, promogudes moltes d’elles per la publicitat i el comerç. Així aviat haurem de dir “cupcake” per comptes de magdalena i “focaccia” per comptes de coca.

J

Josep

IGD

24 d'agost 2016.17:46h

Respondre

Estem de sort que encara algú toca de peus a terra, quin fart!

Gràcies!

L

Lluïsa Avante

Igualada

24 d'agost 2016.17:39h

Respondre

Totalment d´acord, Antoni. Des que ahir ho vaig sentir per primera vegada que li estic donant voltes. No hi veig cap raó històrica ni cap justificació lògica. No sóc historiadora, però he... Llegir més viscut la normalització lingüística i l´esforç que ens ha suposat.

A

Albert

Ex-ITV

24 d'agost 2016.17:29h

Respondre

Plenament d’acord. Sembla que ens estem tornant una mica bojos i acceptem qualsevol cosa perquè ens diuen que és històric ,antic , autèntic,..

R

Rosa

Perelló

24 d'agost 2016.17:16h

Respondre

Hi estic totalment d’acord. Tant com ha costat i costa mantenir la nostra llengua!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.