Jo opino que opinar és molt important

Un opinador més a la xarxa? Oh, no!

Jo, sabeu què? No sé si en tinc gaire d'opinió. Els fets passen volant per davant dels meus ulls i els llegeixo derrapant mentre m'arriben mails, avisos varis, i hashtags a tutiplén desitjosos de rebre, oh sí, el meu amor infinit. És molt important que cada dia faci un tuit aconsellant a l'entrenador del Barça, als president d'alguns països, i als usuaris de diferents religions, que mentre sucava el croîssant al cafè amb llet he tingut vàries revelacions imprescindibles, siusplau compartiu-ho al vostre mur quant abans millor, i fins la propera. Hehehe.

No, ara seriosament. Estic sempre a dos dits de prendre partit sobre qualsevol cosa. Quan tinc una opinió suposadament ferma, sempre arriba l'hora en què llegeixo un article on se'n fa mofa i penso: OH, una mica de raó sí que la té. El budisme mola! Però al cap i a la fi, la mort de l'ego no ens mena cap a la homogènia adotzenadora i a una actitud passiva envers el món? Ho dic així a grosso modo, com pensant en veu alta, i que serveixi com a exemple, que jo me n'he llegit quatre coses i la meitat les oblido.

Dit això, no trobeu que a Podemos li va a la mida allò de "que torna el centre, el centre on the rocks" de la Trinca? I l'Iniesta? Està moix com una sardanista coixa. Mentre escric això, a l'Spotify sento que diuen si "no se te da bien decir perdón? Díselo con una canción" i jo penso que potser una mica idiotes sí que ens hem tornat. 

Ja era una mica això, no? Al final resulta que sí que en tinc unes quantes, d'opinions. Que torni en Laporta!