TORNAR
PUBLICITAT

Iaia, què et va passar a la residència Pare Vilaseca?

societat
Divendres, 13 maig 2016. 17:00. Família de Montserrat Escudé i Brunet
PUBLICITAT

IAIA, QUÈ ET VA PASSAR A LA RESIDÈNCIA PARE VILASECA?

La nostra àvia feia gairebé deu anys que era a la residència Pare Vilaseca. Era gran i tenia una salut molt delicada, però vivíem tranquils perquè sabíem que estava en bones mans. Érem conscients que ningú la podia cuidar millor que els professionals de la residència. A l'any 2006, a causa de la poca mobilitat que tenia, vam decidir portar-la perquè pogués ser atesa per personal professional.

No obstant això, tot es va anar complicant a partir dels darrers mesos. Alguna de les vegades que l'havíem anat a veure veiem que tenia grans blaus a diverses parts del cos. De vegades a la cara, d'altres als braços, a l'espatlla, o a les mans. En la majoria dels casos, els responsables de la residència ens van reconèixer que els havia caigut mentre l'intentaven aixecar o dutxar. Nosaltres sabíem que, a causa de la seva rigidesa muscular, moure-la no era fàcil, i per això entenem que en alguna ocasió poguessin succeir aquests tipus d'accidents.

Ara bé, el nostre descontentament amb la residència va començar quan no rebíem cap mena d'explicació i/o justificació per la presència d'alguns d'aquests hematomes. De fet, el passat mes d'abril es va trencar el fèmur de la cama esquerra i, casualment, també li va aparèixer una gran contusió a prop de la barbeta. Els responsables de la residència en cap moment van relacionar la fractura del fèmur amb una caiguda però tampoc van justificar el sospitós blau que tenia. A més, la doctora de la residència va confondre la ruptura de l'os per la dislocació de la pròtesi que duia a l'altre fèmur, el qual s'havia trencat a principis de l'any 2007.

És per aquest motiu que escrivim aquest article. Per reivindicar que les persones que confiem la salut dels nostres familiars, en aquest cas, a la residència Pare Vilaseca tenim dret a saber la VERITAT de tot el què els passa. Tenim dret a rebre explicacions. I volem que aquest cas sigui l'últim perquè les famílies que també hi tenen sers estimats no hagin de passar pel mateix. També ens fem una sèrie de reflexions: hi ha el personal suficient per cuidar la gent gran totalment dependent? Les instal·lacions estan prou adaptades per garantir el benestar i la seguretat dels avis? I si tot és correcte, perquè a la nostra àvia li van passar tantes "coses"?

Al mateix temps agraïm a l’Hospital d’Igualada al tracte rebut en aquests moments tan delicats.

 

Família de la difunta Montserrat Escudé i  Brunet

PUBLICITAT

4 Comentaris

G

Grup d´Auxiliars de la Residència Pare Vilaseca

Igualada

20 de maig 2016.12:56h

Respondre

AIXÒ TAMBÉ LI VA PASSAR

La majoria de les auxiliars que durant aquest temps hem tingut cura de la vostra iaia respectem la vostra opinió. Malgrat les incidències us posem assegurar que durant... Llegir més aquests 10 anys la vostra iaia ha estat cuidada amb les màximes atencions possibles. Vam treballar amb vocació i sensibilitat per mantenir la seva dignitat ben alta fins l´últim dia.
La pressa sempre és un enemic per nosaltres però tot i així el temps que teníem el dedicàvem a fer-ho tot el millor possible. Sempre hem procurat que no li faltés de res -com a qualsevol resident/a-, és a dir, que tingués totes les necessitats bàsiques cobertes. Vam utilitzar totes les eines que tenim a l´abast -com les grues- i les tècniques apreses per tal de mobilitzar-la, que com bé deia a la carta la rigidesa muscular suposava un gran problema. Però no ens vam quedar aquí, el que més li vam aportar van ser grans dosis de tendresa, afecte, abraçades i petons. Li dèiem el que ella volia sentir, com ”nena maca”, que era com li dèiem nosaltres i sempre ens responia amb un soriure i amb uns ulls oberts com unes taronges, aquella cara no tenia preu. Podeu estar ben tranquils, ha estat una iaia ben cuidada i estimada.

