No se m'acut cap títol cridaner per a aquest deliciós article sobre l'Internet i la vulgaritat!

A veure, jo no estic en contra de la felicitat ni res, però de tots els fenòmens lamentables que Internet ha introduït a les nostres vides, el que més m'irrita és el de la felicitat compartida en forma de fotomuntatges estúpids. N'hi ha que em fascinen especialment, especialment aquells que la gent utilitza per donar ànims un dia anònim qualsevol: "FELIZ MARTES!", resa una foto que conté una tassa de cafè i un ram de flors. Desolador, amics. Als 4 primers dies de la setmana, la glòria els ve un pèl gran, opino humilment, no sé explicar-ho millor. No m'imagino  Jesucrist ressuscitant un dimecres qualsevol d'Octubre. Bé, és cert que els dimecres fan Champions, però em fa molta ràbia aquest viratge cap a aquesta felicitat naïf i supèrflua que a sobre sembla que ens absolgui de l'esforç per fer coses autènticament útils per a millorar les nostres vides i les de la gent del nostre voltant. El món és ple de fills de puta que omplen les xarxes socials de bones intencions i frases fetes que suposadament han sigut declamades per grans ídols del pop. M'hi jugo un ramat de dromedaris transexuals que l'escrit que postejaré, atribuït mil i una vegades a Bob Marley, NO l'ha escrit ell.

“Puedes no ser su primero, su ultimo o su único. Ella amó antes y puede amar de nuevo. Pero si ella te ama ahora, Que otra cosa importa? Ella no es perfecta -tu tampoco lo eres, y los dos podrán nunca ser perfectos juntos, pero si ella te puede hacer reír, hacer que pienses las cosas dos veces, y puede admitir ser humana y cometer errores, Hazla tuya y dale lo más que puedas. Puede que ella no piense en ti cada segundo del día, pero te dará una parte de su cuerpo que sabe es frágil - su corazón. Así que no la lastimes, no la cambies, no la analices y no esperes más de lo que ella pueda dar. Sonríe cuando te haga feliz, déjale saber cuándo te enfurezca y extráñala cuando no esté ahí.”

En Bob Marley tenia un puto FOTOLOG i ningú m'havia avisat o com va? Escrivia articles a la Super Pop? O un dia va fer aquest discurset i un fan ho va gravar en un magnetòfon portàtil i ho va conservar como "paño en oro"? Perquè jo no sóc cap expert en Marleyanisme, però aquesta diatriba adolescent no fa pinta de ser la lletra de cap cançó seva.

I què me'n dieu ,d'aquesta proclama que suposadament va dir el bo d'en John Lennon?

"Cuando fui a la escuela, me preguntaron que quería ser de mayor. Yo respondí: "feliz". Me dijeron que yo no entendía la pregunta, y yo les respondí que ellos no entendían la vida.?

Algú es creu que un nano de 5 anys es marcarà una vacil·lada així a P5 i no sortirà rebentat a hòsties de la classe pels seus propis companys? Una mica de decència, per favor. Ara bé, us imagineu que les dues coses fossin certes? Haha. Em vindríeu a cremar la casa o què? Si fossin veritat, seria jo que cremaria tots els seus vinils (només en tinc un de cada). Bé, diu que demà no plou, i que cap a les dues del migdia farà 20 graus. Que passeu un bon dimecres de llum i de colors, estupendus!

4 Comentaris

R

RO

7 de novembre 2015.17:49h

Respondre

Guai!!! Digne de ser compartit a les xarxes socials, o no.

M

Montserrat

Igualada

6 de novembre 2015.09:46h

Respondre

Marc,
Por fin es viernes!!

P

Pilar

Igualada

5 de novembre 2015.16:45h

Respondre

Molt bo Marc, ets un crack!

M

Molt Fan

5 de novembre 2015.15:19h

Respondre

hahahahahahahahahahaha m’ha encantat l’article Marc. vivim a l’era de Mr. Wonderful....enfi, feliz miércoles :D

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.