TORNAR

Concentració contra la massacre a Melilla

societat
Dimarts, 28 juny 2022. 15:30. Igualada Acull i Unitat Contra el Racisme i el Feixisme
PUBLICITAT

Dilluns al vespre ens aplegàvem davant l’Ajuntament un centenar de persones que, pràcticament, ens havíem autoconvocat per donar resposta als fets que s’han donat a Melilla aquests darrers dies, amb més de 30 morts, però -sobretot- per denunciar una actuació execrable en el tracte dispensats per part dels guardians de la frontera, la d’Espanya i sobretot la del Marroc, a l’entrada massiva d’immigrants subsaharians, donant-los un tracte ben diferent dels propiciat a milers de ciutadans d’Ucraïna que fugien de la guerra i als que vàrem obrir els braços i les portes de la administració per facilitar-los tot tipus d’ajut humanitari i documental. Aquests eren subsaharians que fugien de la guerra al Sudan. O és que només es dona acolliment segons de quin país estiguin fugint de la misèria?. És que hi ha refugiats de primera i refugiats de segona?.

En el decurs de la concentració es va llegir un manifest: No ens podem quedar indiferents davant de la situació que han viscut a Melilla unes persones que només buscaven una vida digna. Com van dir els nostres companys del Moviment “REGULARIZACIÓN YA” en la seva manifestació del dia 25, no hi entra en un comunicat tota la ràbia i la impotència de veure com les vides migrants, les vides negres, poden patir tanta violència per part d’uns Estats que, al mateix temps, són responsables de la manca de vies segures per accedir a la seva Europa Fortalesa, i la ironia és que aquestes actuacions criminals s’anomenen “acords de cooperació”.

No es pot sumar tanta crueltat ni manca d’humanitat en una actuació finançada amb diners públics. Com pot un Govern que s’autoanomena democràtic, mostrar tanta inhumanitat i aplaudir aquestes actuacions? Com és possible que Europa financi amb els seus “fons per a la migració” aquestes organitzacions armades policials del Marroc?.

No podem deixar de dir les coses pel seu nom. Això és racisme institucional. Cap govern hauria actuat així amb els refugiats ucraïnesos, perquè aquests els consideren “seus”. Només ho fan amb la població negra, musulmana, la mateixa que deixen abandonada, tot lliurant el Sàhara al control marroquí i repartint-se el continent africà com un pastís per tal d’enriquir el “benestar europeu”.

Entre les persones que van intentar creuar la tanca de Melilla, hi havia sol·licitants d’asil, persones que fugen de la persecució al seu país d’origen, i persones obligades a marxar per la misèria que causa l’espoli que el països europeus ocasionen en els seus territoris.

Des del dolor per les víctimes i l’energia de la indignació, mostrem el nostre més profund rebuig a les polítiques de mort que en aquest nou episodi han assassinat a més de trenta persones i n’han ferit moltes més.

Al final s’ha recordat que estàvem en campanya de recollida de signatures per una ILP que permeti la regularització de les persones que encara tenen problemes d’indocumentació per mor de la injusta Llei d’estrangeria.

I també s’ha fet un minut de silenci en memòria de les víctimes així com s’ha donat públicament el condol a les seves famílies, tot i que algunes d’elles viuen lluny i potser els hi costarà saber que els seus s’han deixat la vida pel camí. Primer son les vides humanes, calia un record.

També s’ha llegit una colpidora carta de Mn Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger que sempre denuncia les injustícies i és una veu diferent de les que ens arriben en nom de l’Església.:

 

Carta de l’arquebisbe emèrit de Tànger

“No em preguntis quants han estat els morts, tampoc quants n’han resultat ferits. Centenars, diuen, cent amunt cent avall, a qui li importa?

No preguntis com han mort. No preguntis si aquestes morts haurien estat evitables. No preguntis per responsabilitats en aquest crim contra uns joves africans sense drets i sense pa.

No preguntis..

La culpa es dels morts. Els violents són els morts. Els responsables són els morts. Les autoritats dels pobles sols poden felicitar-se per haver aconseguit que els violents estiguin morts, que els sense drets estiguin morts, que els sense pa estiguin morts.

Y es feliciten, i s’aplaudeixen, i s’animen a continuar matant a joves africans sense drets i sense pa.

I el periodisme calla, no denúncia, ni tan sols informa...

I la consciència calla: com si Al·là beneís a qui maten els pobres, com si a Déu no li importessin els pobres que assassinem; com si els amos del poder que ens oprimeix fossin també els amos dels nostres drets, del nostre pa, de les nostres vides.

Jo no puc dir que els responsables d’aquestes morts son els Governs d’Espanya i del Marroc; jo no puc dir que els governs d’Espanya i del Marroc tenen les mans tacades de sang; jo no puc dir que els Governs d’Espanya i del Marroc omplen de víctimes un fred, cruel i perllongat corredor de la mort. No ho puc dir, però ho puc pensar, i és el que penso.

Adoradors del diner a un cantó i altre de la frontera. Adoradors del poder a un cantó i alter de la frontera. Adoradors de la mentida a un cantó i altre de la frontera. Violadors de pobres a un cantó i altre de la frontera. Herodes i Pilat s’han posat d’acord per matar aquest “Déu per Déu”, que són els pobres.

Mn Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger.

 

 

L’acte ha clos amb el crit de : SENSE PAPERS NO HI HA VIDA DIGNA. I CAP PERSONA ÉS ILEGAL.

Igualada Acull i Unitat Contra el Racisme i el Feixisme


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.