Gràcies SEM, gràcies Hospital d'Igualada

El passat 27 d'agost a les 10,45 la meva nebodeta més petita, de tres anys, la Mar, em va convulsionar als braços. Tinc 48 anys i no havia vist mai unes convulsions, és la imatge més trista que he vist a la meva vida i els moments de més pànic que he viscut. Després de tres dies encara em ve al cap cada segon de la seva carona, una nena preciosa, simpàtica, feliç... una nena que em té el cor robat des de que va venir al món. Vull agrair la rapidesa de l'ambulància i l'atenció rebuda en tot moment pels professionals del SEM i d'urgències de l'Hospital d'Igualada que ens van atendre, la van explorar i la van cuidar. Paraules carinyoses que la reconfortaven després del shock que va patir, mirades cap a ella plenes de tendresa. Gràcies a cada un de vosaltres per haver estat allà i moltes gràcies per la feina que feu. En nom de la familia Riba gràcies per haver-nos cuidat a la Mar de la manera que ho vau fer.