Imprudència i manca de responsabilitat

Dissabte a la tarda, vaig quedar esglaiada en veure uns nens enfilats dalt de la cistella de bàsquet que hi ha a Masquefa. Jo arribava amb el meu fill, hi vam anar per les festes, i en aparcar el cotxe... un noi de no crec més de 10-11 anys estava enfilat sobre la cistella. La meva sorpresa, i horror, a part de que l’infant estès allà a dalt va ser que al seu voltant, no hi havia cap adult.

I és aquí on la meva carta vol fer incís. Avui dia, lamentem accidents que possiblement es podien evitar, amb més educació,  amb menys permissivitat i amb més implicació per part de pares i adults. Avui dia tenim infants que des de molt petits i cada cop a edats més baixes, campen sols i amb criteri propi. Està bé donar llibertats als nens, però qui supervisa el seu creixement i evolució? Qui els diu el que està bé o malament? Quin criteri tenia el nen / nens que estan enfilats sobre aquest mobiliari públic? Puc fer el que em sembla? No em passarà res? No corro cap perill. Pot ser si... però, em pregunto... On estaven els adults responsables d’aquests nens? Tenen llibertat d’acció aquests infants? Qualsevol? És llavors quan lamentem accidents. I es que un accident, no es pot preveure, i els nens, son imprevisibles i s’han de vigilar.

Quan li vaig dir que baixes, ja sabia que ho estava fent malament, ni va protestar. Però, qui són els responsables d’aquests nens? La societat? Els professors? El seu pediatra? On estaven els seus pares?