Les millores de l'A-2

Cada dia faig el mateix trajecte, Igualada-Esparreguera. Jo, i tots els meus companys de viatge hem patit durant 11 mesos el tall del bruc d'un carril, o les beneïdes obres d'asfaltatge. D'aquestes últimes volia fer una reflexió, amb les obres tots hem de tenir paciència, perquè és una millora. Ara bé, quan les obres acaben i veus que no ha millorat res, o que estava millor abans... alguna cosa falla. Senyor Alcalde, perquè no es queixa? No ha agafat l'A-2 amb pluja? (és molt, molt interessant...) Es veu perfectament els talls de l'asfaltatge nou amb el vell. El vell és carretera eixugada, i el nou és carretera molla plena de tolls. És vergonyós l'estat en què han deixat aquest tram de l'A-2, ara sí que és un perill, i no pels camions, o la sinuositat. Paguem a empreses per asfaltar i fan la feina de qualsevol manera i ja ens va bé. O perquè no tenim definits uns criteris i unes característiques, ha de ser ferm, que dreni, i apart cap a un lateral, etc... no sé, jo a la meva feina no puc fer les coses com em ve de gust, les haig de fer com s'acorden. No voleu dir, potser, que el que acorda les coses, no en te ni idea de les necessitats dels que passem cada dia per allà? Potser perquè està en un despatx i no té ni idea sobre què està autoritzant a fer... al senyor que li ha donat el vistiplau, li diria que m'agradaria molt que contractes als mateixos per fer-li reformes a casa, aviam què passaria llavors... No tot s'hi val, aquí es juga amb les vides de milers de persones que passen cada dia per aquesta carretera, per això reclamo seguretat. També es paga amb els meus impostos, i vull que si l'empresa que s'ha contractat no ho ha fet bé, es tingui en compte i com a la canalla, ho torni a repetir fins que li surti bé. I per acabar, si el que ho ha fet malament és l'administració recordar-li que li paguem el sou, que ho faci bé, que facin uns protocols i uns procediments molt específics, perquè no ha de tenir les mateixes característiques una carretera a San Javier (Murcia) que al Bruc (Catalunya). El problema alhora de la veritat és que ningú farà res, i serem els que fem el trajecte cada dia els que patirem les conseqüències. A la meva dona ja li he dit que si em moro pel camí, que denunciï a foment, i a qui calgui.