Dilluns, 11/4/2016
2002 lectures

Aquest article (no) us canviarà la vida

Un matí, a la vora del riu, vaig veure passar un gitano a cavall, vestit amb una jaqueta Adidas de les velles, mussitant una dolça melodia aflamencada. En aquell moment hauria d'haver sigut fotògraf. O Buñuel. Tot i que es veu que és molt comú, aquella estampa entranyable i surrealista em va fer sentir que explotava l'espai-temps. Jo en tinc dues, de jaquetes Adides de les velles. I sovint porto barret. A vegades, a la discoteca, un gitano el nom del qual no recordo, em parava i em deia si li deixava el barret, perquè es veu que els partriarques el fan servir molt. PUM. Meravelles i misèries del capitalisme, que aconsegueix que un gitano a cavall, i un catalanet de classe mitja alta que es creu mig-negre portin la mateixa jaqueta, però segurament no coincideixin en cap més encreuada en les seves respectives vides.

La gent com jo, si és que això vol dir alguna cosa, tenim un important cacau mental amb el racisme (i amb el masclisme, i amb l'euro-centrisme). No volem ser gens racistes, ni classistes, però ens sorprenem sent-ho més sovint del que ens agradaria. Jo escolto flamencs i jazz i hip-hop, i és com si ja tinc un "cupo" (?) complert, i sovint penso que la meva aura conté un cartell lluminós que posa "SÓC AMIC DELS POBLES DEL MÓN", mentre m'enfado amb els adolescents del parc de sota-casa perquè escolten reggaeton a tota llet i vesteixen com els negres que tant admiro de les pelis de Spike Lee. Quan feia de vetllador en col·legis de primària. sempre em volia fer amic dels nens marroquins, que sovint eren odiats pels fills dels immigrants andalusos, alguns pares o avis dels quals es van considerar repudiats pels nostre pares o avis perquè els feien el buit. Són els anomenats "xarnegos" que van provocar un enfrontament dialèctic entre Gabriel Rufián y Justo Molinero fa quatre dies. Les ramificacions de la desconfiança són complexes i punyeteres.

El cacau mental no s'acaba aquí. Fa un parell d'anys vaig estar a la Vall de Riff, al Marroc, i vaig aprendre que la majoria de marroquins que viuen a Igualada són berbers (o més concretament rifenys), que es veu que no són àrabs, sinó descendents dels habitants originaris de la regió, i amb els àrabs s'hi porten bastant malament.

Hòstia! I ara qui són els BONS?  #humornegre

Podria escriure sobre totes aquestes reflexions al diari sense ser víctima de la censura, pròpia o aliena? I si en la meva croada contra els nostres propis racismes fos acusat de racista, jo, l'amic dels pobles del món que alhora odiava els quillos de l'institut perquè em titllaven de "catalufo" i n'era racista tot i que som de la mateixa raça, però ells també ho eren amb mi, que tenia més privilegis pel fet d'haver nascut català, i en una família bastant afortunada?

Mentre tornava cap a casa en bicicleta pel barri adober (que quan no està ple de Foodtrucks, i de botigues efímeres de consum radical és un barri d'allò que en diem "desfavorit") he vist dos nanos asseguts en un portal, amb pinta de rappers (o de swaggers) tremendament avorrits, i pensava que en faria un programa de ràdio, on els donaria veu, i els preguntaria, d'igual a igual: Us agrada, que parlem benintencionadament de vosaltres als diaris, i a les ràdios, sense preguntar-vos? Us agrada, que us fem servir de subjecte polític, tant a les bones, com a les dolentes, sense fer-vos-en mai partíceps? Joder, us mola Gran Hermano? Us sembla Igualada una merda absoluta? Trobeu que el cus-cus que em faig jo a casa és una heretjia? Creieu en Déu? Espanya o Catalunya? Barça o Madrid? Creieu que ballo com un negre? EH? Heu llegit mai Josep Maria Espinàs? És "moro" un apel·latiu despectiu? Conviden els vostres germans petits a les festes d'aniversari els seus companys de classe? Penseu que sóc un gilipolles?

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.