TORNAR
PUBLICITAT

Crònica d'una ocupació singular (2): Dilluns 25 d’abril nit. El pla

Divendres, 20 maig 2016. 03:00.

 

A la nit vaig anar a l’habitació, havia de recollir algunes coses: mudes i roba per a l’endemà, la cartera del meu marit amb els estris d’escriure i les medicines, la ràdio, que sempre fa servir abans d’agafar el son…

Així que l’agafava de damunt de la seva tauleta de nit,  vaig veure la llarga cua de la rata que sortia per la part inferior del radiador. Amb una llanterna vaig mirar  per sobre i, efectivament, aquella rata em mirava fixament mentre amagava la cua amb la intenció de passar més desapercebuda. Val a dir que, tenim uns radiadors de disseny que no tenen els mòduls que estem acostumats a veure, són com una caixa tancada amb una reixeta superior i un espai a banda i banda, també tancat per on hi passen el tubs de l’aigua.

Aquella rata em va portar a la memòria un fet que ens va passar ara deu fer uns 30 anys:

Estàvem de vacances en un pis de Ca l’Americano a la Llacuna. Portàvem uns dies que veiem cagallonets de ratolí per tota la casa, però per més que el buscàvem no apareixia per enlloc.

Una nit vaig sentir un soroll a la cuina, m’hi vaig arribar i vaig veure un pot tombat boca terrosa dins la pica. Aixeco el pot i veig el ratolinet esporuguit. Jo, sense pensar-ho, torno a deixar el pot boca avall amb el ratolinet a dins i camino decidida cap a l’habitació per tal de continuar dormint.

L’endemà al matí, així que es va despertar el meu marit li vaig dir:

-Mira, avui tinc ganes de fer de dona de la casa tal com toca.

-Que vols dir? –va preguntar

-Saps el ratolinet que buscàvem?

-Si…

-Ja el tinc localitzat

-I…? –va preguntar ell.

Vaig agafar un diari i el vaig cargolar ben recargolat a manera de bastó, li vaig donar. El vaig acompanyar fins a la cuina mentre li explicava el que havia passat aquella nit.

-Aquí és on entres tu –li vaig dir.

-Què haig de fer?

-Matar-lo! Però... un moment, que avui tinc ganes de fer el meu paper tal com mana la tradició.

Mentre agafava una cadira de la cuina i pujava al damunt, vaig dir:

-Ja pots aixecar el pot i matar-lo.

Efectivament aquell dia cadascú de nosaltres va fer el seu paper com pertocava. El meu marit perseguint el ratolinet amb l’improvisat bastó i jo, damunt la cadira xisclant com una histèrica.

Efectivament, va matar el ratolinet i el va tirar pel balcó.

Bé, tornem a la rata que ens ocupa

Demano auxili a la meva germana que viu al costat i va venir junt amb la seva filla. Ens vam tancar dins l’habitació amb la rata mentre la meva germana molt seriosa va dir:

-No ens precipitem… hem de fer un pla.

-Què vols dir?

-Ara sabem que està dins el radiador,  hem de trobar la manera d’agafar-la així que vulgui sortir.

Les tres ens vam posar d’acord. Vam posar una bossa de plàstic sota mateix on hi havia la rata i també l’única sortida que tenia. Vam donar cops al radiador i efectivament la rata va caure dins la bossa, però… com tancàvem la bossa sense que ens mossegués o s’escapés? 

La rata va tornar a ficar-se dins el radiador mentre nosaltres anàvem rumiant la manera d’enxampar-la.

Aquesta operació es va repetir tres vegades fins que la rata se’ns va escapar i va anar a amagar-se dins l’altre radiador de la cambra, situat a la paret del davant.

Era evident que aquell pla no funcionava.

-Un altre pla –va dir la meva germana.

Vam passar al pla B.

Amb molta cura, la meva germana i la meva neboda van anar segellant amb plàstics i cartrons tot el radiador, que va quedar ben tapat fins a terra.  Jo feia de suport amb la cinta aïllant i les tisores.

Estàvem segures que teníem la rata assetjada, i convençudes que l’endemà al matí podríem aplicar un pla C.

Amb tot això, els marits, asseguts als seus respectius sofàs, a la rereguarda, per donar seguretat i vigilar que l’enemic no s’escapés  del seu empresonament  i ens agafés per sorpresa. Ells sempre a punt per passar a l’acció si fos el cas. Tot i que sabien del cert que, amb nosaltres a primera línea, el cas difícilment es donaria.

De fet és ben cert que nosaltres, les dones, els assumptes domèstics els tenim més per la mà.

 

Continuarà...

 

 

Podeu seguir la "Crònica d'una ocupació singular" en els següents enllaços:

- Crònica d'una ocupació singular (1): La rata

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.