Crònica d'una ocupació singular (3): Dimarts 26 d'abril. La denúncia

Val a dir que nosaltres després de tot aquell enrenou, tot i que sabíem que teníem la rata acorralada  dins el radiador de l’habitació de matrimoni, el meu marit i jo ja no hi vam entrar més. Només en cas estrictament necessari per agafar alguna cosa imprescindible: roba,  llibres, medicines...

Les nits següents, el meu marit va dormir a  l’habitació dels convidats, i jo al sofà extensible del menjador, que de fet, he pogut comprovar que no s’hi dorm del tot malament. Mentrestant,  ella, a la nostra cambra com una reina. 

Al matí, el meu fill va arribar amb un arsenal de verí que va distribuir per tota l’habitació, al mateix temps que comprovava que el pla B de la nit anterior de segellar el radiador no havia servit de res.

Nosaltres, il·luses, teníem l’esperança que la rata morís asfixiada, però res d’això va passar, ella havia anat rosegant els plàstics i cartrons fins alliberar-se del nostre setge. De nou tenia l’habitació totalment a la seva disposició.

Les trampes, que el meu fill havia posat el dia abans estaven intactes, totes menys una. S’havia menjat el tros de pollastre sense que la trampa s’hagués activat. Estàvem davant una rata molt llesta i previnguda que no es deixaria atrapar així com així.

També hi vam posar una gàbia trampa, però aquesta vegada li vàrem canviar el menú. Dins la gàbia hi vam posar formatge de cabra que feia molt bona olor, ens semblava que aquell àpat seria irresistible per a ella.

El mateix dilluns ho vaig notificar per wassap al grup familiar, i un dels nebots em va enviar una fotografia d’una rata que es va passar bona part de la tarda del divendres 22 d’abril aturada a la travessia de Sant Sebastià.

Després, parlant amb veïns, quasi tothom l’havia vist i a més d’un se li havia encarat.

Per casualitat, aquell matí vaig anar a l’Ajuntament per uns tràmits i, mentre la noia omplia els papers,  li vaig comentar que tenia una rata a casa.

-Una rata? –va dir?

-Si, hi és des de diumenge.

-Això ho has de denunciar...

-Com?- vaig fer jo.

-No et preocupis, jo mateixa et tramito la denúncia.

Així ho vam fer, ella em va omplir uns papers que jo vaig signar i la denúncia ja seguia el seu curs. Em va explicar que per més que els veïns veiéssim rates pels carrers, si no fèiem la denúncia l’Ajuntament no en tenia constància, per tant no podia actuar.

-I... què fan? Vaig preguntar.

-Desratitzen tota la zona. Fa uns dies que n’hi va haver per allà a la Divina Pastora i van desratitzar tota la zona.

Ja tenia la denúncia feta. Però la rata continuava a casa meva.

Com durant la tarda ningú de l’Ajuntament m’havia trucat per confirmar la rebuda de la queixa, em vaig posar a la pàgina web municipal i, a l’apartat de “queixes i suggeriments”  vaig redactar una queixa formal que copio aquí:

El diumenge proppassat 24 d'abril, va entrar una rata de claveguera a dins de casa meva. El dilluns al matí me’n vaig donar compte i a les 3 de la tarda ja la vaig veure presencialment. Li hem posat rateres, verí i altres coses, però de moment res de res. Ara la tenim localitzada dins l'habitació de matrimoni. Hem tancat i nosaltres dormim al sofà. 

Ja que és una rata de claveguera i el clavegueram és de conservació i manteniment de l'Ajuntament, m'agradaria que  em donessin una solució efectiva per no haver de  conviure masses dies amb la rata a casa. Tinc entès que alguns veïns han vist rates per aquesta zona.

Donat que al Passeig de les Cabres hi ha una casa que estan fent obres,

per tot això, demano:

Una solució per part de l'Ajuntament ja que la rata ve del clavegueram municipal.

Anna Vila

A dia d’avui, 12 de maig, que redacto aquesta crònica, m’he posat a la web de l’Ajuntament per veure l’estat de la meva queixa i, a hores d’ara encara posa: pendent.

Haig de dir que sinó hagués estat per la meva filla deficient, el meu marit i jo haguéssim marxat de casa fins que la rata no hagués caigut en un dels paranys que li havíem preparat. Però la meva filla, tot i que havia vist la rata corrent amunt i avall pel passadís, no hagués entès un canvi de domicili temporal amb l’enrenou que comporta. Com que la veia tranquil·la, vaig decidir que continuaríem la nostra rutina normal amb l’habitació de matrimoni ben tancada, a l’espera que caigués morta ja fos pel verí o per les trampes ben aviat.

Continuara...

Podeu seguir la "Crònica d'una ocupació singular" en els següents enllaços:

- Crònica d'una ocupació singular (1): La rata

- Crònica d'una ocupació sibgular (2): El pla