A

Auxiliar indignada

Igualads

14 de maig 2016.18:16h

Respondre

Estic totalment d’acord amb el Carles.
Com a personal Sanitari que sóc jo també, he pogut treballar en aquest centre, cal dir que es una residencia en les que cuiden molt bé las residents, una... Llegir més de les millors d’Igualada.
Pero crec que als treballadors no els cuiden GENS, van esgotats , treballant hores i hores seguides, acabant amb l’esquena destrossada i els ànims per terra si finalitzem parlant del sou... Suposo que si els responsables de la residencia volen un bon servei, han de tenir els treballadors sans i motivats...
A veure si obren els ulls d’una santa vegada.
Espero que la familia pugui rebre una explicació clara , es el mínim que els podeu donar...

C

Carles

Igualada

13 de maig 2016.22:17h

Respondre

Sóc personal sanitari, vaig tindre el plaer de fer pràctiques en aquest centre. En un primer moment no em feia molta il.lusió fer aquesta estada ja que sempre he estat relacionat més amb... Llegir més l’àmbit hospitalari. La gran majoria del personal que ens dediquem a la cura de les persones tenim una gran vicació, però els recursos humans sovint son escasos. Amb això no vull justificar a ningú, la familia té tot el dret de coneixer qualsevol incidència que passi al seu familiar. Hi han protocols assistencials com per exemple les caigudes. Es fan escales que ens ajuden a previndre les caigudes ja que hi ha pacients més vulnerables a patir aquestes. Podeu demanar aquests registres juntament amb tots els curs clínics tant d’infermeria com mèdic, fisioteràpia etc on cada professional registra l’actuació en cada torn per exemple. Crec que és un bon instrument per aclarir tot aquest procés que va tindre aquest trist final.

C

Concepció Ramió

Sant Genís Jorba

13 de maig 2016.22:04h

Respondre

En primer lloc dir-vos que sento la pèrdua de la vostra àvia i us acompanyo als sentiments. Dit això m’agradaria fer unes objeccions al que acabeu d’expressar, d’altra banda comprensible pel... Llegir més que heu viscut. Crec que independentment del fet que pugui faltar o no personal a la residència, sigui competent o la metgessa s’equivoqui (tots en equivoquem) no podem desconfiar contínuament de la gent que els cuida, si nosaltres no els podem cuidar. El cos de les persones grans és tan vulnerable que fàcilment els surten blaus, per moltes vegades se’ls fan ells mateixos topant sense voler amb els objectes. Qualsevol que hagi cuidat o conviscut amb persones grans sabrà que és normal que apareguin blaus difícils de justificar sense que ningú els hagi ni maltractat ni hagin caigut. Simplement la degradació del cos amb l’edat porta a això: cada vegada hi veuen menys, hi senten menys, topen més amb qualsevol objecte i el seu cos és més hipersensible a qualsevol petit frec. De vegades no saps ”com” apareixen blaus cada dia!!! Que pot ser a causa que algú hagi estat maldestre i l’hagi agafat malament?...d’acord! però no necessàriament. Crec que la desconfiança que desprèn aquesta carta envers els treballadors de la residència no és prou fonamentada i pel seu context la trobo injusta, francament. L’àvia també li haguessin passat cada dia més coses si hagués estat a casa i possiblement us seria difícil de donar-ne una explicació. Si considereu que algú concret l’ha tractada malament, doneu-ne part o denuncieu-ho a les instàncies corresponents, però una carta oberta posant en dubte la professionalitat de tots els que l’han cuidada em sembla atrevit, arriscat i, francament, pot fer molt i molt mal a qui segurament, algú, allà dins, encara que sigui una sola persona, la va tractar, molt possiblement, amb tot el carinyo del món. Penseu que aquesta carta, tal com està plantejada, pot generar molt ”morbo”. Si penseu que hi va haver-hi irregularitats crec que us hauríeu de moure a un nivell més corporatiu o institucional i ser més concrets. El ”carrer” és molt cruel i crec que la majoria de gent que treballa a la institució no es mereix aquesta desconfiança.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.