TORNAR
PUBLICITAT

Dues excuses: Ramon Enrich i Raül Martínez

cultura
Dimarts, 9 febrer 2016. 10:04. Pau Llacuna i Ortinez

Els igualadins sempre han tendit a mirar més cap a Barcelona que cap a ciutats de l’interior de Catalunya. Crec que no necessitem molts motius per fer una visita a la capital catalana, hi tenim tirada. De totes maneres sempre va bé tenir una excusa per justificar la decisió que hem pres. Si aquesta excusa té el vernís cultural encara sembla que quedem més satisfets.

En aquest moment us en proposo dues, d' excuses, per l’odre que vulgueu. Una és la visita a una exposició i l’altra l’experiència de veure un artefacte en moviment. Des del dia 21 de gener, tal com ja ens va informar AnoiaDiari, a la Fundació Vila Casas (Espai Volart, c/Ausias Marc, 20) en Ramon Enrich presenta una interessant mostra de la seva producció que titula “Arquitectures, Tipografies i altres volums”. Una exposició agradable, serena, tranquil·la i madura. Un bon repàs per la seva producció. El títol és la descripció perfecta del que veurem. En un vídeo en Ramon ens explica el per què i el com. Sentim i veiem les motivacions, les influències i veure entorns i treball directament ens ajuda a tots a entendre tot allò que hi ha col·locat a les parets o sobre peanyes. Interessant!

L’altra excusa és la peça, artefacte -amb el millor sentit de la paraula- de Raül Martínez que han instal·lat en el nou vestíbul del Museu Marítim de Barcelona (Edifici de les drassanes). Un autòmat de grans proporcions està penjat del sostre. Un esquelet del peix alat es mou majestuosament i compassada. Som espectadors privilegiats dels monstre marí, es gira, mou la cua, obre les ales, se li mouen les costelles. Un espectacle. Les escultures d’en Raül sempre han estat molt teatrals. Hem vist moltes obres seves on l’espectador és part imprescindibles, ja que és ell qui amb la seva presència mou els sensors que articulen la peça. Aquí això no passa, però la dansa de la peça es captivadora i el soroll de les articulacions mecàniques et conviden a voler veure’n més.

Se’m fa curiosa aquesta coincidència. Dos artistes, d’aquells que anomenem locals (estranya denominació avui en dia) al mateix moment a dos llocs emblemàtics de la capital. Dues disciplines. Una mateixa generació i uns trets, a la mena manera de veure-ho, comuns: treball, investigació, sensibilitat i pulcritud. Reconforta pensar-ho i gratifica. Si hi aneu, si utilitzeu les excuses, a gaudir-ho!


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.