TORNAR
PUBLICITAT

Amb el comerç local, i el comerç local amb nosaltres

societat
Divendres, 26 juny 2020. 09:57. Carola Arcal
PUBLICITAT

Anar a comprar amb nens és una experiència estressant per a tothom, es compra ràpid i amb l’atenció dividida, ells s’avorreixen i molesten botiguers i compradors, i sol acabar amb crits i càstigs poc constructius per ningú; jo no conec cap mare o pare que vagi a comprar amb nens si té la opció d’anar-hi sense, és una cosa que fem per necessitat. Avui dia comprar per internet ens facilita molt la feina, es pot fer quan ells ja dormen, des d’on sigui, emprovar a casa i retornar. T’estalvies rondar per no-se-quantes botigues,esbroncar nens que corren pels passadissos o es fiquen dins dels vestidors quan no toca i disculpar-te amb clients i dependentes. I en època COVID, on la distància social -que ells no comprenen- és la norma, les facilitats es multipliquen per deu. Malgrat això, a mi m’agrada triar i remenar, i sobretot m’agrada que tothom es pugui guanyar la vida i que el món no quedi, cada vegada més, en mans de quatre multi-nacionals en detriment de moltissima gent que fa bé la seva feina però que no hi pot competir. És per això que aquest matí he sortit a comprar roba pels nens amb ells. En una botiga, precisament de moda infantil, m’he posat a mirar roba prop de la porta perquè els nens juguessin lluny de les caixes i dels altres clients; mentre els mirava de reüll, es movien entre el replà de l’entrada i l’esplanada de davant de la botiga.El meu fill de quatre anys ha creuat un moment la porta cap al carrer, i abans que el pogués avisar, he sentit una veu des de lluny: ”Mira, se’ls escapa un nen i ni ho veuen!”. Lluny d’avisar-me perquè el nen no prengués mal, una dependenta comentava la jugada amb una clienta, ben fort, al mig de la botiga. No hi he trobat cap intenció d’ajudar en el comentari. Li he contestat que si que ho veia, i ella ha girat el cap cap una altra banda, ni una disculpa, ni un comentari empàtic. Hem acabat la compra de-pressa, jo avergonyida i trista, els nens ni se’n han adonat, la dependenta no s’ha disculpat. Un cop a casa , encara no entenc què porta algú a criticar els altres en públic, enlloc d’ajudar-los. També penso que si hagués fet les meves compres on-line tot això no m’hagués passat. Però jo seguiré comprant a comerç local, esperant que el mateix sentiment de comunitat que em porta a passejar per les botigues de barri, empenyi els altres a ajudar-me enlloc de criticar-me la propera vegada que se’m escapi un nen.

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.