"Ciutadans de segona"

Volia dir el meu nom, però prefereixo ser anònima. Sóc de nacionalitat dominicana, tinc 30 anys i resideixo legalment a Catalunya fa 15 anys, literalment la meitat de la meva vida, llicenciada en dret en aquest país, col·legiada al Col·legi d’Advocats de Barcelona, parlo català, la major part dels meus amics són catalans, la meva parella és catalana... És a dir, la meva vida és a Catalunya.

Puc dir que estimo dos països i quasi sempre em sento igual que els altres catalans. Però quan he d'anar a renovar el meu NIE a la policia Nacional d’Igualada (C/ Prat de la Riva, 13), comprovo que no sóc igual malgrat que jo, com tots els catalans, treballo i pago els meus impostos. A la policia Nacional d’Igualada els ciutadans amb nacionalitat espanyola disposen d’una sala d’espera diferent a la sala d’espera dels estrangers, no entraré a parlar de les condicions de cada sala, a excepció que una és tres vegades més gran que l’altra, endevineu quina. I tampoc vull explicar que els ciutadans de la sala més petita no disposen del servei de sol·licitud de cita prèvia (telefònica o telemàtica), per aquest motiu han d'anar a fer cua el més aviat possible per poder agafar cita; per aquest motiu la quantitat de ciutadans de la sala més petita és més gran, ja que els de la sala gran podem anar a l’hora exacta de la cita i marxar.

En alguna ocasió he parlat sobre això amb alguns amics; la majoria em diuen “que fort, hi he anat moltes vegades i no ho havia pensat”. I jo els entenc; de vegades no som conscients de situacions com aquestes fins que no les patim en pròpia carn. Des del meu punt de vista, potser influenciada pels moviments pro igualtat de dret, la segregació espacial, en aquest cas de tipus racial o d'origen (art. 141 CE) és un clar exemple de discriminació, així ho reconeix la Constitució Espanyola. Aleshores es pot considerar discriminació el fet que uns ciutadans disposin d’una sala d’espera diferent amb millors condicions que la sala d’altres ciutadans. El punt 13 de la Directiva 2000/43/CE del Consell, de 29 de juny de 2000, relativa a l‘aplicació del principi d’igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic, estableix que la “prohibició de discriminació s’aplicarà així mateix als nacionals de tercers països i s’entén sense perjudici de les disposicions que regulen l‘entrada i la residència dels nacionals de tercers països”. Amb aquesta mesura s’està fomentant la discriminació i el racisme, destinar llocs separats per raó d’origen envia un missatge que són persones diferents. M’agradaria dir que és la primera vegada que escric sobre el tema, però no és així. Lamentablement fa cinc anys, quan vaig anar a renovar el meu NIE, va ser la primera vegada que vaig ser conscient d’això, en aquest moment vaig escriure aquest mateix article, en aquell moment potser estava més indignada i vaig afegir altres afirmacions. Fa cinc anys també vaig presentar una queixa al Síndic de Greuges al·legant el mateix, vaig rebre resposta en la qual es deia que era competència estatal “els de Madrid”, però durant aquest cinc anys i amb la meva experiència com advocada he comprovat que no totes les comissaries (Policia Nacional) a Catalunya fan aquest tipus de segregació, fins i tot he preguntat per veure a què es deu que alguns llocs ho fessin de diferent forma. “És competència del cada comissaria”. Que per què he esperat cinc anys per tornar a escriure? Perquè he tornat a renovar el NIE i m’he recordat que sóc una ciutadana de segona. Possiblement el meu error ha estat creure que era igual que els meus amics o els meus companys de feina i que si érem iguals tindríem els mateixos drets.

Anònima de segona