L'escola Marta Mata i l'efecte 21

Som a la comarca de l’Anoia, a Vilanova del Camí, i fa més d’onze anys que existim i treballem per un nou model d’escola que s’apropi a les necessitats reals de la nostra societat. La nostra és una escola pública, petita, d’una sola línia, amb una plantilla de 14.5 mestres exactament. Ens agrada crear situacions d’aula que generin processos d’aprenentage partint principalment de les anècdotes del dia a dia. Tal i com deien Carles Parellada i David Altimir (entre d’altres) permetent que la vida entri a l’aula ja que aprenem sempre, al llarg de tota la vida, en múltiples contextos perquè és necessitat i condició de ser humans. Treballem per projectes i programem projectant il.lusions d’infants i de mestres. Les aules del Marta Mata són com una mena de laboratoris o cuines d’experiències, de neguits, de dubtes, d’hipòtesis, de moltes preguntes i algunes respostes...

I tot això ho fem perquè som en una societat canviant, d’imparable revolució, principalment en els camps tecnològic i de la comunicació. No ens val la formació mecànica i repetitiva, això ja passava en temps de revolució industrial on la productivitat era el nostre manteniment (fer,  fer i fer sense aturador). Apostem per fomentar la creativitat personal, ments actives i diverses a la recerca de l’autoconeixement i d’allò que ens fa ser únics i singulars com a individus. Un vot de respecte per les intel.ligències múltiples i tota la confiança perquè cadascú aporti el millor d’ell mateix a la comunitat, a l’escola, i més endavant a la societat. Els mateixos mestres som diversos i ens nodrim uns i altres per ajudar-nos en aquesta activitat frenètica de preparar-ho tot, o molt, per aprendre segons el nostre projecte d’escola. I com que mai en tenim prou amb el què sabem, assistim amb devoció a jornades d’innovació pedagògica, cursos, assessoraments, xerrades, llegim, contrastem opinions, ens expliquem... i ho expliquen, ja que sempre hem estat oberts a compartir les nostres idees, la nostra manera de fer i de pensar, a altres professionals i a estudiants universitaris… aprenem uns dels altres admetent que sempre hi ha algú més expert o coneixedor en un camp que l’altre.

Aquesta és i ha estat la manera de ser i de fer des dels inicis de l’escola Marta Mata, encara que no sempre ha estat entesa, compartida o acceptada. Ara observem encuriosits que neix el concepte Escola 21 i ens n’alegrem. Potser hi tenim a dir o a explicar en aquest moviment que a tots ens esperança i que darrerament ha farcit els mitjans de comunicació i se n’ha parlat tant. Provem d’entrar en el programa de renovació pedagògica amb la il.lusió de contrastar idees, d’ajudar i ser ajudats i d’aprendre’n molt també. Llegim que es tracta de la major iniciativa de col·laboració de canvi educatiu que hi ha hagut mai a Catalunya, ens n’alegrarem moltíssim de
formar-ne part! L’Ampa, il.lusionada, ens demana si la nostra escola també és a la llista d’Escoles 21. Però sembla ser que no hi tenim cabuda, que ja estem en una altra dimensió de treball i que no podem ajudar ni ser ajudats. “Què hi feu aquí si vosaltres ja heu fet el canvi, no necessiteu refundar-vos”. Ells enfoquen el seu programa de formació en aquest sentit. “Es tracta d’aplicar el seu model en dos anys i així néixer … de nou com escola innovadora . i vosaltres ja ho sou”, ens comenta un dels impulsors de L’Escola 21 en la trobada d’informació. Nosaltres que volíem debatre, qüestionar, reflexionar, promoure... quin és el nostre espai doncs?
Veient la situació ens sentim empesos a escriure aquestes paraules per respecte a la nostra feina, als alumnes i a les moltes famílies que confien, i han confiat, en la nostra manera de fer. I sabem que no som els únics a Catalunya perplexos de l’efecte 21. Hi ha moltes d’altres escoles, i grups de treball , que ja fa temps, anys, que destinen moltes estones al debat, la innovació i la recerca en aquest món complex del descobrir com acompanyar més i millor als nens i les nenes.Són bons els canvis i els
nous projectes però també és respectable que tots en puguem formar part, siguem en el punt on siguem. Som en un món on encara impera el fer per fer. El ritme frenètic de la societat ens hi empeny però també és bo cuidar el temps i els espais per sentir, compartir, reflexionar, parlar...

És així com pensem que es generen els petits i els grans canvis