Josep Ramon

He tingut el gust d’assistir a la inauguració de l’exposició sobre el personatge Josep Ramon, exposició que es pot visitar fins el dia 9 de setembre a la Sala Municipal d’Exposicions del Carrer Garia Fossas. Vaig coincidir amb ell durant quatre intensos anys a l’Ajuntament. Ell ja hi portava quatre anys i a mi encar me’n quedaven quatre més. És a dir, els dos hi vem estar durant vuit anys, que ja és prou.

Abans de continuar haig de dir una cosa que vem comentar amb en Ramon Mir a la mateixa exposició. Vem trobar una absència -justificada- a la inauguració. Bé, dues absències (o més si hi comptem la d’alguns grups municipals actuals, la història no és el nostre fort). La primera la del mateix Josep Ramon, per raons més que justificades de salut. La segona la del llavors Regidor d’Hisenda, Josep Maria Ollé, també justifiaccada. Històriques van resultar les palestres entre ambdos regidors. L’un encarregat de controlar la despesa de l’Ajuntament. L’altre amb un forat a la mà, si se’m permet l’expressió. Cada any es repetia la mateixa història: “Josep Ramon, collons, que t’has gastat el que no tenies!”. L’interventor de l’Ajuntament estava negre. I llavors venia la col-lecta: A veure a quina regidoria li sobren diners per tal de tapar el forat del Josep Ramon.

Per això quan l’Alcalde Marc Castells ha explicat que a l’Ajuntament de Les Piles de Gaià -on té els orígens familiars i estiuejava en Josep Ramon- li van donar “carta blanca” per a l’organització de les festes, m’ha vingut un tremolor...

Bromes i anècdotes a banda cal dir que en Josep Ramon va ser el “ressucitador” de la Festa Major. Cal recordar d’on veniem. D’una Festa minsa i pobra. Ell -naturalment amb la participació de molta altra gent, no obliem El barri de La Font Vella- va donar un nou aire a la Festa, fins i tot penso que la va “crear” pràcticament del no-res. I si ara tenim alguna cosa, sense dubte, vé d’allà.

El temps ha passat i ha calgut una renovació. Sense dubte. El que sí dubto és si la renovació que s’ha fet era la que calia fer. Des del meu desconeixement no puc opinar.

En Josep Ramon es mereix sobradament aquest petit homenatge. Com altres persones que han treballat per la ciutat. Som poc donats a reconèixer el que fan els nostres veins. I no estaria malament que fossim més generosos en aquest sentit. Petits homenatges sense més pretensions que, aquells qui vulguin, puguin reconèixer el que ha fet algú. No calen carrers ni plaques ni coses ostentoses.

En Josep Ramon, aquell que en l’organització de la Flama del Canigó, va tenir “l’accident” de quan el cotxe amb la flama passava per dessota d’una bandera espanyola va reduir la marxa del vehicle i, oh casualitats! la bandera va cremar. El Josep Ramon compromès i inconscient, com quan, sent ell Demòcrata Cristià -d’UDC- va portar a Igualada aquell grup que cantava “eres demócrata y cristiano, eres un gusano”. Li va caure de tot per part dels seus però ho tenia clar: “M’ho han demanat els joves i que els meus diguin el que vulguin”.

Josep Ramon, geni i figura. Molts Joseps Ramons ens falten.

El meu agraiment als familiars, amics i persones que han pensat en aquest petit homenatge al Josep Ramon (Pere Camps, Roser Rubí, Antònia Enrich i tots els altres que hi han ajudat i que desonec).