TORNAR
PUBLICITAT

Crònica d'una ocupació singular (1): La rata

Dimecres, 18 maig 2016. 03:00. Anna Vila Badia
PUBLICITAT

IndicisAlgun diumenge al matí, quan la meva filla deficient encara dorm, faig una neteja general de la casa. Escombro, trec la pols, i finalment frego. Quan ho faig, obro finestres, balcons i la porta del cancell perquè s’airegi la casa i de passada el terra quedi sec més ràpid.

La nit de diumenge al dilluns vaig sentir un soroll per allà a la cuina. Com altres vegades no en vaig fer cas, perquè de tant en tant es desprèn un tros de guix de l’antic sostre i cau damunt el pladur nou. Val a dir que vivim al costat del Portal d’en Vives, una de les zones més antigues de la ciutat on antigament hi havia la muralla.

Per allà les 6 del matí, hora que acostumo a donar l’esmorzar a la meva filla i la poso a dormir, vaig veure que a la cuina hi havia algunes coses al terra. No en vaig fer gaire cas, però hores més tard la sospita va anar augmentant.

De mica en mica vaig anar lligant caps… la nit del diumenge havia notat que algú em tocava l’espatlla mentre dormia. Pensant que era el meu marit que volia alguna cosa em vaig girar. No estava al meu costat i la llum del lavabo estava encesa. “M’ho ha degut semblar” vaig pensar. No, era la rata que em feia notar de prop la seva presència.

A tot això van seguir dues pomes de la fruitera rosegades, el plàstic del bimbo  mossegat i menjat un tros de pa …

Era evident que durant el matí hi havia algun ratolinet que havia fet de les seves

Després de dinar, mentre feien la fisioteràpia a la meva filla, vaig veure un ratot, no un ratolinet com em pensava, passejant tranquil·lament pel passadís i em va semblar que entrava al lavabo. Sense pensar-ho ni un moment, tanco la porta del lavabo d’una revolada  i dic als de la casa que no entrin per res al lavabo gran i que facin les seves necessitats al petit.

Pensant que el teníem controlat vam seguir la rutina i vaig demanar ajuda al meu fill.

A mitja tarda m’avisa el meu marit que acabava de veure la rata a la cambra on tenim l’habitació i el seu estudi. Jo, armant-me de valor vaig agafar una escombra i vaig anar a buscar-la darrera una maleta. Efectivament era allí, però la rata va començar a córrer amunt i avall del passadís. Prou que li havia obert la porta del cancell perquè sortís de casa meva i tornés a la seva, però ella altra vegada cap a la nostra habitació.

Vam pensar que el millor era tancar la cambra, almenys era una manera de tenir-la controlada. Mentrestant el meu fill va anar a buscar rateres que va distribuir per l’habitació i a més per tota la casa per si de cas no era allí.

Per tal que la cambra quedés ben tancada i sense cap possibilitat que s’escapés vam posar una fusta que impedia de totes totes que la rata pogués sortir. Era com una doble porta. Si algú de nosaltres havia d’entrar-hi: o érem dos per controlar-ho, o primer passàvem la fusta i després de deixar-la tancada obríem la porta. Tota una estratègia que ens ha salvat de tenir la rata voltant per tota la casa durant l’ocupació que ha durat una setmana.

 

Continuarà...

PUBLICITAT

7 Comentaris

M

MONTSE

Barcelona

19 de maig 2016.05:14h

Respondre

Que simpática la rata, yo pensaba que era una rata domestica, cuando la vi en el whatsApp, Un abrazo

m

montse valls

Les Piles

18 de maig 2016.20:52h

Respondre

Gracues Anna per oferirnos una bona estona

r

rosa Prunes

bcn

18 de maig 2016.20:25h

Respondre

Hola Anna deu ni do quin susto jo ja estaría a dalt d’una taula com molts de nosaltres esperem amb intriga el desenllaç d’aquesta aventura.

roser-satorras-turull

Roser Satorras Turull

Igualada

18 de maig 2016.20:16h

Respondre

Hola Anna, només de pensar en aquest ratot ja se’m posen els pèls de punta...
Si vols et deixo una habitació de casa mentre aquest personatge volti per la teva.

V

Valentina

Barcelonat

18 de maig 2016.15:51h

Respondre

Què simpàtica la rata. El què es evident q vol estar en aquesta casa amb vosaltres

A

Alicia Pastor

18 de maig 2016.14:44h

Respondre

Com totes les tevés histories, este relato está molt intrigant....uffffffff
No hem pedré les proximes.....

j

jose manuel baldrich i maria rosa arago

barcelona

18 de maig 2016.14:25h

Respondre

Anna es molt divertit el relat. Estem intrigats per veura com acaba aquesta aventura. Si necessites ajuda tenim un trabuc!!! Molts petons.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.